Universitat de les Illes Balears

Servei Lingüístic

Diccionaris en línea del Gabinet de Terminologia

Directori

Terminologies en imatges

Activitats de formació

Memòria de les activitats

Ens ajudau a millorar-les?

Diccionaris en línia

Enllaços

DICCIONARIS EN LÍNIA

Diccionaris terminològics

Ciències de la vida

Introducció

El Lèxic de bioquímica català-castellà-anglès pretén recollir la terminologia general que es fa servir en l’àmbit de l’ensenyament de la bioquímica. Aquest treball s’adreça sobretot als estudiants i professors d’aquesta matèria, especialment de l’àmbit universitari, però també volem que sigui aprofitable per a l’ensenyament secundari.

Aquest lèxic s’ha fet a partir d’un buidatge sistemàtic de diversos manuals universitaris de bioquímica tant en català com en castellà i anglès. Així mateix, per verificar les equivalències, s’han manejat diverses obres terminològiques i també diverses obres lexicogràfiques en aquestes llengües, que trobareu indicades a la bibliografia.

Volem fer constar que, a més de tenir en compte les fonts escrites especialitzades per verificar els termes, aquest treball ha estat revisat per diversos especialistes de bioquímica i per persones que es dediquen a feines relacionades amb aquesta àrea, els quals han confirmat els diversos aspectes dels termes: la pertinença a l’àrea de treball, les denominacions obsoletes, etc.

Hi ha un cas especialment destacable en què la terminologia registrada a les fonts escrites divergeix de la terminologia recollida del llenguatge oral: és el cas dels noms dels àcids, que en fonts orals generalment s’anomenen fent referència a les sals, tal com han comentat alguns dels especialistes consultats, mentre que generalment a les fonts escrites s’anomenen com a àcids. Així, per exemple, en fer referència a l’àcid glutàmic parlen del glutamat, en fer referència a l’àcid ascòrbic parlen de l’ascorbat o en fer referència a l’àcid aspàrtic parlen de l’aspartat.

Per acabar, cal dir que possiblement els usuaris, un cop tindran el treball a les mans, hi veuran mancances. Per això agrairem tots els suggeriments i les propostes que ens facin, que de cara al futur podrien contribuir a millorar i a ampliar aquest lèxic.

Instruccions de maneig

Aquest lèxic conté 1025 termes ordenats alfabèticament a partir del terme català. Després del cos del lèxic, hi ha els índexs alfabètics en castellà i en anglès, i a continuació es troba la bibliografia de buidatge i de referència utilitzada.

L’entrada catalana és precedida d’un número d’ordre. La numeració és correlativa, d’aquesta manera el número d’ordre permet trobar el terme català a partir dels índexs castellà o anglès.

La presentació alfabètica dels termes, tant al cos del lèxic com als índexs, segueix en totes les llengües l’ordre seqüencial. Això vol dir que es troba el terme àcid benzoic a la lletra a i no a la b, que és on es trobaria si haguéssim tingut en compte benzoic, àcid. L’ordenació alfabètica segueix el sistema discontinu, en què els espais en blanc precedeixen els signes no alfabètics (els apòstrofs i els guionets), i els signes no alfabètics precedeixen els signes alfabètics. L’avantatge d’aquesta ordenació és que evita interrompre els termes d’una sèrie, com és el cas de cicle cel·lular, cicle de Calvin, cicle de Krebs, cicle de l’àcid cítric, cicle de l’àcid tricarboxílic, cicle del carboni i cicle del nitrogen.

Tots els termes s’han entrat en singular.

Quan hi ha més d’una equivalència per a un mateix terme, tant en castellà com en anglès, les equivalències es presenten per ordre alfabètic.

En relació amb les formes sinònimes, s’han fixat dos tipus de remissions: entre sinònims complementaris i entre sinònims absoluts. Per fixar-les s’han tingut en compte els criteris següents:

- les remissions de les obres consultades, tant les especialitzades com les generals,

- les observacions dels especialistes consultats,

- en el cas de les substàncies farmacèutiques, s’ha donat preferència als noms que fan referència a la seva composició química i, en cas que se n’hagi documentat més d’un nom químic, s’ha donat preferència a la denominació comuna internacional (DCI).

Els sinònims complementaris tenen entrada pròpia i remeten al terme preferent amb l’abreviatura veg., com és el cas de duplicació del DNA, que remet al terme preferent replicació del DNA. Hem de dir que el terme preferent és el que inclou totes les equivalències, a més dels termes secundaris que hi remeten. En cas que no hagi estat possible fixar una forma preferent, els sinònims s’han considerat sinònims absoluts, i es fan constar amb l’abreviatura sin., com és el cas de transferència de DNA.

Així mateix, en el cas dels termes que també es representen per abreviacions, siguin sigles o símbols, aquestes tenen entrada pròpia i remeten al terme principal, que és el terme desenvolupat, com és el cas de CAM o d’Asp, que remeten respectivament a molècula d’adhesió cel·lular i àcid aspàrtic.

En el cas dels símbols, recordau que s’escriuen sense punt final i no admeten plural i que, atès el seu caràcter internacional, són iguals en totes les llengües. Així, per exemple, tindrem:

Glu és el símbol de l’àcid glutàmic

Ala és el símbol de l’alanina

Ca és el símbol del calci

Així mateix, les sigles, formades amb les lletres inicials de tots o la major part dels components d’un enunciat o sintagma, que s’utilitzen en bioquímica i ciències afins són les manllevades, és a dir, les que segueixen l’ordre anglès, com per exemple:

UDP (de l’anglès uridine diphosphate)

ATP (de l’anglès adenosine triphosphate)

Tant en un cas com en l’altre, seria impensable utilitzar les sigles a partir del terme català, que donaria com a resultat DFU o TFC, sigles no utilitzades gens pels especialistes i no documentades en obres especialitzades.

Com a excepció, hi ha el cas de DNA i RNA, sigles que presenten duplicitat de formes segons el registre en què s’utilitzen. Així, seguint les recomanacions del TERMCAT, les sigles que es recomanen en textos científics són les manllevades, això és, DNA i RNA (de l’anglès deoxyribonucleic acid la primera i ribonucleic acid la segona); en textos més aviat divulgatius, en canvi, es poden utilitzar les catalanes. Així mateix, les sigles creades a partir de les formes DNA i RNA seguiran també preferentment l’ordre internacional (rRNA, mRNA, etc.). No hem d’oblidar que no són correctes plurals com *ADNs.

Agraïments

Catalina Company Marquès

Gabinet de Terminologia