DICCIONARIS EN LÍNIA

Diccionaris terminològics

Ciències de la vida

Pròleg

Si l’evolució de la Ciència pressuposa o condiciona l’enriquiment del llenguatge, no hi ha dubte que la bioquímica, havent progressat moltíssim aquests darrers anys, ha estimulat un fèrtil creixement terminològic. Malgrat tractar-se d’una disciplina encara jove, sorgida de l’encreuament de la química orgànica i la fisiologia a mitjan segle XIX, ha experimentat avenços substancials que bé havien de reflectir-se en el vocabulari.

La mancança en català de lèxics especialitzats quant a algunes àrees científiques, com ara la bioquímica, s’ha anat cobrint a poc a poc amb obres com les que avui presentem, la qual permetrà a especialistes i ensenyants la consulta ràpida i segura de la forma dels termes d’ús més freqüent, en paral·lel —ja que es tracta d’un vocabulari trilingüe— amb les versions anglesa i castellana de cada vocable.

La normalització i planificació lingüístiques són del tot indispensables perquè la comunicació del coneixement científic sigui viable, i solament aquelles llengües que hauran fet l’esforç per actualitzar la terminologia d’acord amb l’evolució del món i que disposaran del registre especialitzat per a cada disciplina podran ser considerades aptes per a expressar el saber humà. Convé, doncs, anar donant la llengua catalana de la terminologia específica de cada àrea, d’acord amb un enfocament realista del plurilingüisme en l’expressió de la ciència.

Referint-nos al futur del català científic afirmàvem, ja fa uns quants anys: «Bo i reconeixent el caràcter universal de la ciència, si mitjançant la llengua pròpia de cada país hom expressa qualsevol realitat del món sensible, també és lògic que hi expressi les realitats del món científic» (El llenguatge científic català, 1994). Per tant, malgrat l’enorme influència que té actualment l’anglès com a vehicle de comunicació entre els especialistes a escala mundial, l’ensenyament i divulgació de la ciència requereixen l’ús de la llengua pròpia.

Així, doncs, el Lèxic de bioquímica català-castellà-anglès és una eina que pretén donar confiança als usuaris a l’hora de fer operatiu el primer punt del ja famós Manifest de Prada (aprovat per nombrosos i prestigiosos científics d’arreu dels Països Catalans, l’agost de 1973, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu): «L’ús del català en el treball científic quotidià és irrenunciable per als homes de ciència de la nostra comunitat cultural.»

Carles Riera

[lèxic]