Terminologies del Gabinet de Terminologia
TERMINOLOGIES
Notació musical
Us presentam la terminologia bàsica relacionada amb l’ensenyament de la música.
Els termes estan entrats, en primer lloc, tenint en compte diferents apartats i, dins de cadascun, per ordre alfabètic a partir del terme català. Els apartats són els següents:
— les parts de la nota
— les notes
— les claus
— els valors de les notes
— les pauses
— el compàs
— el pentagrama
— les escales
— els signes d’alteració
— les tonalitats
— l’acord
— els intervals
— els ornaments
— altres signes de notació
— indicacions de moviment
Hi trobareu les equivalències en anglès [en], castellà [es], francès [fr] i alemany [de]. En segons quins casos ens ha estat impossible trobar l’equivalència en alguna d’aquestes llengües; per aquest motiu no l’hem incorporada. També cal dir que les equivalències són formes provisionals, atès que no han estat verificades per especialistes i obres normatives en aquestes llengües. Per això, us agrairem que si ens podeu ajudar a millorar o a completar aquest treball us poseu en contacte amb nosaltres.
Al final d’aquest document us oferim la bibliografia que hem fet servir.
Agraïm la col·laboració de Baltasar Bibiloni i Ricard Terrades.
les parts de la nota ca barra f en stroke; beam; cross-bar ca cap f en note head ca ganxo m en hook; flag; tail ca punt m en dot indicating augmentation of note’s value; dot ca vírgula f en note stem; note tail les notes ca do m ca fa m en F ca la m en A ca mi m en E ca re m en D ca si m en B ca si bemoll m en B flat ca sol m en G les claus ca clau de do f en C clef ca clau de do en tercera línia f en alto clef ca clau de fa f en F-clef ca clau de sol f en G-clef els valors de les notes ca blanca f ca corxera f en quaver; eighth note ca fusa f ca negra f en crotchet; quarter note ca quadrada; breu f en breve; brevis; double-whole note ca rodona f en semibreve; whole note ca semicorxera f en semiquaver; sixteenth note ca semifusa f en hemidemisemiquaver; sixty-fourth note les pauses ca doble pausa f en breve rest; double whole-note rest ca mitja pausa f en minim rest; half rest ca pausa f en semibreve rest; whole rest; whole-note rest ca quart de pausa m en crotchet rest; quarter rest; quarter-note rest ca seixanta-quatrè de pausa m en hemidemisemiquaver rest; sixty-fourth rest; sixty-fourth-note rest ca setzè de pausa m en semiquaver rest; sixteenth rest; sixteenth-note rest ca trenta-dosè de pausa m en demisemiquaver rest; thirty-second rest; thirty-second-note rest ca vuitè de pausa m en quaver rest; eighth rest; eighth-note-rest el compàs ca barra de compàs f en bar; bar line; measure line ca compàs de cinc per quatre m en five-four time; five-four meter ca compàs de dos per dos m en two-two time; two-two meter ca compàs de dos per quatre m en two-four time; two-four meter ca compàs de dos per vuit m en two-eight time; two-eight meter ca compàs de nou per quatre m en nine-four time; nine-four meter ca compàs de nou per vuit m en nine-eight time; nine-eight meter ca compàs de quatre per dos m en four-two time; four-two meter ca compàs de quatre per quatre m en four-four time; common time; four-four meter; common meter ca compàs de quatre per vuit m en four-eight time; four-eight meter ca compàs de sis per quatre m en six-four time; six-four meter ca compàs de sis per vuit m en six-eight time; six-eight meter ca compàs de tres per dos m en three-two time; three-two meter ca compàs de tres per quatre m en three-four time; three-four meter ca compàs de tres per vuit m en three-eight time; three-eight meter el pentagrama ca espai m en space ca línia f en line of the staff; line les escales ca escala cromàtica f en chromatic scale ca escala de do major f en C major scale naturals ca escala de la menor f en A minor scale ca escala de la menor f en A minor scale ca escala de la menor f en A minor scale naturals els signes d’alteració ca becaire m en natural ; natural sign ca bemoll m, en flat ca diesi f; en sharp ca doble bemoll m en double flat ca doble diesi en double sharp les tonalitats ca do major m en C major ca fa major m en F major ca fa sostingut major m en F sharp major ca la bemoll major m en A flat major ca la major m en A major ca mi bemoll major m en E flat major ca mi major m en E major ca re bemoll major m en D flat major ca re major m en D major ca si bemoll major m en B flat major ca si major m en B major ca sol bemoll major m en G flat major ca sol major m en G major l’acord ca acord de quatre sons m en chord of four notes; chord of the seventh; seventh chord ca acord de quinta augmentada m en augmented triad ca acord de quinta disminuïda m en diminished triad ca acord perfecte major m en major triad ca acord perfecte menor en minor triad els intervals ca octava f en perfect octave ca quarta f en perfect fourth ca quinta f en perfect fifth ca segona major f en major second ca sèptima major f en major seventh ca sexta major f en major sixth ca tercera major f en major third ca uníson m en unison interval; unison; perfect unison; prime els ornaments ca appoggiatura breu f Nota: atès que és una grafia italiana, recomanam d’escriure-la en cursiva. ca appoggiatura doble f en slide; double appoggiatura Nota: atès que és una grafia italiana, recomanam d’escriure-la en cursiva. ca appoggiatura llarga f en long appoggiatura Nota: atès que és una grafia italiana, recomanam d’escriure-la en cursiva. ca arpegi m en arpeggio; breaking of chords; broken chord ca grupet m en turn ca mordent inferior m en lower mordent; mordent ca mordent superior m en upper mordent; inverted mordent; tied trill; prepared half-shake; half-shake ca trinat amb mordent m en trill with turn ca trinat sense mordent m en trill without turn altres signes de notació ca calderó m en pause; pause sign; fermata; hold ca doble barra de repetició f en repeat mark ca doset m en duplet; couplet ca cinquet m en quintuplet ca lligadura f en tie; bind ca quatret m en quadruplet ca setet m en septolet; septuplet; septimole ca siset m en sextolet; sextuplet ca treset m en triplet indicacions de moviment ca crescendo m i adv en crescendo Nota: atès que és una grafia italiana, recomanam d’escriure-la en cursiva. ca decrescendo m i adv en decrescendo; diminuendo Nota: atès que és una grafia italiana, recomanam d’escriure-la en cursiva. ca forte m i adv en forte; loud Nota: atès que és una grafia italiana, recomanam d’escriure-la en cursiva. ca forte fortissimo m i adv en forte fortissimo; double fortissimo Nota: atès que és una grafia italiana, recomanam d’escriure-la en cursiva. ca forte-piano m i adv en forte piano Nota: atès que és una grafia italiana, recomanam d’escriure-la en cursiva. ca fortissimo m i adv en fortissimo; very loud Nota: atès que és una grafia italiana, recomanam d’escriure-la en cursiva. ca legato m en legato; bound Nota: atès que és una grafia italiana, recomanam d’escriure-la en cursiva. ca marcato m en marcato Nota: atès que és una grafia italiana, recomanam d’escriure-la en cursiva. ca pianissimo m i adv en pianissimo; very soft Nota: atès que és una grafia italiana, recomanam d’escriure-la en cursiva. ca pianissimo piano m i adv en pianissimo piano Nota: atès que és una grafia italiana, recomanam d’escriure-la en cursiva. ca piano m i adv en piano ca portament m en portamento; portato ca presto m i adv en presto Nota: atès que és una grafia italiana, recomanam d’escriure-la en cursiva. ca staccato m en staccato; detached Nota: atès que és una grafia italiana, recomanam d’escriure-la en cursiva. ca tenuto adv en tenuto; held Nota: atès que és una grafia italiana, recomanam d’escriure-la en cursiva. |
BIBLIOGRAFIA
CORBEIL, JEAN-CLAUDE. Dictionnaire thématique visuel. Bruxelles: Editions Vander, 1987. ISBN 2-8008-0012-7
ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari visual Duden. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. ISBN 84-7739-839-9
ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran enciclopèdia catalana. 2a ed.Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989. 24 v. ISBN 84-85194-81-0.
Eurodicautom
http:eurodic.ip.lu
Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998. ISBN 84-412-2790-X.
Gran enciclopedia Larousse. Barcelona: Planeta, 1987. 12 v. ISBN 84-320-7400-4.
Gran Larousse català. Barcelona: Edicions 62, 1990. 10 v. ISBN 84-297-3088-5.
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona; Palma; València: Edicions 3 i 4, Edicions 62, Moll, Enciclopèdia Catalana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995. ISBN 84-412-2477-3.
OFFICE DE LA LANGUE FRANÇAISE. Le grand dictionnaire terminologique [Fitxer informàtic]. Outremont: Office de la langue française. Gouvernement du Québec, 1999.1 CD-ROM:
Terminorum musicae index septem linguis redactus. 2a ed. Budapest: Akadémiai Kiadó, 1978. ISBN 963-05-1276-9.
The Oxford-Duden Pictorial Spanish & English Dictionary. Nova York: Oxford University Press,1985. ISBN 0-19-864158-3.
