Matèria de cos

Text publicat a la revista Els Marges, núm. 10 (maig de 1977)

Document pdf pdf

Biel Mesquida i Steva Terrades

________________________________________________________________________________________________

MATÈRIA DE COS («M d C») serà un futur «no-llibre = no-dibuix» del qual teniu ací davant uns eslògans publicitaris.

________________________________________________________________________________________________


I el Verb es va fer carn. Amb totes les connotacions religioses, filosòfiques, semiològiques, etc., aquesta frase pot ésser una etiqueta per al «consum» de «M d C». Els fulls són plens d’acció, de carn, de carn de llenguatges.

________________________________________________________________________________________________


Les dues persones que fan «M d C» - Steva Terrades i Biel Mesquida – provenen de feines «artístiques» fins ara escindides: la plàstica i l’escriptura. Volen atacar, qüestionar i qüestionejar aquesta escissió a través de les seves pràctiques.

________________________________________________________________________________________________


Entenen la feina feta de gust com una acció orgàsmica que es projecta cap a fora. Veuen el suport com una limitació i l’acció d’escriure o dibuixar com quelcom de total, donant un especial valor al fet de fer-ho, al procés de fer-ho, independentment que es materialitzi o no.

________________________________________________________________________________________________

Cal defetitxitzar el suport!!!
?
Defetitxitzar=Desfeixistitzar
¿
«el suport» «la imposició del suport»

(altres coses) (l’individu, el desig,
la «política», etc.)

________________________________________________________________________________________________

A «M d C» hi ha un esforç per a fer: a) una feina teòrica damunt la practica; b) una feina interdisciplinària; c) una feina d'interferència dels nostres camps habituals traspassant-los, o sia, realitzar un treball damunt els llenguatges més allunyats de cadascun de nosaltres dos, i recíprocament; d) una feina intertextual i de col·laboració col·lectiva amb persones que se plantegin tot això.

________________________________________________________________________________________________


Un «negatiu» de fotografia se pot mirar de dues maneres: 1) Intentant reconstruir el «positiu». 2) Observant-lo com a «negatiu». «M d L» s’haurà de veure com a «negatiu» del «no-llibre=no-dibuix» sense anar a refer un possible origen que fos el «positiu» del llibre-dibuix.

________________________________________________________________________________________________


Sabem que la feina gustosa de «M d C» és marcada per la nostra situació de subjectes immergits en el si d'una atmosfera sociocultural que en els i Països Catalans és mancada, amb alguna petita excepció, dels mínims plantejaments teòrics i pràctics en tota l'extensió de la «producció artística». L'anàlisi rigorosa dels aparells de poder catalans que han actuat sobre el nostre fet «artístic» no
existeix. Durant aquests darrers quaranta anys definits, entre altres coses, per l'intent de genocidi de les cultures nacionals de l'Estat espanyol, només pel fet d'ésser «catalana» qualsevol pràctica «artística» ja era «progressiva», «anti-franquista», «revolucionària», etc., dit amb un anecdòtic esquematisme. (No oblidam —sense que això servesqui de justificació— que la llengua i la cultura
catalanes foren declarades «criminal de guerra» el primer d'abril de 1939.)

________________________________________________________________________________________________


Creim que ja és hora de deixar-se de triomfalismes «de defensa» (i passar a analitzar les contradiccions de tot tipus: «a l'atac»), posar en qüestió el muntatge de «capelletes», «patums», editorials, galeries i fundacions-confusions que «fan país», així com la tradició i els models culturals dominants, desmuntar els nombrosos voluntarismes de treball cultural interclassista, fer explotar el fòssil «seny» que la nostra burgesia i petita burgesia té com a símbol, potenciar la pràctica «artística» com un treball de transformació en i sobre els significants, omplir el buit teòric mitjançant el coneixement i l'anàlisi del subjecte i de la societat on està aquest subjecte, per la qual cosa la psicoanàlisi, l’anarquisme, el materialisme històric, el materialisme dialèctic, la lingüística i la semiologia, entre altres sabers, ens poden ajudar a lisar i descompondre la visió «artística» dominant per tal de produir els terratrèmols i els crulls pràctics i teòrics que vagin en contra dels interessos ideològics de les «classes» que s'han proclamat
(i se proclamen) cap i davanteres de la cultura catalana.

________________________________________________________________________________________________


Finalment, els autors d'aquesta feina en procés que és «M d C» rebutjam qualsevol etiqueta d'avantguarda perquè, malgrat assumir molts plantejaments de la revulsiva contestació de «Dadà» i algunes del «Superrealísme», creim que, actualment, hi ha una tradició dels «ismes» d'avantguarda que, en lloc de fer una feina gustosa que intenti desfer la concepció idealista de l'«art» i el seu sistema de representació, només vol aconseguir —pensament amb aquests «ismes»— un èxit fàcil i una integració ràpida.

 

 

 

 

© de l'autor

< < Pujar

Comentaris i suggeriments Administrador
Contactau | Informació
©2007 Discursos d'Experimentació en la Narrativa Catalana