Què és?
Noms Científics
Noms Populars
Recerca taxonòmica
Glossari

 

Clau

CLAU PRÀCTICA DE CLASSIFICACIÓ DE LES PRINCIPALS FAMÍLIES DE LA FLORA DE BALEARS.

 

1'- Plantes llenyoses (arbres, arbustos, fins i tot de petites dimensions però clarament llenyosos; i també lianes, o sia, plantes que creixen utilitzant altres plantes, murs o roques com a suport). F

1- Plantes herbàcies (incloent-hi canyes i plantes amb rizomes subterranis). 2

2.- Plantes que viuen completament submergides a l’aigua o surant en la superfície o arrelades en el sediment i les fulles cobrint la superfície de l’aigua. E

2'.- Plantes de medis terrestres o en el cas de plantes aquàtiques amb tiges o fulles aèries, fora de l’aigua. 3

3.- Plantes paràsites d’altres plantes, o sapròfites micorríciques: no tenen clorofil•la i son d’altres colors diferents del verd. Generalment son hipogees i sols se les pot veura quan floreixen i emiteixen tiges aèries amb les flors. D

3´.- Plantes proveïdes de clorofil•la: les fulles son de color verd, en ocasions també les tiges. 4

4.- Flors amb pètals que es reconeixen a simple vista. 5

5.- Flors en capítol, o sia, les flors no tenen peduncle i se reuneixen sobre un únic receptacle donant lloc a una inflorescència que pareix una única flor. Amb freqüència aquesta inflorescència esta rodejada per bràctees que tenen aspecte d’un calze. 6

6.- Fulles de les tiges (caulinars) alternes.7

7.- Pecíol pla, en forma de làmina que es fa ample a la base. Apiàcies

7´.- Pecíol que no te forma de làmina , o fulles sense pecíol. Asteràcies

6´.- Fulles de les tiges (caulinars) oposades. Dipsacàcies

5´.- Flors no reunides en capítol, cada flor disposa del seu propi peduncle (encara que pot ser molt petit), o esta inserida en diferents punts de la tija. 8

8.- Flors regulars, amb tots els pètals iguals: Flors actinomorfe. A

8´.- Flors amb pètals de diferents tamanys: Flors zigomorfes (al menys un més gran o més petit o tub de la flor curvat o presència d’esperons). B

4'.-Flors diminutes, poc aparents, no se reconeix a simple vista la corol•la. C

 

A. Plantes herbàcies amb flors actinomorfes.

1.- Flors amb 3 o 6 pètals (o tèpals). 2

2.- Fulles disperses per la tija, de lineals a lanceolades, flors petites purpurines o rosades. Litràcies

2’.-Fulles en roseta basal o concentrades en la base de la planta. 3

3.- Flor amb 3 pètals i 3 sèpals ben diferenciats. Limbe de forma el.líptica o lanceolada. Alismatàcies

3'.- Flors amb 6 pètals o tèpals. Limbe foliar lineal, amb marges més o menys paral.lels. 4

4.- Flors amb 3 estams. Iridàcies

4'.- Flors amb 6 estams. 5

5.- Tèpals que parteixen d’una zona que es troba per sobre de l’ovari (ovari ínfer). Amarillidàcies

5'.- Tèpals que parteixen d’una zona que es troba per baix de l’ovari (ovari súper). Liliàcies i Juncacinàcies

1´.- Flors amb 4 o 5 pètals i sèpals, de vegades mes, però mai 6, amb un calze més o menys herbaci, o sense calze. 6

6.- Fulles regularment disposades en grups de 4 o més en diferents nivells de la tija (fulles vertcil•lades). Rubiàcies (algunes Frankeniàcies i Cariofilàcies poden tenir fulles aparentment vericil•lades).

6'.- Fulles no verticil•lades. 7

7.- Flors petites, blanques o grogenques, ocasionalment rosa molt pàl•lid (mai rosa viu), reunides en una inflorescència amb forma d’umbel•la (tots els peduncles de les flors de la inflorescència parteixen del mateix punt de la tija) o umbel•la composta. Fulles sempre alternes amb el pecíol ample d’aspecte laminar. Umbelíferes (Apiàcies)

7´.- Sense aquests caràcters. 8

8.- Pètals o tèpals soldats. 34

8’.- Pètals o tèpals lliures. 9

9.- Molts estams amb els seus filaments soldats, formant un tub rígid i erecte en el centre de la flor. Malvàcies

9'.- Estams amb els filaments lliures entre ells, de vegades soldats als pètals. 10

10.- Plantes amb fulles suculentes (aspecte carnós per disposar de teixits que actuen com a reservoris d’aigua). 11

11.- Fulles alternes o en roseta bassal. 12

12.- Plantes que viuen sobre parets, teulades, crivells de roques i de penyasegats o sobre sòls esquelètics. 13

13.- Gineceu format per un únic pistil. Saxifragàcies

13’.- Gineceu format per varis pistils independents, soldats únicament per la seva base. Crasulàcies

12'.- Males herbes de les hortes i jardins, amb tiges verd-vermeloses i fulles espatulades. Flor groga amb 2 sèpals i 5 pètals. Portulacàcies

11´.- Fulles oposades. Plantes del litoral, o d’habitats molt alterats per l’home; algunes espècies cultivades com plantes ornamentals s’han asilvestrat en les nostres costes. Aizoàcies

1 0´.- Fulles i tiges sense aquests caràcters. 13

13.- Pètals laciniats, al menys en el seu àpex. 14

14.- Planta amb fulles d’olor penetrant. Rutàcies

14’.- Planta amb fulles inodores. Resedàcies

13’.- Pètals no laciniats. 15

15.- 4 pètals. 16

16.- 2 sèpals o sense sèpals (perquè es cauen molt fàcilment i llavors falten). Papaveràcies

16´.- 4 sèpals. Crucíferas

15´.- 5 o més pètals o tèpals. 17

17.- Més de 10 estams. 18

18.- Fulles alternes. 19

19.- Fulles o folíols dentats a modus de serra. Rosàcies

19´.- Fulles lobulades, alternes, rarament enteres, mai amb marge regularment aserrat. 20

20.- Flor de més de 5 cm de diàmetre, de color púrpura. Paeoniàcies

20’.- Flors més petites. Ranunculàcies

18´.- Fulles oposades. 21

21.- amb roseta de fulles bassal, pètals generalment amb una taca fosca a la base.Cistàcies

21´.- Sense roseta de fulles, sense taca fosca en els pètals. Hipericàcies

17´.- 10 estams o menys. 22

22.- Flors rosses o púrpures (alguns exemplars poden ser albins). 23

23.- Fulles oposades o irregularment verticil•lades. 24

24.- Fulles verticil•lades, amb forma espatulada, revolutes quan estan aixutes. Frankeniàcies

24.- Fulles oposades. 25

25.- Planta espinosa. Zigofilàcies

25’.- Plantes inermes. Cariofilàcies

23’.- Fulles alternes. 26

26.- Ovari súper. Geraniàcies

26’.- Ovari ínfer. Onagràcies

22´.- Flors d’altre color. 27

27.- Flors grogues, blaves o violàcies. 28

28.- Fulles compostes. 29

29.- Flors blaves o violàcies. Geraniàcies

29’.- Flors grogues. Zigofilàcies

28’.- Fulles enteres. 30

30.- 2 sèpals. Portulacàcies

30’.- 5 sèpals. 31

31.- Fulles alternes. Linàcies

31´.- Fulles oposades i/o en roseta bassal. Cistàcies

27´.- Flors blanques. 32

32.- Fulles alternes o en roseta bassal. 33

33.- Planta sense roseta de fulles, amb llargues tiges ajegudes sobre el sòl, o be planta de torrents. Poligonàcies

33’.- Planta amb roseta de fulles bassals, amb tiges erectes. Saxifragàcies

32´.- Fulles oposades o verticil•lades. Cariofilàcies

34.- Fulles amb un pecíol més de cinc vegades més llarg que el limbe. Limbe de la fulla trifoliat a modus de trèvol. Flors grogues o rosses amb pètals soldats en un punt per sobre de la base. Oxalidàcies

34'.- Sense aquests caràcters. 35

35.- Fulles oposades. 36

36.- Fulles enteres. 37

37.- Plantes amb tiges i fulles suculents. Flors amb molts pètals (més de 10). Aizoàcies

37’.- Plantes sense tiges i fulles suculents. Flors amb 4 o 5 pètals. 38

38.- Fulles caulinars majors de 3 cm. Flors mai de color rosa. Asclepiadàcies

38’.- Fulles caulinars més petites de 3 cm. 39

39.- corol•la netament tubulosa, planta erecta. Flors de color rosa, púrpura, groc o salmó. Gencianàcies

39’.- corol•la soldada en la base, planta generalment procumbent. Flors blaves, rosses o blanques. Primulàcies

36'.- Fulles lobulades o dentades. 40

40.- Flors grogues. Escrofulariàcies

40’.- Flors rosses. 41

41.- Tija de secció quadrangular. Verbenàcies

41’.- Tija de secció circular. Valerianàcies

35’- Fulles alternes i/o en roseta bassal. 42

42.- Plantes amb tiges molt primes, no es sosté per si mateixa, creix ajaguda sobre el sòl o sostenint-se sobre altres plantes (aspecte de liana). Corol•la soldada en casi tota la seva longitud, de color blanc, rosa o blau. Convolvulàcies

42'.- Planta erecta o procumbent, però que no es grimpant, no te aspecte de petita liana. Corol•la dividida en lòbuls ben marcats. 43

43.- Inflorescència que adopta una forma pareguda a la coa de l’escorpí (escorpioide) (aquest caràcter s’observa millor al final del període de floració o en les inflorescències més madures). Boraginàcies

43'.- Inflorescència d’altra manera. 44

44.- Planta eriçada de pels més o menys rígids, de tal manera que el tacte de les fulles i tiges es àsper, a veces fins i tot punxant. 45

45.- Fulles de contorn triangular, amplament cordades en la base. Plantes monoiques, les flors femenines amb ovari ínfer. Cucurbitàcies

45’.- Fulles que no estan cordades en la base. Flors hermafrodites. Boraginàcies

44'.- Planta sense pels o amb pels que no son rígids. 46

46.- Planta amb roseta bassal de fulles. 47

47.- Roseta de fulles bassals poc aparent. Fulles caulinars lleugerament dividides en la part superior. Flors de color blau pàlid, amb la corol•la soldada en casi tota la seva longitud, de menys de 7 mm de llarg i que es mustia amb prou rapidesa una vegada recollida la planta. Campanulàcies

47'.- Planta amb una roseta de fulles bassal ben constituïda. 48

48.- Flor de color groc pàlid amb la gola violàcia. Solanàcies

48’.- Flor d’ altre color. 49

49.- Flor blanca o blavosa. Primulàcies

49’.- Flor rosada a purpurina. Plumbaginàcies

46’.- Planta sense roseta bassal de fulles. 50

50.- Plantes erectes de menys de 30 cm, amb tiges grises i flors blanques molt petites. Santalàcies

50’.- Plantes ajagudes o erectes però de major tamany, de tiges verdes o vermelloses. 51

51.- Plantes ajagudes de tiges i fulles suculents. Flors amb molts pètals (més de 10). Aizoàcies

51’.- Plantes erectes sense tiges suculentes. 52

52.- Tiges i fulles de color vermellós. Plumbaginàcies

52’.- Tiges i fulles de color verd. 53

53.- Flors blanques. Fruits esfèrics. Solanàcies

53’.- Flors grogues, blaves o púrpures (excepcionalment blanques). Fruits mai esfèrics. Boraginàcies

 

B. Plantes herbàcies amb flors zigomorfes.

 

1- Flors petites, blanques o groguenques, ocasionalment rosa molt pàlid (mai rosa viu), reunides en una inflorescència amb forma d’umbel•la (tots els peduncles de les flors de la inflorescència parteixen del mateix punt de la tija) o umbel•la composta. Fulles sempre alternes. Umbel•líferes (Apiàcies)

1´- Sense aquests caràcters. 2

2 - Flors rosses, diminutes, fulles oposades, de vegades amb roseta de fulles bassal. Inflorescència en corimbe. Valerianàcies

2´- Sense aquests caràcters reunits. 3

3.- Fulles amb nerviació paralel•la, plantes amb una roseta de fulles en la base i tubércles com a orgues subterranis. Orquidàcies

3´.- Fulles amb nerviació ramificada, o nerviació no visible a simple vista. Plantes amb rel normal (axonomorfa). 4

4.- Al menys un pètal profundament dividit en lacínies 5

5.- 5 sèpals, dels quals 2 son més grans, amb aspecte petaloideu, que es disposen a cada costat de la flor a modus d’ales. Fulles enteres. Poligalàcies

5´.- 5 sèpals iguals. Fulles enteres o dividides. Resedàcies

4´.- Tots els pètals enters o lobulats, mai laciniats. 6

6.- Corola tubulosa formada per un limbe enter que s’obre com una orelleta. Aristoloquiàcies

6’.- Corola d’altra manera. 7

7.- Calze format per 2 sèpals amb forma de petita escata a cada costat de la flor. Fulles sempre molt dividides. Fumariàcies

7’.- Calze format per 4 o 5 sèpals. 8

8.- Flor blavosa o violàcia proveïda d’un esperó en la seva part posterior. 9

9.- Fulles amb nerviació palmada. Ranunculàcies

9’.- Fulles amb nerviació pinnada. Violàcies (Viola)

8’.- Flors d’altre color o sense esperó. 10

10.- Flor papilionàcia. Pètals lliures, excepte els de la carena, que poden estar soldats. Papilionàcies (Fabàcies (Lleguminoses)

10´.- Flor no papilionàcia. Pètals soldats. 11

11.- Ovari i fruit dividits en 4 parts iguals i, freqüentment, amagats en el fons del calze. 12

12.- Calze amb sèpals soldats en tub. Labiades (Lamiàcies)

12´.- Calze amb sèpals lliures. Boraginàcies

11´.- Ovari i fruit únic (generalment una càpsula) o format per 2 parts besones. 13

13.- Fulles oposades. Escrofulariàcies

13’.- Fulles disperses. 14

14.- Planta "recia" de fulles groses, lobulades. Flors grogues. Solanàcies (Hyosciamus)

14’.- Planta molt petita amb flors blavoses. Campanulàcies (Solenopsis)

 

C. Plantes herbàcies amb flors sense pètals o que no se´ls reconeixen.

Altres famílies no incloses en la clau: Teligonàcies

1.- Plantes que segreguen làtex blanc al rompre-les o fer-lis una incisió. Euphorbiàcies (Euphorbia)

1'.- Plantes sense làtex blanc. 2

2.- Inflorescència petaloidea, formada per una gran fulla colorada (espata) que envolta una petita tija d’aspecte carnós i també colorada (espàdix) que porta les flors (diminutes, sense calze ni corol•la) en la seva part bassal. Aràcies

2'.- Inflorescència d’altra manera. 3

3- Planta suculenta amb tiges articulades, aparentment sense fulles, i que sol tenir col.loracions vermelloses. Quenopodiàcies (Salicornia i Arthrocnemum)

3’- Planta amb fulles verdes. 4

4.- Fulles oposades. 5

5.- Fulles enteres 6

6.- Inflorescència amb forma de petit cap (formada per moltes flors molt densament disposades) en la part apical de les tiges. Plantaginàcies (Plantago)

6'.- Flors disperses per les tiges o si formen una inflorescència apical mai pren la forma d’un cap. Cariofilàcies

5´.- Fulles dentades. 7

7.- Planta urticant. Urticàcies (Urtica)

7’.- Planta no urticant. Euphorbiàcies (Mercurialis)

4'.- Fulles alternes o en roseta bassal 8

8.- Fulles amb marges més o menys paral•lels entre si, excepte a l’àpex acabat en punta. Nerviació de les fulles paral•lela. La base de les fulles abraça la tija formant una beina (difícil de veura si les fulles formen una roseta bassal). O be fulles junciformes de secció circular. 9

9.- Tiges articulades en nusos compactes i entrenusos foradats. Gramínies

9’.- Tiges no articulades d’aquesta manera o plantes aparantment sense tija, amb totes les fulles que parteixen de la base. 10

10.- Fulles planes de més d’1 cm d’ample i més d’1 m de llarg, plantes de sòls inundats. Tifàcies (Typha)

10’.- Fulles d’una altra manera. 11

11.- Tiges de secció triangular o fulles amb el nervi central molt prominent que dona a la secció de la fulla una forma de V. Ciperàcies

11’.- Tiges de secció circular i fulles planes o també amb secció circular. 12

12.- Flors reunides en inflorescències compactes, on no es distingueixen els peduncles de cada flor (no confondre amb els peduncles dels caps florals). Ciperàcies

12’.- Flors en inflorescències més laxes, cada flor amb elñ seu propi peduncle. Juncàcies.

8'.- Fulles no lineals (lanceolades, ovalades, redondejades), amb la nerviació ramificada, peciolades o assegudes però que no formen beines sobre la tija. Marge sencer o dividit. 13

13.- Fulles en roseta bassal, inflorescència amb forma de cap en la part apical d’una tija completament afil•la. Plantaginàcies

13'.- Fulles alternes. 14

14.- Fulles amb el marge regularment dentat. Rosàcies

14'.- Fulles enteres o amb el marge irregularment dentat o lobulat. 15

15.- Fulles que en la seva base tenen una membrana, normalment blanquinosa o ocre, que rodeja la tija. Poligonàcies

15'.- Fulles sense aquests caràcters 16

16.- Fulles amb el pecíol ample, laminar, que pot abraçar la tija. Apiàcies (Umbel•líferes)

16’.- Fulles amb pecíol típic o assegudes. 17

17.- Tija de secció angulosa. Quenopodiàcies

17'.- Tija de secció redondejada. 18

18.- Fulles que s’adhereixen fàcilment a la roba. Urticàcies

18’.- Fulles que no s’adhereixen a la roba. Amarantàcies

 

D. Plantes paràsites o sapròfites micorríciques; sense clorofil•la.

1.- Planta formada per una massa de filaments de color groc, rosa o vermell. Convolvulàcies (Cuscuta)

1’.- Planta d’una altra manera. 2

2.- Planta de color marró negrós que viu en arenals costaners de les Pitiüses Balanoferàcies (Cynomorium)

2.- Planta d’una altra manera 3

3.- Planta amb les flors que sorgeixen a ran del sòl, junt al tronc de la planta parasitada Raflesiàcies (Cytinus)

3’.- Planta amb tiges florífers erectes. 4

4.- Planta violàcia (no blava) amb flors grans irregulars i proveïdes d’esperó. Orquidàcies (Limodorum)

4’.- Planta d’altre color: groc, marró, blanc o blau. 5

5.- Flors amb pètals soldats. Orobancàcies

5’.- Flors amb pètals lliures. Pirolàcies (Monotropa)

 

E. Plantes que viuen submergides en l’aigua.

1.- Plantes no arrelades al substrat i que suren en la superfície, formades per petites fulletes de les que penja una arrel filiforme (llenties d’aigua) Lemnàcies

1’.- Plantes arrelades al substrat. 2

2.- Plantes marines. 3

3.- Rizomes coberts de fibres, fulles d’un centímetre d’ample. Posidonàcies (Posidonia oceanica)

3’.- Rizomes descoberts, sense fibres, fulles de menys de 0,5 cm. 4

4.- Tija espinescent i fulles rectilínies amb petites dents espinescents. Najadàcies

4´.- Tija inerme, fulles enteres. 5

5.- Fulla més estreta de 0,5 cm. Àpex de la fulla denticulat. Zanniquel.liàcies (Cymodocea nodosa)

5’.- Fulla amb més de 0,5 cm d’amplada. Àpex no denticulat. Zosteràcies

2'.- Plantes d’albuferes, basses, torrents, canals, etc. 6

6.- Fulles submergides dividides en lacínies. 7

7.- Flors submergides, poc aparents. Totes les fulles iguals, laciniades. 8

8.- Lacínies que es ramifiquen de forma pinnada. Haloragàcies (Myriophyllum)

8’.- Lacínies que es ramifiquen dicotòmicament. Ceratofilàcies

7’.- Flors aèries amb grans pètals blancs. Generalment les fulles superiors son planes i lobulades i suren en superfície, les submergides son laciniades. Ranunculàcies

6’ .- Fulles submergides d’altres formes. 9

9.- Petites plantes que no superen els 2 cm d’alt i que es disposen sobre el sediment formant una gespa compacte. Elatinàcies (Elatine)

9’.- Fulles més grans; plantes que no formen gespes. 10

10.- Fulles de més de 5 mm d’ample. Esparganiàcies

10’.- Fulles més estretes. 11

11.- Inflorescència sempre submergida. Plantes d’aspecte filamentós, fulles linears que se colapsen sobre les tiges al treure-les de l’aigua. Callitricàcies/Zanniquel.liàcies/Ruppiàcies

11'.- Inflorescència en forma d’espiga que sobresurt de l’aigua. Plantes més robustes. 12

12.- Fulles amb una beina membranosa en la base que envolta completament la tija per damunt de la inserció d’aquestes. Poligonàcies

12’.- Fulles sense aquests caràcters. Potamogetonàcies

 

F. Plantes llenyoses

1.- Lianes, això és, plantes que son llenyoses al menys a la base però que no s’aguanten per elles soles i s’enfilen sobre altres plantes o sobre murs i pedres, de vegades ajagudes sobre el sòl. F1

1’.- Arbres, arbustos i mates. 2

2.- Plantes que segreguen làtex blanc si sel’s hi produeix una incisió. 3

3.- Fulles grans (de més de 10 cm), en general profundament lobulades. Moràcies

3’.- Fulles enteres o dentades més petites. Euphorbiàcies

2’.- Sense làtex blanc. 4

4.- Arbustos espinosos (no s’inclouen els que únicament tenen el marge de les fulles espinós). F2

4’.- Arbres o arbustos sense espines. 5

5.- Fulles esquamiformes o sense fulles. F3

5’.- Fulles d’altre manera: ovalades, palmades, linears, aciculars, etc. 6

6.- Fulles o folíols linears (amb els marges paral.lels) o aciculars (amb forma de’agulla). F4

6’.- Fulles més amples (lanceolades, ovalades, redondejades, palmades, etc.). 7

7.- Fulles amb nerviació palmada (varis nervis surten des de la base de la fulla), fulla lobulada. F5

7’.- Fulles amb nerviació pinnada (un nervi principal que es ramifica en nervis secundaris) o be nerviació paral.lela. 8

8.- Fulles compostes o completament dividides (amb lòbuls que arriben fins el raquis de la fulla). F6

8’.- Fulla entera, dentada o lobulada però no composta. 9

9.- Fulles amb marge dentat o lobulat. F7

9’.- Fulles amb marge enter. 10

10.- Fulles no aromàtiques. 11

11.-Fulles oposades o verticil.lades. F8

11’.- Fulles alternes. F9

10’.- Fulles aromàtiques (ensumar-les després de desfer-les entre els dits). 12

12.- Fulles lanceolades de més de 5 cm. Lauràcies (Laurus)

12'.- Fulles menors de 5 cm. 13

13.- 2 o 4 estams. Labiades

13’.- Un número major d’estams. 14

14.- Flor blanca. Mirtàcies (Myrtus)

14’.- Flor groga. Gutíferes (Hypericum)

F1. Lianes

1.- Fulles verticil•lades. Rubiàcies

1' - Fulles no verticil•lades. 2

2.- Fulles oposades o fasciculades. 3

3.- Pètals lliures. Ranunculàcies (Clematis)

3'.- Pètals soldats. 4

4.- Flors blaves. Apocinàcies (Vinca)

4'.- Flors blanques, grogues, rosades. 5

5.- Fulles festonejades. Labiades (Prasium)

5'.- Fulles enteres. Caprifoliàcies (Lonicera)

2'.- Fulles alternes. 6

6.- Fulles planes amb un limbe ben desenvolupat. 7

7.- Planta proveïda d’espines sobre la tija i també sobre les fulles. Fulles dures. Esmilacàcies (Smilax)

7’.- Planta inerme. 8

8.- Fulla en forma de cor, de consistència blana. Flors reunides en raïms. Dioscoriàcies (Tamus)

8’.- Fulla lobulada o romboidal. Flors reunides en umbel.les. Araliàcies (Hedera)

6’.- Fulles amb forma d’escata, presència d’espines i/o cladodis amb forma acicular. Liliàcies (Asparagus)

F2. Arbres o arbustos amb espines

1.- Flors reunides en capítols. Asteràcies (Compostes)

1'.- Flors no reunides en capítol. 2

2.- Flors unisexuals. 3

3.- Fulles linear-espatulades, inermes. Rhamnàcies

3'.- Fulles proveïdes de petites espines, amb la base en forma de cor o formada per dues aurícules; o be petit arbust sense fulles i amb les tiges verdes. Esmilacàcies (Smilax)

2´.- Flors hermafrodites. 4

4.- Fulles dentades, lobades o compostes. 5

5.- Flors actinomorfes. 6

6.- Pètals soldats. Solanàcies

6’.- Pètals lliures. Rosàcies

5'.- Flors zigomorfes. Papilionàcies

4'.- Fulles enteres o fulles reduides a escates o sense fulles. 7

7.- Flor papilionàcia. Papilionàcies

7’.- Flor regular. 8

8.- Flor amb 5 pètals. Solanàcies

8’.- Flor amb 6 pètals. Liliàcies (Asparagus, Ruscus)

F3. Arbres o arbustos sense fulles o amb fulles en forma d’escata.

1.- Tiges suculentes que solen presentar tons verdosos o vermellosos. Arbustos de sòls salins. Fulles molt petites amb forma d’escata membranosa, difícils d’observar. Quenopodiàcies

1’.- Tiges que no son suculentes. 2

2.- Planta aparentment afila (amb fulles esquamiformes de color marró), amb les branques superiors verdes i articulades (amb nusos i entrenusos). Efedràcies (Ephedra)

2'.- Planta amb fulles esquamiformes verdes. 3

3.- Fulles verdes per l’envers i blanques pel seu revers, poden ser separades una per una de la tija. Timelaeàcies

3’.- Fulles que estan densament aplicades unes sobre les altres, no se les pot separar una a una. 4

4.- Arbres o arbustos amb flors rosses o blanquinoses i fruits capsulars, que viuen sobre sòls humits (torrents, albuferes, basses, clotades a les dunes). Tamaricàcies (Tamarix)

4'.- Arbres o arbustos amb flors inconspicues unisexuals. Cupresàcies

F4. Arbres o arbustos amb lineals.

1.- Planta sense peces florals colorades. 2

2.- Arbre amb fulles aciculars reunides per parelles. Pinàcies (Pinus)

2'.- Arbre o arbust sense aquest tipus de fulles. 3

3.- Fulles en grups de 3 en cada nivell de la tija (verticil•lades) amb l’àpex molt agut, punxant i amb 2 línies blanques a l’envers de les fulles. Cupresàcies

3’.- Fulles no verticil•lades (alternes o oposades). 4

4.- Fulles amb l’àpex més o menys obtús, mai punxant. Arbre o arbust de les zones més altes de la muntanya mallorquina Taxàcies (Taxus)

4’.- Arbust de zones litorals o albuferes. Quenopodiàcies

1’.- Planta amb flors colorades. 5

5.- Arbust de litoral, molt ramificat, amb peces florals rosades amb textura membranosa (propiament es tracta de peces amb aspecte de pètals presents en la fructificació). Quenopodiàcies

5’.- Arbust sense peces florals membranoses. 6

6.- Inflorescència reunida en capítol o en caps terminals densos. 7

7.- Inflorescència rodejada de bràctees amb aparença de calze. Compostes

7’.- Inflorescència sense un involucre de bràctees. 8

8.- Fulles aciculars. Primulàcies

8’.- Fulles planes. Lamiàcies

6’.- Altre tipus de inflorescència. 9

9.- Inflorescència en umbel•la. Umbel•líferes

9’.- Altre tipus de inflorescència. 10

10.- Flor papilionàcia. Papilionàcies

10’.- Flor d’altra tipus. 11

11.- Pètals lliures. 12

12.- Fulles suculentes. Crassulàcies

12’. - Fulles no suculentes. 13

13.- Estams nombrosos, més del doble del número de pètals. Cistàcies

13’.- 10 estams o menys. 14

14.- 4 pètals. Crucíferes

14’.- 5 pètals. Cariofilàcies

11’.- Pètals soldats. 15

15.- Flor actinomorfa. 16

16.- Fulles verticil.lades en número de 4 o més. Rubiàcies

16’.- Fulles alternes o reunides per 2 o 3. 17

17.- Flors de més d’1 cm de diàmetre. Convolvulàcies

17’.- Flors més petites. 18

18.- Fulles aciculars reunides en verticils de 3. Ericàcies

18’.- Fulles planes, alternes. Timelaeàcies

15’.- Flor zigomorfa. 19

19.- Calze campanulat prolongat per 10 arestes. Fruit capsular. Primulàcies (Coris)

19’.- Calze de distinta forma, generalment bilabiat. Fruit format per 4 aquenis a l’interior del calze. Lamiàcies

F5. Arbres o arbustos amb fulles palmades.

1.- Fulles amb pecíol proveït d’espines. Palmes (Arecàcies) (Chamaerops)

1’.- Sense espines en el pecíol. 2

2.- Lòbuls de les fulles que no arriben a la meitat del limbe. 3

3. Planta arbòria amb flors poc vistents. 4

4.- Arbre que viu a torrents, cims i espadats de la Serra de Tramuntana. Aceràcies (Acer)

4’.- Arbre cultivat a carrers i places, subespontani en alguns torrents. 5

5.- Fulles amb l’envers de color blanc. Salicàcies

5’.- Fulles verdes per les dues cares. Platanàcies

3’.- Planta arbustiva amb flors grans violàcies o blavoses. Malvàcies

2’.- Lòbuls de la fulla. 6

6.- Fulles peltades (el pecíol s’inserta directament en el limbe de la fulla, no en el marge). Euphorbiàcies (Ricinus)

6’.- Fulla amb pecíol normal que s’inserta en el marge de la fulla. Verbenàcies (Vitex)

F6. Arbres o arbustos amb fulles compostes.

1.- Inflorescència en forma de capítol. Asteràcies

1’.- Inflorescència d’altra manera. 2

2.- Fulles suculentes, planta de litoral amb inflorescècia en umbel.la. Apiàcies (Chrithmum)

2’.- Fulles no suculentes. 3

3.- Flor papilionàcia. Papilionàcies

3’.- Flor no . 4

4.- Planta amb fulles d’olor penetrant, que roman un temps a les mans al tocar-la. Rutàcies

4’.- Planta sense olor particular o amb un aroma agradable, poc persistent. 5

5.- folíols enters. 6

6.- Fulla trifoliada. Oleàcies

6’.- Fulla amb més folíols. 7

7.- Folíols redondejats. Caesalpinàcies (Ceratonia)

7’.- Folíols clarament més llargs que amples. Anacardiàcies (Pistacia)

5’.- Folíols dentats. Oleàcies (Fraxinus)

F7. Arbres o arbustos amb fulles amples i marge dentat o lobulat.

1.- Planta arbòria, amb un tronc principal. 2

2.- Fulles amb marge espinescent. Fagàcies (Quercus)

2’.- Fulles inermes. 3

3.- Fulla lobulada o romboïdal, aproximadament tan llarga com ampl. Salicàcies (Populus)

3’.- Fulles clarament més llargues que amples. 4

4.- Marge dentat o aserrat. 5

5.- Base del limbe de la fulla asimètric. Ulmàcies

5’.- Base del limbe de la fulla simètric. Rosàcies

4’.- Marge lobulat. Fagàcies

1’.- Planta arbustiva o petites mates llenyoses. 6

6.- Fulles amb marge espinescent. 7

7.- Planta amb els fruits que presenten una cúpula en la base (aglans). Fulles més petites de 5 cm. Fagàcies

7’.- Plantes amb els fruits que son baies vermelles. Fulles majors de 5 cm. Aquifoliàcies (Ilex)

6’.- Fulles inermes. 8

8.- Flors reunides en capítol. 9

9.- Flors blaves. Globulariàcies

9’.- Flors grogues. Compostes

8’.- Altre tipus de inflorescència. 10

10.- Flors reunides en umbel•les. Umbel•líferes

10’.- Altre tipus de inflorescència. 11

11.- Fulla ovalada o elíptica amb marge dentat. 12

12.- Tiges amb escorça vermellosa. Flors blanques amb aspecte d’olla. Fruits carnosos, grans, de color vermell, coetanis amb les flors. Ericàcies

12’.- Escorça no vermellosa. Flors petites unisexuals, groguenques. Fruits d’una altra manera Ramnàcies

11’.- Fulla lobulada, festonejada o sagitada. 13

13.- Flor sense pètals o pètals poc aparents. Quenopodiàcies

13’.- Flor amb pètals colorats. 14

14.- Pètals lliures. 15

15.- Fulles d’olor penetrant. Rutàcies

15’.- Fulles inodores. Crucíferes

14’.- Pètals soldats. 16

16.- Fruit capsular. Escrofulariàcies

16’.- Fruit format per 4 petits aquenis en el fons del calze. Labiades

F8. Arbres o arbustos amb fulles amples, marge enter i disposició oposada o verticil.lada.

1.- Fulles verticil•lades. 2

2.- Fulles lanceolades de varis centímetres de llarg. Arbust o petit arbre. Apocinàcies

2’.- Fulles dures i rígides, densament disposades, planta d’arenals costaners. Flors grogues. Rubiàcies

1’.- Fulles oposades o fasciculades. 3

3.- Planta que viu sobre sòls salins, normalment en el litoral i marismes. 4

4.- Petita planta ajeguda sobre el substrat, amb flors rosses o púrpures. Franqueniàcies

4’.- Arbust erecte amb flors inconspícues sense pètals colorats. Fulles i tiges glaucs. Quenopodiàcies

3’.- Planta que viu a sòls no salins (boscos, garrigues, dunes, camps) o be en fissures de les roques i penyals. 5

5.- Fulles de més de 3 cm d’ample. 6

6.- Fulles amb 3 nervis prominents. Sense pèls en el marge. Coriariàcies

6’.- Fulles amb 1 nervi central, amb el marge proveït d’una fina pilositat. Caprifoliàcies

5’.- Fulles més estretes. 7

7.- Fulles amb glàndules translúcides (mirar les fulles a contrallum). Gutíferes (Hypericum)

7’.- Fulles sense glàndules translúcides. 8

8.- Fulla escleròfila. 9

9.- Fulles ovalades, amb marge obtús, moltes vegades escotat. Les Fulles solen tenir tons grogencs i, fins i tot, vermellosos. Buxàcies (Buxus)

9’.- Fulles lanceolades amb àpex agut, fulles sempre verdes. Oleàcies

8’.- Fulla no escleròfila. 10

10.- Flors sense peètals colorats, petites i poc aparents. Euphorbiàcies

10’.- Flors amb pètals colorats. 11

11.- Pètals lliures. 12

12.- Menys de 10 estams. Cariofilàcies

12’.- Més de 10 estams. Cistàcies

11’.- Pètals soldats. 13

13.- Flors reunides en una inflorescència compacta en la part superior de la tija. Dipsacàcies

13’.- Inflorescència amb flors disposades al llarg de la tija, generalment formant verticils. Lamiàcies

F9. Arbres o arbustos amb fulles amples, marge enter i disposició alterna.

1.- Arbre amb els fruits que presenten una cúpula en la base (aglans). Fagàcies (Quercus)

1’.- Arbust o planta llenyosa a la base; el fruit no és un aglà. 2

2.- Flors sense pètals colorats, petites i poc aparents. Quenopodiàcies

2’.- Flors amb pètals colorats. 3

3.- Flors blavoses o violetes. 4

4.- Flors reunides en capítol. Globulariàcies

4’.- Flors no reunides en capítol. Violàcies (Viola)

3’.- Flors d’altre color. 5

5.- Flors reunides en capítol. Globulariàcies

5’.- Flors no reunides en capítol. 6

6.- Flors rosses o púrpures. Plumbaginàcies

6’.- Flors de color blanc, groc o verdoses. 7

7.- Flors blanques o crema. 8

8.- Flors de més de 4 cm de diàmetre. Capparàcies (Capparis)

8’.- Flors més petites. Timelaeàcies

7’.- Flors grogues o verdoses. 9

9.- Flors verdoses, petites i unisexuals. Santalàcies (Osyris)

9’.- Flors grogues, hermafrodites. 10

10.- Flors actinomorfes. 11

11.- Flors amb 3 pètals. Cneoràcies (Cneorum)

11’.- Flors amb 5 pètals. Solanàcies

10’.- Flors zigomorfes amb 5 pètals. Papilionàcies

 

 



Laboratori de Botànica, Dept. de Biologia, Universitat de les Illes Balears. 07122 Palma de Mallorca. (Spain). ............... Amb el suport de: