FAMÍLIA COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Descripció FAMÍLIA (tornar a famílies)

La més extensa familia de les Dicotiledònies, amb sobre els 1.300 gèneres i les 21.000 espècies. 181 gèneres amb espècies silvestres a Europa.

Característiques.
- Arbusts i plantes herbàcies, de vegades amb làtex. - Fulles alternes, rarament oposades, simples, senceres o dividides, de vegades espinescents. - Inflorescències en capítul, els quals poden èsser solitaris o bé estar agrupats en glomèruls o panícules. - Flors de 2 tipus: actinomorfes (flòsculs) i zigomorfes (lígules). A més poden èsser hermafrodites, unisexuals o neutres. Depenent del tàxon que es tracti varia la disposició i presència dels distints tipus de flors. - Calçe absent o transformat en un vilà de pels, setes, escates o corona. - Corola gamopètala, amb tub i limbe, el qual pot tenir 3-5 dents. - 5 estams amb les anteres soldades formant un tub. - Gineceu amb ovari ínfer amb 2 carpels soldats i 1 estil amb 1 estigma lobat. - Fruit en cipsela, sovint amb papus.

Tàxons principals no endèmics.
73 gèneres amb espècies silvestres.

Endemismes:
Son endemismes exclusivament baleàrics el calabruix (Aetheorhiza bulbosa subsp. willkommii), Carduus bourgeanus subsp. ibicensis, Crepis triasii, socarrell bord (Femeniasia balearica), Filago petro-iani, maçanella (Helichrysum ambiguum), socarrell (Launaea cervicornis), Leucanthemum paludosum subsp. ebusitanum, Scorzonera baetica subsp. ebusitana i la camamil.la de mar (Senecio rodriguezii). La margalideta (Bellium bellidioides) és un endemisme baleàrico-tirrènic i Lamottea diania viu a les Pitiüses i al llevant de la Península Ibèrica. Hi ha una sèrie de tàxons descrits com endèmics però que romanen encara dubtosos, com Arctium chabertii subsp. balearicum i espècies dels gèneres Hieracium i Taraxacum.

Altres tàxons no autòctons.
Són comunes als jardins espècies al.lòctones com el celestrellat (Aster chinensis), dàlies (Dahlia variabilis), crisantems o estranys (Chrysanthemum sinense ), Felicia amelloides, pota de cavall (Petasites fragans), donzell de mar i altres senecis (Senecio bicolor, S. angulatus, Sl longifolius, S. petasitis, etc.). Conreades per ús alimentari o agrícola: carxofera (Cynara scolymus), girasol (Helianthus annus), Helianthus tuberosus, lletugues (gènere Lactuca), etc.

Ecologia.
Abarquen tot l'espectre dels hàbitats illencs; hi ha espècies rupícoles, espècies pròpies de garrigues i màquies, de camps de conreu abandonats i en ús, de vores de camins i carreteres, de llocs humits, de zones rocalloses costaneres, de dunes, de salobrars, etc.

Usos.
Familia important econòmicament per l'home. Moltes espècies conreades com a aliments i a jardins. Amb propietats medicinals es coneixen moltíssimes, algunes d'elles són la camamil.la (Santolina chamaecyparissus), te de roca (Jasonia glutinosa), alè de bou i espina de peix (Achillea ageratum i A. milefolium), herba de renegat (Othanthus maritimus), donzells (espècies d'Artemisia), llevamans (Calendula officinalis).

Llistat de Gèneres
     
Andryala
     
Arctotheca
     
     
     
     
Chamaemelum
     
Chiliadenus
     
     
Coleostephus
     
     
Doronicum
Erigeron
     
Eupatorium
     
Flaveria
     
Gnaphalium
     
     
     
     
Lapsana
   
   
Mantisalca
Matricaria
Notobasis
     
   
Petasites
Picnomon
     
     
     
     
Solidago
     
Staehelina
Tanacetum
     
     
Tyrimnus
     
Xeranthemum
 

 


Pàgina inicial
Què és?
Noms Científics
Noms Populars
Recerca taxonòmica
Glossari

Laboratori de Botànica, Dept. de Biologia, Universitat de les Illes Balears. 07122 Palma de Mallorca. (Spain). .............. Amb el suport de: