FAMÍLIA GRAMINEAE (POACEAE)

Descripció FAMÍLIA (tornar a famílies)

Família cosmopolita estesa arreu del mon, capaç de colonitzar tot tipus d'ambients. Comprèn unes 10.000 espècies dividides en 650 gèneres, dels que 155 tenen espècies silvestres a Europa.

Característiques.
- Plantes herbàcies anuals o perennes. N'hi ha algunes de llenyoses com la canya. - Fulles alternes amb limbe linear i nerviació paralel.la. A la base presenten una beina qu'envolta la tija sensa tancarse. Al punt d'unio entre beina i limbe hi ha una estructura en forma de llengüeta, la lígula. Aquesta pot tenir formes diverses o estar reduida a pèls. - L'inflorescencia primaria es l'espigueta. Les espiguetes s'agrupen en conjunts formant espigues, panícules o raïms. - Les flors son petites i poc vistoses i es situan a cada costat del raquis. Son, en general, hermafrodites. - 3 estams amb els filaments molt fins i les anteres allargades. - El gineceu, consta d'un ovari súper de 2-3 carpèls amb 2 llargs estigmes plumosos que sobresurten de l'espigueta. - Fruit en cariopsi, amb una única llavor.

Tàxons principals no endèmics.
Es tracte de la Família més nombrosa i conta amb més de un centenar d'especies i una de gèneres. Entre les més vistoses es podria destacar les canyes (Arundo), el canyís (Phragmites) i el càrritx (Ampelodesmos) que recobreix gran part de les nostres muntanyes. Pero també n'hi ha un important nombre de petita talla i d'aspecte semblant com les cugules (Avena), ordis (Hordeum), el borró (Ammophilla), gram (Cynodon), etc.

Endemismes.
Dos taxòns endemics a l'illa d'Eivissa: Avenula crassifilia i Dactylis glomerata subsp. ibicensis. Per altra banda, es coneixen dos endemismes tirrenics distribuits per les Gimnèsies: Sesleria insularis i Festuca arundinacea subsp. corsica.

Altres tàxons no autòctons.
Es conreen multitud d'especies agrícoles alòctones, entre elles nombroses varietats d'ordi (Hordeum), blat (Triticum), civada (Avena), arròs (Oryza), canya de sucre (Saccharum) i blat de moro (Zea). D'altres s'aprofiten per fer teixits com l'espart (Stipa), per fer paper o per la construcció com la canya o el bambú (Bambusa). A casa nostra s'empren algunes com ornamentals, entre elles un bambú del génere Phyllostachys o l'herba de la Pampa (Cortaderia).

Ecologia.
. Es troban distribuides a tots els ambients de les Illes, desde les platjes i albuferes fins al cim de les muntanyes, pasant per multitud de ecosistemes com a prats, penyals, camps de conreu, boscos i garrigues.

Usos.
Des d'un punt de vista econòmic és la Família més important de totes. Gracies al cultiu dels cereals es va produir fá uns 10000 anys l'aparició de les ciutats i el desenvolupament cultural i tècnic de l'espècie humana. Algunes amb usos de tipus medicinal o populars, com el fenàs de cuques (Hyparhenia hirta), la canya (Arundo donax), el canyet (Phragmites australis) o el gram prim (Agropyron repens). Altres espècies vàries es cultiven com a ferratges (Holcus, Lolium, etc.)

Llistat de Gèneres
     
Aeluropus
     
     
Alopecurus
     
     
     
     
Corynephorus
     
     
Dasypyrum
     
Dichantium
     
     
Hainardia
     
Heteropogon
Holcus
     
Imperata
     
     
Micropyrum
     
Narduroides
Oryza
     
   
Phleum
   
Phyllostachys
   
Psilurus
   
Saccharum
Sclerochloa
   
Schismus
   
Spartina
Sphenopus
   
   
Tragus
Trisetaria
   
Vulpiella

 


Pàgina inicial
Què és?
Noms Científics
Noms Populars
Recerca taxonòmica
Glossari

Laboratori de Botànica, Dept. de Biologia, Universitat de les Illes Balears. 07122 Palma de Mallorca. (Spain). .............. Amb el suport de: