Tornar a la pàgina principal de l'Herbari Virtual

Laboratori de Botànica

Departament de Biologia

Universitat de les Illes Balears

Glossari....

 

Aquest glossari inclou definicions dels termes més emprats en les descripcions de les plantes, estructurat alfabèticament en tres pàgines. Per aquestes definicions ens hem ajudat de les següents obres: CONESA I MOR, J.A et al. 1997. Estructura i organització d'Angiospermes. Ed. Universitat de Lleida./ FONT I QUER, P. (Edición de 1975). Diccionario de Botánica. Ed. Labor/ PÉREZ MORALES, C. 1999. Morfología de Espermatófitos. Ed. Celarayn.

A - D
E - L
M - Z
Feis click sobre la paraula del glossari per veure'n una imatge
 
A
 

Fulles amb forma d'agulla, com les fulles dels pins.

Flors que disposen de tres plans longitudinals de simetria o més, de manera que llurs peces es disposen més o manco radialment. Veure regular.

Adherent (1) (2):

1. Part de la planta que es solda a un altre òrgan o a un altre objecte. 2.Utilitzat habitualment per a les arrels adherents.

Arrel que s'origina a un lloc distint de la base de la tija.

Planta o part d'ella sense fulles.

Dit de les fulles llargues i primes semblant a agulles com les dels pins. També dites fulles aciculars (v. acicular)

Excrecència de l'epidermis de tijes o fulles amb punta aguda i dura, punxent. No està vascularitzat ni associat al mesor de la tija com passa amb les espines.

Tot òrgan laminar (fulla) o branquilló que acaba formant un angle agut.

Ala (1) (2):

1.Cadascun dels dos pètals de les flors de les papilionàcies. 2. Expansió més o menys laminar que poden tenir les tijes, els fruits, les llavors, etc.

Part de la planta provista d'una o vàries ales.

Fulles o altres òrgans de les plantes que es disposen a banda i banda d'un eix (tija, raquis, etc.) de manera uniseriada (a una alçària diferent).

Inflorescència espiciforme, penjat, formada per moltes flors unisexuals masculines, es pròpia d'arbres com l'alzina, el poll, etc.

Conjunt dels elements que constitueixen l'aparell reproductor masculí d'una flor.

Part superior de l'estam, format per quatre sacs pol·línics on es produeix el pol·len.

Cara superior de les fulles.

Provist d'una petita punta o mucró.

Dit dels òrgans vegetals (fulles, pèls, bràctees, etc.) que es troben ajagut sobre l'òrgan d'on neixen, sense adherir-s'hi.

Fruit sec, indehiscent, amb una sola llavor, amb el pericarp no soldat a ella.

Vegetal llenyós de menys de 5 metres d'alçada, sense un tronc dominant perquè es ramifica des de la base.

Punta llarga i prima, per exemple les arestes de les glumes de les gramínies.

Òrgan vegetal que té arestes o acaba amb aresta.

Òrgan vegetal que creix en sentit invers al tronc i que té la funció de fixar la planta al sòl i recollir les substàncies nutritives i l'aigua d'aquest.

Amb forma d'arc, aplicat normalment a l'àpex o base de les fulles.

Parts u òrgans de les plantes dividits en segments superposats. En alguns casos aquests segments es poden separar espontàniament o per fragmentació.

Que té articles, és a dir, està dividit en fragments.

Òrgan vegetal sense cap pla de simetria que permeti dividir aquest en dues parts iguals tal que una d'elles pugui reproduir en un mirall la imatge exacta de l'altre.

Dit de les fulles que no tenen pecíol i s'insereixen directament a la tija.

Dit del marge de la fulla que es va estrenyent progressivament cap un dels seus extrems, ja sigui àpex o pecíol.

Apèndix foliaci petit, situat a la base del limbe o al pecíol de forma semblant a una orella.

Fulla que té aurícules a la seva base.

Qualsevol òrgan d'una planta (flor, fruit, etc.) situat a l'axil·la d'una fulla.

Dit de l'arrel que té un eix principal més desenvolupat que la resta.

 B

 

Semblant o en forma de baia.

Fruit indehiscent d'epicarp prim (pell) i mesocarp i endocarp carnosos (polpa) amb les llavors situades dins la polpa com la tomàtiga.

Fruit procedent d'un ovari ínfer amb la part exterior (pericarp) coriàcia i l'interior dividit en cavitats separades per uns tels i plenes de llavors suculentes com la granada.

Base de les fulles, més o manco eixamplada que abraça total o parcialment la tija que la sosté.

Òrgan foliaci situat vora les flors, normalment de forma, mida, etc., diferent a les fulles normals o normòfils.

Bràctea que es troba a un eix lateral d'una inflorescència i que neix a la base del pedicel floral.

Tija curta on els entrenusos estan molt comprimits, generalment de creixement limitat.

Òrgan subterrani format per fulles carnoses i una tija molt curta.

Bulb de petites dimensions que neix a l'axil·la del bulb pare. Tenen la funció de propagació asexual.

 C

 

Òrgan de poca durada, que cau, com les fulles dels arbres caducifolis.

Arbre o arbust que perd les fulles a l'època desfavorable, generalment a l'hivern.

Verticil extrafloral, amb aspecte de calze, que neix sota el veritable calze.

Embolcall extern de la flor format pels sèpals, generalment verd i poc vistós. La seva funció principal és protegir la flor immadura abans d'obrir-se.

Que té forma de campana. Aplicat generalment a les flors.

Inflorescència constituïda per un receptacle eixamplat on s'insereixen les flors, i aquestes no tenen peduncle. És la inflorescència de les compostes.

Fruit sec, dehiscent, provinent de la soldadures de diversos carpels.

Carena (1) (2):

1. A la corol·la de les papilionàcies, conjunt dels dos pètals inferiors soldats en forma de barqueta. 2. Qualsevol part de la planta amb dues vessants unides formant un angle molt agut.

Cariopsi:

Fruit sec de les gramínies amb el pericarp adherit a la llavor.

Cadascuna de les fulles modificades que formen el gineceu de les angiospermes. D'una a una o soldades entres elles formant els pistils.

Òrgan vegetal provist d'una prolongació semblant a una coa.

Provist de pèls molt fins i bastant llargs.

Cima:

Inflorescència en la qual tots els eixos tenen un creixement limitat i acaben en una flor.

Cimosa:

Que pertany a les cimes.

Fruit de color vermell intens de les rosàcies format per el receptacle de la flor que envolta els aquenis que estan dins.

Òrgan vegetal amb aspecte de tija molt prima que s'arrapa a qualsevol suport i s'hi cargola en hèlix, i permet així a la planta d'enfilar-s'hi.

Tija comprimida, de forma laminar que té color verd per realitzar la funció clorofíl·lica.

Connectiu:

Part estèril, de l'antera, que connecta les dues teques, i les manté unides en un sol cos. A aquesta part es sol inserir el filament de l'estam.

Òrgans generalment oposats i separats a la base es junten fins a tocar-se a l'extrem superior.

Fulla o altre òrgan cordiforme, és a dir, en forma de cor.

Fulla o òrgan vegetal de consistència dura i rígida.

Inflorescència on les flors es situen més o manco a un mateix nivell, però neixen a diferents altures del peduncle.

Embolcall intern de les flors constituït pels pètals. La seva funció principal és la d'atreure als pol·linitzadors.

Cada una de les primeres fulles de la planta que es formen a l'embrió de les plantes amb flor.

Òrgan o planta suculenta o carnosa.

Fistonat.

Semblant a crenat però amb els fistons més petits.

Part inferior de la fulla amb el contorn recte i convergent a la base.

Embolcall coriaci del fruit de les fagàcies que els inclou totalment (castanyes) o envolta la base com si fos un didal (aglà de les alzines).

Dit de l'òrgan acabat en punta.

 D

 

Fulla sèssil que té el limbe que es prolonga cap avall sobre la tija fent una ala o cresta.

Dit de les fulles oposades i disposades en creu respecte al parell de fulles superiors o inferiors.

Fulla o altre òrgan que presenta als seus marges prolongacions en forma de dent.

Dit de l'òrgan, generalment foliaci, amb petites dents.

Diadelf-a:

Flor que té els estams agrupats en dos petits feixos, un dels quals pot tenir un sol estam.

Cima en que cada eix produeix dues branques oposades.

Dit dels òrgans que formen parella i dels que consten de dues parts bessones, aferrades una a l'altre.

Disc hipògin:

Disc floral situat sobre el receptacle o el tàlem baix el punt d'inserció del gineceu.

Disc nectarífer:

Nectari en forma de disc situat sobre el receptacle o tàlem floral.

Dit especialment de les fulles i altres òrgans vegetals disposats en dues files verticals oposades.

Fruit carnós que té l'endocarp llenyós (pinyol) com el préssec o melicotó.

 

 

Tornar a la pàgina principal  
Bústia Bústia de suggerències