Glossari....

 

Aquest glossari inclou definicions dels termes més emprats en les descripcions de les plantes, estructurat alfabèticament en tres pàgines. Per aquestes definicions ens hem ajudat de les següents obres: CONESA I MOR, J.A et al. 1997. Estructura i organització d'Angiospermes. Ed. Universitat de Lleida./ FONT I QUER, P. (Edición de 1975). Diccionario de Botánica. Ed. Labor/ PÉREZ MORALES, C. 1999. Morfología de Espermatófitos. Ed. Celarayn.

A - D
E - L
M - Z
Feis click sobre la paraula del glossari per veure'n una imatge
E
 

Fruit capsular de les euphorbiàcies que s'obre per tres valves, sovint de forma explosiva.

Generalment aplicat a les fulles que tenen la part més ampla a la zona central de la mateixa.

Dit de la fulla o d'un altre òrgan vegetal que presenta a l'àpex una endinsada poc profunda.

Part de la llavor que correspón a una nova planta abans que es desenvolupi i en estat latent.

Dit de la fulla o d'un altre òrgan en forma d'espasa.

Espai de la tija situat entre dos nusos consecutius.

Primer entrenús de la plàntula que es troba situat just per damunt dels cotilèdons.

En posició vertical o pròxima a la vertical.

Vegetal amb les fulles dures i coriàcies degut a la gruixa de la cutícula.

Inflorescència cimoide que es desenvolupa en forma de cua d'escorpí.

Dit de la fulla o d'un altre òrgan vegetal que presenta una endinsada al seu àpex.

Inflorescència de les aràcees en forma d'espiga carnosa que porta a la base flors unisexuals.

Epigea:

Germinació on la petita tija que forma part de l'embrió (hipocòtil) prén un desenvolupament important fent sortir a l'exterior de la terra als cotilèdons.

1.Bràctea grossa i vistosa que envolta l'espàdix de les aràcees. 2. En general, a les monocotiledònies, bràctea a la base de la inflorescència.

Fulla u òrgan vegetal que té forma semblant a una espàtula.

Prolongació tubulosa i tancada que tenen algunes flors a la seva base.

En forma d'espiga o que s'hi assembla.

Inflorescència simple formada per flors sèssils disposades al llarg d'un eix.

Estructura endurida i punxent que serveix de defensa per la planta, originada a partir de tijes o fulles i que per tant està vascularitzada. Veure agullons.

Planta provista d'espines.

Òrgan o part d'una planta en forma d'escata de peix. Generalment aplicat a fulles petites i endurides que es superposen unes a les altres.

En forma d'esquama.

Fruit indehiscent, provinent d'un pistil pluricarpelar, que a la maturitat es descompon en porcions (mericarps) que contenen cadascuna una sola llavor.

Òrgan masculí d'una flor. Consta d'un filament estaminal que acaba amb les anteres.

Pètal superior de la corol·la de les papilionàcies.

Part del pistil encarregada de recollir el pol·len, generalment es troba a la seva part apical.

Prolongació de l'ovari de les angiospermes que sosté l'estigma.

Apèndix foliaci, generalment en nombre de dos, de forma i mesures variades i que estan inserts a la base de les fulles, generalment a la base del pecíol.

 F

 

Fulla o òrgan vegetal en forma més o menys plana i corba semblant a una falç.

Conjunt de peces u òrgans vegetals que es disposen agrupats en un feix.

Reunit fent feixos.

Part filiforme i estèril dels estam que suporten les anteres.

Braquiblaste en forma de fulla.

Òrgan de la planta, ja sigui fulla, bràctea, etc en forma de ventall.

Petita flor del capítol de les compostes amb cinc pètals iguals soldats. Veure lígula.

Capítol que disposa de flòsculs.

Fruit sec provinent d'un sol carpel, que s'obre a la maturitat per una sutura ventral com el de la Peònia o Magnòlia.

Cadascuna de les divisions de les fulles compostes.

Òrgan format a partir de l'ovari de les flors en forma de recipient, més o menys tancat que conté les llavors.

G 

 

Es diu de les flors amb els pètals soldats entre ells.

Es diu de les flors amb els sèpals soldats entre ells.

Teixit meristemàtic o embrionari generalment protegit per catàfils situat a les axil·les de les fulles (axil·lons) o a l'àpex de les tijes i que al crèixer formen noves branques.

Tipus de germinació de les llavors on l'hipocòtil torna erecte i exposa a l'exterior del sòl els cotilèdons.

Part femenina de la flor.

Part allargada de l'eix d'algunes flors que aixeca el pistil. Quan l'ovari es converteix en fruit llavors el ginòfor passa a ser carpòfor.

Inflorescència on les flors es disposen densament agrupades en una massa globosa.

Tricoma unicel·lular amb petites pues apicals retorses.

 

Fulla acabada amb punta i amb dos lòbuls divergents a la base.

Fruit propi dels cítrics on la pulpa està formada per pèls o tricomes de l'endocarp carregats de suc.

Membrana transparent.

Part de la plàntula que es troba situada entre els cotilèdons i la radícula.

Germinació de la llavor on els cotilèdons queden sota terra, mentre que surt fora l'epicòtil i les primeres fulles.

 

Fulla composta que té els foliols de dos en dos i un de sol a l'àpex.

Dividit poc profundament.

Referit a l'ovari, oldat al tàlem i situat més avall que els estams i el periant.

Conjunt de flors d'una planta.

Corol·la o altre òrgan de les plantes en forma d'embut.

A les umbel·les compostes, conjunt de bracteoles situat a la base de les umbel·lules.

Dit de l'òrgan asimètric o zigomorf, generalment aplicat a les flors.

 

Cadascun dels segments estrets en que es divideixen algunes fulles o altres òrgans foliars.

Dividit en lacinies.

Òrgan vegetal en forma de punta de llança.

Suc lletós que flueix de les ferides de certes plantes com per exemple les lletreres.

Plantes de tiges enfiladisses.

Lígula (1) (2):

1.Apèndix membranós que presenten les gramínies a la zona d'unió entre la beina foliar i el limbe. 2. Corol·la de les flors de moltes compostes caracteritzada per ser allargada com una llengua i estar dentada a l'àpex.

Flors dels capítols de les compostes provistes de lígula.

Part laminar d'una fulla o un òrgan foliaci.

Fulla u òrgan foliaci llarg i estret amb els marges quasi paral·lels.

Fulla dividida de manera pinnada que té el lòbul o el segment terminal més gros que els altres i arrodonit apicalment.

Embrió en estat latent d'una planta vascular format per fecundació i que està acompanyat d'estructures protectores i nutritives.

Fruit sec, provinent d'un sol carpel que a la maturitat s'obre pel dors i per una sutura ventral quedant escindit en dues valves.

Porció sortint i arrodonida d'un òrgan vegetal.

Lobat-ada:

Dividit en lòbuls no molt profunds.

Part d'un vegetal dividida en lòbuls.

Dehiscència que es produeix a un fruit quan s'obre formant vàries valves al llarg dels nervis mitjos dels carpels.

Fruit sec, indehiscent, que a la maturitat es descomposa en porcions que contenen, cadascuna, una sola llavor.

 

 

Tornar a la pàgina principal  
Bústia Bústia de suggerències