Tornar a la pàgina principal de l'Herbari Virtual

Laboratori de Botànica

Departament de Biologia

Universitat de les Illes Balears

Glossari....

 

Aquest glossari inclou definicions dels termes més emprats en les descripcions de les plantes, estructurat alfabèticament en tres pàgines. Per aquestes definicions ens hem ajudat de les següents obres: CONESA I MOR, J.A et al. 1997. Estructura i organització d'Angiospermes. Ed. Universitat de Lleida./ FONT I QUER, P. (Edición de 1975). Diccionario de Botánica. Ed. Labor/ PÉREZ MORALES, C. 1999. Morfología de Espermatófitos. Ed. Celarayn.

A - D
E - L
M - Z
Feis click sobre la paraula del glossari per veure'n una imatge
 
M
 

Fragment en què es descomposa un fruit, que llavors es tracta d'un esquizocarp.

Dit dels estams soldats entre ells en un sol feix.

Part de la planta que acaba en un mucró o petita punta.

 

Òrgan productor de nèctar.

Feixos de teixits conductors que hi ha al limbe de les fulles o altres òrgans foliacis.

Conjunt i disposició dels nervis d'una fulla.

Excrescències radiculars de les lleguminoses que es formen quan les cèl·lules de les arrels són envaïdes per bacteris del gènere Rhizobium.

Amb sentit estricte fruit sec, que no s'obri de forma natural a la maduresa, amb un pericarp dur o coriaci i que conté una sola llavor. En sentit ampli, qualsevol fruit indehiscent.

Fruit sec, indehiscent, amb una sola llavor no soldada al pericarp i amb una coberta dura. Veure nou.

Cadascun dels nivells de la tija, més o menys engruixits, on s'insereixen les fulles i gemmes.

 
Oblanceolat-ada:

Fulla lanceolada bastant més llarga que ample.

Més llarg que ample o allargat.

Contorn amb forma d'ou però amb la part més ample a la meitat apical.

Dit de les fulles o altres òrgans amb l'àpex arrodonit, o que forma un angle obtús.

Marge de la fulla que no és pla sinò que forma ones.

Part superior d'una càpsula que es desprèn, forma com una tapadora.

Dehiscència que es produeix enmig d'un opèrcul.

Fulles o altres òrgans inserits en posició enfrontada a cada banda de la tija.

De contorn circular.

Fulla amb el contorn d'òval.

Part bassal del pistil que conté els primordis seminals que produiran les llavors.

Ovat-ada:

Òrgan vegetal de contorn en forma d'ou, és a dir, la part més ample està a la meitat basal.

 

Dit de l'òrgan foliaci dividit en segments divergents entre ells a partir d'un punt com els dits d'una mà. També pot fer referència a la nerviació d'una fulla on els nervis principals divergeixen de la base del limbe.

Inflorescència composta l'eix de la qual porta raïms laterals de flors.

Protuberància epidèrmica de forma cònica o hemisfèrica.

En forma de papallona, dit de les flors pròpies de les papilionàcies o lleguminoses.

Nerviació on dos o més nervis recorren el limbe de forma paral·lela i convergeixen a l'àpex.

Planta heteròtrofa que es nodreix d'altres plantes vives. Si és exclusivament paràsita es diu holoparàsita. Si també pot fer la fotosíntesi es diu hemiparàsita.

Fulla composta que conté un nombre parell de folíols, mancant el terminal.

Part de la fulla semblant a una petita tija que uneix el limbe foliar amb el tronc.

Peu d'una flor o d'una inflorescència.

Dit de la fulla en què el pecíol s'insereix en el centre del limbe.

Fruit carnós de les cucurbitàcies procedent d'un ovari ínfer.

1.Dit de les plantes que viuen més de dos anys.2. Dit també dels arbres amb les fulles no caduques.

Dit de la fulla la base de la qual és travessada per la tija.

Conjunt de peces estèrils de les flors (calze i corol·la) que envolten els estams i el pistil.

Periant format per peces totes semblants. També es pot emprar com a sinònim de periant.

Cadascuna de les peces laminars que constitueixen la corol·la.

Part vegetal amb aspecte de pètal.

Fulles o altres òrgans laminars que presenta els lòbuls o segments disposats a banda i banda d'un eix central com les barbes d'una ploma.

Dit de les fulles pinnades en què les divisions arriben com a màxim a la meitat del semilimbe.

Dit de les fulles pinnades en què les divisions ultrapassen la meitat del semilimbe sense arribar al nervi medial.

Dit de les fulles pinnades en què les divisions arriben al nervi medial.

Fruit sec capsular que s'obre transversalment separant-se una part superior a manera de tapadora.

Teixit que connecta els òvuls amb la paret de l'ovari.

Embrió d'un vegetal a l'inici del seu desenvolupament a conseqüència de la germinació de la llavor.

Petita gemma apical de l'embrió de la llavor que es troba situada just a damunt dels cotilèdons.

Dit dels estams soldats entre ells en varios feixos.

Fruit múltiple procedent d'un gineceu pluricarpel·lar en què cada carpel es converteix en una drupa.

Fruit format per més d'un folicle.

Polinia:

Massa de granes de polen que conté la totalitat de les granes d'una teca i que es dispersen totes juntes. Es propi de la Família de les orquídees.

Fruit en forma arrodonida, carnós i de consistència coriàcia característic de les pomàcies.

Dehiscència on la càpsula del fruit s'obre per finestres o porus per a deixar sortir les llavors.

Planta ajaguda amb les tiges pel terra.

Normalment referida a l'arrel que surt de la radícula de l'embrió.

Mecanisme de propagació vegetativa, es tracta d'un fragment de teixit constituit per poques cèl·lules, situat al contorn foliar, a l'axil·la de les fulles etc que es desprèn i desenvolupa una nova planta adulta.

 R
 

Part de l'embrió que es troba dins la llavor que donarà origen a l'arrel primària.

Inflorescència que consta d'un eix sobre el qual s'insereixen flors pedicel·lades.

Planta amb les tiges que creixen ajagudes a terra.

1. Braquiblast que actua de base de les peces d'una flor. 2. Part superior eixamplada del peduncle d'una flor en forma de capítol on s'insereixen flors sèssils.

Dit de l'òrgan que té simetria radial, generalment aplicat a les flors. Veure actinomorf.

Òrgan vegetal amb venes o engruiximents formant una malla com una xarxa.

Dit dels òrgans laminars d'àpex truncat i emarginat.

Cara inferior de la fulla.

Tija subterrània de creixement horitzontal.

Conjunt de fulles aglomerades radialment a la base d'una planta o d'una tija.

Corol·la actinomorfa amb els pètals soldats a la base i el limbe pla i patent, comparable a una roda.

 

Dit de les fulles en forma de punta de fletxa.

Fruit sec indehiscent amb una expansió membranosa en forma d'ala.

Fulles u òrgans foliars amb els marges llisos sense cap tipus de dent o incisió.

Cadascuna de les peces que constitueixen el calze.

Fulla o part d'un vegetal amb aspecte de sèpal.

Dehiscència on la càpsula del fruit s'obre a través de les sutures dels carpels que constitueixen el fruit.

Dehiscència en què s'obre el fruit segons plans paral·lels a l'eix del mateix.

Dit de les fulles que tenen el marge amb dents agudes i pròximes, semblant a les d'una serra.

Serrat però amb les dents molt petites.

Fruit múltiple carnós de la figuera en forma piriforme o arrodonida dins del qual es troben els fruits autèntics (aquenis), la part carnosa correspon al receptacle de la inflorescència.

Silíqua curta, com a màxim de longitud dues vegades la seva amplada.

Fruit capsular, allargat, que s'obri en dues valves de baix a dalt, propi de la família de les crucíferes.

Flor única que es forma a l'àpex de la tija.

Infrutescència formada per múltiples baies que es troben directament a sobre d'un eix, soldades entre elles, donant l'imatge d'un sol fruit. Un exemple és la pinya tropical.

Fulla o òrgan estret cap a l'àpex fins rematar en punta fina.

Fulles o altres òrgans vegetals que contenen teixit aqüífers de reserva d'aigua.

Dit de l'ovari unit al tàlem o receptacle només per la base.

 T
 

Part externa que cobreix la llavor.

Cada una de les peces del perigoni.

Òrgan de les plantes vasculars que porta les fulles , estructurat en nusos i entrenusos i amb geotropisme negatiu, o sigui sol crèixer allunyant-se del terra. Les tijes estan formades per tronc, branca, branquilló i altres òrgans homòlegs.

Contorn de la fulla en forma de triangle.

Pèl o altre tipus d'excrescència formada per cèl·lules epidèrmiques.

Que té o acaba en tres puntes.

Fulla composta de tres folíols.

Dit de les fulles i dels òrgans terminats en una secció transversal recta o plana.

Tija subterrània engruixida i curta, rica en substàncies de reserva.

Arrel eixemplada en forma de tubercle.

Dit del calze o corol·la amb les peces soldades en forma de tub.

 U
 

Inflorescència on els peduncles de les flors surten d'un mateix punt i solen situar-se a la mateixa alçada.

Cada una de les umbel·les secundàries d'una umbel·la composta, situades a l'extrem dels radis principals.

Dit de la flor o la planta respectiva que només té androceu o gineceu, és a dir que només té un sexe.

Òrgan vegetal en forma de gerro o d'olla.

Que pica i produeix urticària.

 

Cadascuna de les parts que es formen en obrir-se els fruits en dehiscència longitudinal.

Que té les fulles o altres òrgans disposats en verticils, és a dir, que neixen a un mateix nivell a una tija o eix.

 Z
 

Flors que tenen un sol eix longitudinal de simetria. Veure flors irregulars.

 

 

Tornar a la pàgina principal  
Bústia Bústia de suggerències