Convenis i acords marc signats per la UIB

Conveni de col·laboració amb el Consell General del Poder Judicial, el Govern de les Illes Balears en matèria de formació en Dret Civil Balear, així com la seva acreditació

Palma, 14 de novembre de 2003

REUNITS

D'una part, el Molt Honorable Senyor Jaume Matas Palou, en qualitat de president del Govern de les Illes Balears, en virtut de la representació que li confereix la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

D'una altra part, l'Excel·lentíssim Senyor Luis Aguiar de Luque, vocal del Consell General del Poder Judicial, que actua en representació del Consell General del Poder Judicial.

D'una altra part, l'Honorable Senyora Rosa Estaràs Ferragut, en qualitat de vicepresidenta i consellera de Relacions Institucionals, de conformitat amb el que disposen els articles 81 i 11.b) de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i l'article 19.11 de la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears.

I de l'altra, el Rector de la Universitat de les Illes Balears, Magnífic i Excel·lentíssim Senyor Avel·lí Blasco Esteve, com a representant d'aquesta, segons el que estableixen la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, i el Decret 170/2003, de 26 de setembre, pel qual s'aproven els Estatuts de l'esmentada universitat.

EXPOSEN

1. Que el Dret civil propi de les Illes Balears, contingut al Decret legislatiu 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s'aprova el text refós de la Compilació de Dret civil de les Illes Balears i de les normes civils aprovades pel Parlament de les Illes Balears, constitueix, de totes les manifestacions de capacitat d'autonormació de les Illes Balears, la que predica amb especial intensitat aspectes relatius a la singularitat i l'arrelament.

2. Que de l'examen dels articles 10 i 50 de l'Estatut d'Autonomia, resulta indiscutible que les Illes Balears tenen la competència exclusiva en la conservació, la modificació i el desenvolupament del Dret civil propi, com també que aquest és el dret que s'ha d'aplicar preferentment en el territori de les Illes Balears.

3. La realitat social balear actual compromet i obliga les persones que constitueixen la comunitat jurídica general i, de manera especial, per la destacada posició que tenen, els jutges i magistrats destinats al territori balear al coneixement de les normes i principis que conformen el Dret civil balear. Aquesta necessitat ha estat recollida per l'article 54 de l'Estatut d'Autonomia quan disposa que són mèrits preferents per cobrir places de jutges i magistrats a les Illes Balears l'especialització en Dret civil propi de les Illes i el coneixement del català.

4. També s'ha fet ressò d'aquesta necessitat el títol III del Reglament 1/1995, de 7 de juny, de la carrera judicial, en la redacció feta per l'Acord de 25 de febrer de 1998 del Ple del Consell General del Poder Judicial, publicat al Butlletí Oficial de l'Estat, en el qual s'estableixen els criteris de valoració del Dret civil foral com a mèrit preferent en els concursos per als òrgans jurisdiccionals de les comunitats autònomes en desenvolupament de l'article 341.2 de la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial.

5. La Llei orgànica del Poder Judicial, a l'article 107.4, atribueix al Consell General del Poder Judicial, entre d'altres competències, l'exclusiva responsabilitat en la formació i el perfeccionament dels jutges i magistrats, sens perjudici del que s'estableix a l'article 434.2 respecte de la col·laboració d'altres organismes.

6. L'article 111 del Reglament de la carrera judicial disposa als apartats 1 i 2:

«Los miembros de la Carrera judicial que deseen alegar como mérito preferente en los concursos de traslado el conocimiento del derecho civil especial o foral de una Comunidad Autónoma solicitarán al Consejo General del Poder Judicial su reconocimiento a esos solos efectos.»Con la solicitud aportarán un título oficial, expedido por la autoridad académica competente, que acredite dicho conocimiento. Mediante los correspondientes convenios con las Universidades y Comunidades Autónomas podrá procederse a la determinación de los títulos oficialmente reconocidos a estos fines y al establecimiento, en su caso, de las actividades de formación destinadas a la obtención de dichos títulos.»

7. D'acord amb l'informe elaborat per la Comissió d'Estudis i Informes del Consell General del Poder Judicial, aprovat pel Ple que d'aquest òrgan del dia 14 d'octubre de 1998 i en relació amb la suficiència dels títols oficials expedits per l'autoritat acadèmica competent, s'ha de considerar com a nivell acadèmic mínim exigible el de 12 crèdits (120 hores), tenint en compte l'abast i la complexitat del Dret civil que s'hagi de conèixer, en aquest cas, el de les Illes Balears.

8. La Universitat de les Illes Balears disposa a la seva oferta acadèmica de cursos de Dret civil balear. Aquesta universitat, que és l'única de l'àmbit territorial de la comunitat autònoma balear, té la titulació oficial que acredita el coneixement del Dret civil balear, el Títol de Postgrau d'Expert en Dret Civil Balear.

Atès tot això, les parts acorden de signar el present conveni de col·laboració, d'acord amb les següents

CLÀUSULES

Primera

Aquest conveni té per objecte fer possible que els jutges i magistrats segueixin el curs de postgrau d'Expert en Dret Civil Balear, de 12 crèdits (120 hores), impartit per la Universitat de les Illes Balears, el programa del qual s'adjunta com a annex 2 del present conveni.

Així mateix, a efectes d'acreditació dels coneixements de Dret civil balear, es reconeix com a títol oficial el certificat corresponent expedit per la Universitat de les Illes Balears.

Segona

La Universitat de les Illes Balears es compromet a reservar les places suficients per a aquells jutges i magistrats que desitgin matricular-se i participar en el curs amb la finalitat d'aconseguir la titulació corresponent, d'acord amb el reglament que la Universitat de les Illes Balears ha establert.

Tercera

El Govern de la comunitat autònoma es compromet a finançar les despeses de matrícula dels jutges i magistrats, d'acord amb les condicions de l'annex 1 del present conveni.

Quarta

Es constitueix una comissió de seguiment per tal de garantir que la coordinació i el desenvolupament d'aquest conveni de col·laboració siguin adequats, la qual serà formada per dos representants del Govern de les Illes Balears, dos representants del Consell General del Poder Judicial i dos representants de la Universitat de les Illes Balears.

Les seves funcions són:

1. Interpretar i resoldre tots els dubtes que sorgeixin en l'execució del present conveni.

2. Fer el seguiment i l'avaluació del seu desenvolupament.

3. Proposar la revisió i/o modificació del conveni quan es produeixi qualsevol modificació de la normativa relativa a aquesta matèria.

Cinquena

Aquest conveni es pot resoldre totalment o parcialment pels motius següents:

Per l'incompliment de qualsevol de les clàusules del conveni.

Per l'acord unànime de les parts signatàries.

Sisena

Aquest conveni entra en vigor des del dia de la seva formalització, i és prorrogable tàcitament per anys naturals sempre que alguna de les parts no el denunciï expressament amb una antelació superior a tres mesos a la data de la seva expiració.

De conformitat amb el que s'ha expressat anteriorment i perquè tingui els efectes que pertoquin, en exercici de les funcions de les quals les parts són titulars, signen aquest acord en tres exemplars, al lloc i en la data assenyalats ut supra .

Pel Govern de les Illes Balears,

 

Jaume Matas
President

Pel Consell General del Poder Judicial,

 

Luis Aguiar
Vocal


Pel Govern de les Illes Balears


Per la Universitat de les Illes Balears,

 

Rosa Estaràs
Vicepresidenta i consellera de Relacions Institucionals
Avel·lí Blasco
Rector

Diligència

El present conveni el va aprovar el Consell de Direcció de data 4 de novembre de 2003 i el va ratificar el Consell de Govern en data 18 de desembre de 2003, de conformitat amb el que estableixen els articles 21.2.24) i 178 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 170/2003, de 26 de setembre (BOIB núm. 136, de 30 de setembre).

Annex 1: Condicions econòmiques

D'acord amb el que disposa la clàusula tercera del Conveni de col·laboració entre el Consell General del Poder Judicial, el Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears de formació en Dret civil foral, així com la seva acreditació, el finançament de les activitats que hagin de desenvolupar els jutges i magistrats s'ha de regir per les condicions següents:

Primera. La Universitat de les Illes Balears, com a responsable de l'organització dels cursos per aconseguir el títol universitari de postgrau d'Expert en Dret Civil Balear, de 12 crèdits (120 hores), es compromet a reservar deu places per a jutges i magistrats que vulguin matricular-se i participar en el curs de postgrau, que començarà el 14 de novembre de 2003 i acabarà el 16 d'abril de 2004.

Segona. Les despeses que es derivin del desenvolupament d'aquesta activitat sumen un total de 7.200 euros dels quals corresponen a cada matrícula 720 euros, i van a càrrec de la comunitat autònoma. El pagament es farà a la Universitat de les Illes Balears un cop presentat el certificat del Gerent de la Universitat de les Illes Balears de la presentació de les inscripcions dels jutges i magistrats seleccionats per a l'esmentat curs.

La justificació s'efectuarà un cop hagi finalitzat el curs de postgrau en Dret civil propi de les Illes Balears, mitjançant certificat del Gerent de la Universitat d'acreditació de les realitzacions del curs i dels títols obtinguts.

Pel Govern de les Illes Balears,

 

Jaume Matas
President

Pel Consell General del Poder Judicial,

 

Luis Aguiar
Vocal


Pel Govern de les Illes Balears


Per la Universitat de les Illes Balears,

 

Rosa Estaràs
Vicepresidenta i consellera de Relacions Institucionals
Avel·lí Blasco
Rector

 

Annex 2: Programa i professorat

Part general

Primera sessió

Acte d'inauguració (16.30 h)

LLIÇÓ INAUGURAL: La competència civil. La Constitució i l'Estatut d'Autonomia. Estudi de l'article 149 CE.

2a SESSIÓ

LLIÇÓ 1: El procés de formació i compilació del Dret civil de les Illes Balears.

La codificació i el Dret civil balear. El procés de compilació. Precedents. Els projectes d'apèndix. La Compilació de 1961. La reforma de 1990.

La situació actual del Dret civil balear.

3a SESSIÓ

LLIÇÓ 2: L'estructura de l'ordenament jurídic civil balear.

LLIÇÓ 3: L'aplicació del Dret civil balear: les fonts. Les fonts: llei, costum i principis generals. Els principis de l'ordenament jurídic civil balear. La interpretació i la integració. L'art. 1.2 de la Compilació. La tradició jurídica balear. L'abast de la disposició final primera.

4a SESSIÓ

LLIÇÓ 4: L'aplicació del Dret civil balear. El veïnatge civil. La relació entre el Dret civil balear i el Dret civil espanyol. La relació entre el Dret civil balear i els altres Drets civils territorials. L'aplicació del règim jurídic propi de cada illa.

Els tribunals superiors de Justícia. El recurs de cassació per infracció de norma de Dret civil balear.

5a SESSIÓ

LLIÇÓ 5: Les persones jurídiques. Legislació autonòmica en matèria de col·legis professionals, associacions i fundacions. Associacions esportives. Associacions de consumidors i usuaris. Associacions per a la protecció i defensa dels animals.

6a SESSIÓ

LLIÇÓ 6: Dret del consum. Normativa autonòmica.

7a SESSIÓ

Part especial

1. Dret de família

LLIÇÓ 7: La família. La constitució de la família i els instruments per a la seva organització. Referència històrica i situació actual.

LLIÇÓ 8: Les relacions patrimonials entre els cònjuges. Els efectes patrimonials inter vivos derivats del matrimoni. La determinació del règim econòmic. Les càrregues del matrimoni: concepte; la contribució a les càrregues del matrimoni; la responsabilitat per deutes familiars. El règim dels béns de l'aixovar domèstic. Els efectes patrimonials post mortem .

8a SESSIÓ

LLIÇÓ 9: El règim matrimonial paccionat. Els capítols matrimonials.

LLIÇÓ 10: Els pactes per mitigar el règim de separació. El dot. Les institucions paradotals.

9a SESSIÓ

LLIÇÓ 11: Els règims econòmics matrimonials. El règim econòmic de separació de béns com a règim legal supletori. La determinació dels béns de les masses patrimonials. Les titularitats dubtoses.

Els negocis jurídics dels cònjuges. La disposició de béns mobles. La disposició de l'habitatge familiar. L'atribució de l'ús de l'habitatge.

Els negocis jurídics entre els cònjuges. Les donacions entre cònjuges. Causes de revocació.

10a SESSIÓ

LLIÇÓ 12: La parella estable I. La seva regulació. Panoràmica de la normativa autonòmica.

Aspectes generals de la Llei 18/2001. Dinàmica.

Les relacions patrimonials de la parella estable.

11a SESSIÓ

LLIÇÓ 13: La parella estable II. Aspectes notarials i registrals de la constitució de la parella estable. El Registre de parelles estables.

La transcendència processal de la regulació de la parella estable.

LLIÇÓ 14: La protecció del menor. La legislació autonòmica en matèria de desemparament, guarda, acolliment, adopció i tutela.

12a SESSIÓ

LLIÇÓ 15: Dret de família al Llibre d'Eivissa. Els espolits. L'usdefruit universal capitular.

2. Contractes

LLIÇÓ 16: L'explotació a majoral eivissenca.

LLIÇÓ 17: El Llibre II de Menorca. La societat rural menorquina.

13a SESSIÓ

3. Drets reals

LLIÇÓ 18: Els censos i alous. Funció econòmica. Regulació i problemàtica de la institució.

LLIÇÓ 19: El dret d'estatge a la Compilació.

LLIÇÓ 20: Altres drets reals. L'amitgeria. Els arrambatges.

14a SESSIÓ

LLIÇÓ 21: Les limitacions del domini derivades de la normativa autonòmica. Planificació, ordenació del territori i propietat privada. Competències.

Els drets de tempteig i retracte. Competència autonòmica.

Les limitacions del domini en el patrimoni historicoartístic.

Les limitacions del domini en l'ordenació del territori i en la protecció d'espais naturals.

15a SESSIÓ

4. Dret de successions

LLIÇÓ 22: La successió mortis causa . Els principis successoris. La successió voluntària i la legal. Els títols successoris.

LLIÇÓ 23: La institució de l'hereu. Concepte. Modalitats. La substitució vulgar, pupil·lar i exemplar.

16a SESSIÓ

LLIÇÓ 24: El dret d'acréixer. Els llegats. La quarta falcídia.

LLIÇÓ 25: Les formalitats dels testaments. Els testimonis. El codicil. Les memòries testamentàries.

17a SESSIÓ

LLIÇÓ 26: Les disposicions fiduciàries. La substitució fideïcomissària. La quarta trebel·liànica. La disposició dels béns fideïcomisos. Fideïcomís de residu.

LLIÇÓ 27: L'hereu distribuïdor.

18ª SESSIÓ

LLIÇÓ 28: La successió contractual. La donació universal de béns presents i futurs. El seu caràcter irrevocable. Requisits per al seu atorgament. Efectes de la disposició. La donació universal i els testaments.

LLIÇÓ 29: Dret de successions a l'illa d'Eivissa. La institució de l'hereu. La fidúcia successòria. Els pactes successoris.

19a SESSIÓ

LLIÇÓ 30: Els límits a la facultat de disposició mortis causa . Les llegítimes. Persones amb dret a llegítima. La preterició.

Determinació i pagament de la llegítima. El pagament en doblers. La cautela socini.

LLIÇÓ 31: La successió ab intestato . Perspectiva històrica. Regulació actual.

20a SESSIÓ

LLIÇÓ 32: La definició. Concepte. Requisits. Efectes.

Professorat de la UIB

Maria Pilar Ferrer Vanrell . Catedràtica d'universitat de Dret Civil.

Miquel Coca Payeras. Catedràtic d'universitat de Dret Civil. Advocat. President de la Comissió Assessora de Dret Civil.

Pedro A. Munar Bernat . Prof. titular d'universitat de Dret Civil.

Román Piña Homs . Catedràtic d'universitat d'Història del Dret. Director del Departament de Dret Públic.

José Ángel Torres Lana . Catedràtic d'universitat de Dret Civil.

Avel·lí Blasco Esteve. Catedràtic d'universitat de Dret Administratiu. Rector de la UIB.

Lluís Garau Juaneda . Catedràtic d'universitat de Dret Internacional Privat. Secretari General de la UIB.

Isabel Tapia Fernández . Catedràtica d'universitat de Dret Processal. Degana de la Facultat de Dret.

Antoni Planas Rosselló . Prof. titular d'universitat d'Història del Dret.

Francesca Llodrà Grimalt . Prof. titular interina de Dret Civil.

Beatriz Verdera Izquierdo . Prof. titular interina de Dret Civil.

Professorat extern a la UIB

Ferran Badosa Coll . Catedràtic de Dret Civil. Universitat de Barcelona.

Miquel Masot Miquel . Magistrat del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

Antoni Montserrat Quintana . Magistrat del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears

Francisco Javier Muñoz Jiménez . Magistrat del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

Mariano Zaforteza Fortuny . Magistrat de la Secció 5a de l'Audiència Provincial de Palma.

Eduardo Martínez-Piñeiro . Notari. President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Palma.

Pedro Garrido Chamorro . Notari. Degà de l'Il·lustre Col·legi de Notaris de les Illes Balears.

Jaume Ferrer Pons . Notari.

Raimundo Clar Garau. Notari.

Josep M. Quintana Petrus . Registrador de la Propietat. Menorca.

Antoni Damià Canals Prats . Registrador de la Propietat.

Miguel Coll Carreras . Advocat de l'Estat. Vocal del Consell Consultiu.

Tomás Mir de la Fuente . Advocat de l'Estat.

Pere Aguiló Monjo . Lletrat dels Serveis jurídics de la CAIB.

José Ahicart Sanjosé. Lletrat dels Serveis jurídics de la CAIB.

Bernat Garcias Vidal . Advocat. Vicedegà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears.

Josep Masot Tejedor . Advocat. Membre d'ARCA.

Olga Cardona . Advocada. Professora associada de la Seu universitària d'Eivissa.