Resum de la mem˛ria de l'any acadŔmic 2000-01

Secretària General

Magnífic i Excel·lentíssim Sr. Rector,
Molt Honorable Sr. President,
senyores i senyors claustrals,
excel·lentíssimes i digníssimes autoritats,
senyores i senyors

En el marc d'un moment solemne com és sempre l'obertura d'un nou curs acadèmic, a través d'aquest breu resum recordam esforços fets i fites aconseguides durant el curs passat, curs que ens endinsà de ple en el segle XXI i obrí tot un mil·lenni per escriure.

Estic en clar i obvi desavantatge respecte al que suposa la disponibilitat en versió íntegra i electrònica a la pàgina web de la Universitat de totes les dades, les xifres i els esdeveniments més rellevants del curs passat, en els seus aspectes personals i institucionals, però el que sí que puc transmetre aquí és la sensació que presentar un any d'activitats no és tan sols l'obligació de retre comptes de l'ús que la UIB ha fet del finançament que ha rebut, sinó també el privilegi de mostrar a la societat la feina que es va fer durant dotze mesos.

El curs acadèmic del qual avui fem balanç començà amb el solemne acte d'obertura celebrat en aquesta mateixa sala d'actes el dia 29 de setembre de 2000. La lliçó inaugural fou pronunciada pel doctor Miquel Duran i Pastor sota el títol "Entre el desconhort i el desencís: el llarg camí de recobrament de la Universitat furtada".

Per a aquells als quals agrada la rotunditat de les xifres, no tenc cap inconvenient a assenyalar que la nostra activitat es troba emmarcada principalment en 15 centres, 16 departaments i 2 instituts universitaris. El curs 2000-2001 la UIB oferí 32 titulacions oficials, que foren cursades per 13.953 alumnes, 3.164 dels quals eren de nou ingrés. Setze programes de doctorat acolliren 359 alumnes de tercer cicle. Per poder dur a bon port tota aquesta activitat, a la Universitat hi treballen 393 persones d'administració i serveis, 173 dels quals són funcionaris i 220 personal laboral, i 870 professors, dels quals 465 són numeraris, 86 interins i 319 contractats. Entre el professorat numerari, prengueren possessió 4 CU, 16 TU, 10 TEU i 1 CEU. Durant el curs 2000-2001, la Junta de Govern es va reunir 10 vegades per, entre altres activitats que li són pròpies, ratificar 142 convenis, aprovar 10 cursos de postgrau i nomenar 3 doctors honoris causa: el pintor felanitxer Miquel Barceló i Artigues, el teòric, crític i historiador de la literatura Cesare Segre i el músic i compositor montuïrer Antoni Martorell Miralles.

També durant el curs passat es varen iniciar els tràmits per a la creació de l'Institut Universitari d'Investigació en Ciències de la Salut.

Pel que fa a la docència, m'agradaria destacar que a les 32 titulacions oficials de primer i segon cicle ja esmentades hi hem d'afegir una àmplia oferta de cursos de postgrau, màsters i cursos d'especialista universitari gestionats per la Fundació Universitat-Empresa: durant el curs 2000-2001, amb temàtiques molt variades es varen dur a terme 17 cursos cofinançats pel Fons Social Europeu i el Govern de les Illes Balears i 19 títols propis de postgrau sense cap tipus de finançament públic. També a l'apartat de docència cal assenyalar que el Consell Social va aprovar el curs passat la proposta de la Junta de Govern d'adscripció a la UIB de l'Escola Superior de Turisme de les Balears. M'agradaria, per tancar el capítol de docència, fer referència a un projecte que a la vegada és una realitat que va prendre força i es va consolidar durant el curs passat: Campus Extens. És una prova d'aquest arrelament dins el campus l'increment de professorat que ha demanat oferir l'assignatura a través d'aquest projecte. Però el futur ens demana nous canvis i reptes, com ara l'opció d'impartir docència no presencial a través de la xarxa per a formació continuada. El futur de la majoria de les universitats assenyala aquest camí i aquest és un tren en el qual la UIB fa el trajecte al primer vagó.

Les activitats de recerca varen continuar augmentant durant el curs passat. Les grans xifres d'investigació de l'any 2000 són les següents:

- s'aconseguiren 66 nous projectes de recerca i més de 150 es mantingueren actius;
- 630 milions de pessetes conformen el total de recursos externs aconseguits en les diferents accions i programes;
- la Comissió d'Investigació concedí 561 ajudes tant a professors com a becaris amb càrrec al programa de Formació del professorat, per a assistència a congressos, seminaris i reunions científiques;
- es donaren 11 ajudes per a estades breus a l'estranger;
-es publicaren 350 llibres o capítols de llibres i sis-cents articles en revistes científiques; hi hagué més de mil cinc-centes participacions en congressos i reunions científiques i es llegiren 56 tesis doctorals.

Cal destacar també en el capítol d'investigació que per acord executiu es creà, l'octubre passat, l'OSR, una oficina única on es poden tractar els diferents assumptes relacionats amb la recerca. La UIB va seguir fomentant la internacionalització, a través de programes d'intercanvi amb universitats europees i de manera especial amb universitats iberoamericanes. Així, els programes Sòcrates-ERASMUS i el Programa de cooperació interuniversitària varen generar una important activitat.

D'altra banda i pel que fa al foment de les relacions entre la Universitat i les empreses, la borsa de treball gestionada per la FUE va tramitar 347 convenis de cooperació educativa i 443 ofertes laborals, la qual cosa suposa un increment de gairebé el 12 per cent respecte al curs anterior. El nombre d'empreses que varen contactar amb la FUE puja a 336, cent més que el curs anterior. Així mateix, 1.551 alumnes es varen inscriure a aquesta borsa: això sí, per cada home que s'hi va apuntar, s'hi varen inscriure 3 dones.

L'oferta d'activitats culturals també va ser extensa i sens dubte profitosa: exposicions, conferències, tallers, concerts, activitats ludicoesportives…, però m'agradaria destacar aquí el fet que la Universitat de les Illes Balears, com a primera acció de l'Any Mossèn Alcover, que se celebra enguany, es va constituir en entitat promotora de la Lletra de Convit 2001. Aquesta iniciativa és una crida pública pel reconeixement i l'ús de la llengua catalana, semblant a la que va fer mossèn Alcover ara fa cent anys i que fou l'origen del diccionari Alcover-Moll.

I no vull deixar passar l'oportunitat de fer referència a un dels actes institucionals més emotius viscuts a la UIB: la investidura del baríton Joan Pons com a doctor honoris causa, que va tenir lloc el 18 de novembre passat al Teatre Municipal de Ciutadella. En infraestructures, a principis de 2001 s'iniciaren les obres per a la construcció de dos nous edificis al campus: l'edifici interdepartamental/interfacultatiu i l'edifici per als estudis de Dret i Economia. El primer està acabat i entrarà en servei dilluns que ve, i pel que fa al segon, està previst que les obres i l'equipament estiguin enllestits el mes de setembre de 2002, perquè pugui entrar en funcionament a l'inici del curs 2002-2003. Es va convocar també el concurs d'idees per a la rehabilitació de can Oleo. Ara fa dos dies, es tancà el termini per a la presentació dels treballs. S'hi han presentat catorze projectes i el dia 5 d'octubre es resoldrà el concurs. Es va continuar també treballant en el projecte paisatgístic i en el programa d'ambientalització de la UIB.

Durant el curs passat l'aposta per les polítiques de qualitat es va traduir en dos fets rellevants: d'una banda, la creació de l'agència de qualitat universitària de les Illes Balears, fruit d'un acord entre la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, el Consell Social i la UIB, i d'una altra, l'avaluació dels estudis impartits a la Facultat de Dret i a l'Escola d'Infermeria i Fisioteràpia, i del Servei de Contractació, Patrimoni i Infraestructura i dels Serveis Cientificotècnics. Així mateix, la Junta de Govern va aprovar ahir mateix que durant aquest curs que ara encetam siguin avaluats els 7 estudis que integren la Facultat de Filosofia i Lletres, el Servei de Càlcul i Informatització i les aules informàtiques.

L'elaboració del Pla estratègic arriba a la fi: aquest curs començarà a ser sotmès a la consideració de la comunitat universitària i a una eventual aprovació del Claustre. Val la pena subratllar que, de mica en mica, amb dificultats, però cada cop amb més convicció, els diferents escenaris de qualitat -avaluacions institucionals, accions estratègiques diverses, anàlisi del model de gestió- que anam bastint van arrelant en el personal de la UIB: un esforç de tots per un benefici que no es troba en el termini més immediat, però que redundarà, també, en benefici del conjunt de la institució.

Tot aquest ventall d'activitats que aquí he detallat es va dur a terme amb un pressupost que havia sofert una variació en relació amb l'any 2000 del 14 per cent. Així, començàrem l'any 2001 amb un pressupost de 10.649 milions de pessetes. Aquest pressupost ha seguit perfilant avenços en el finançament de la nostra institució, que es poden detectar arran de la consolidació de les grans xifres -en particular, la transferència nominativa i la inversió nominativa-, amb els seus corresponents increments.

També dins l'apartat econòmic m'agradaria fer referència a la signatura per primera vegada de dos contractes programa interns, un amb el Servei de Biblioteca i Documentació i l'altre amb el Servei de Publicacions i Intercanvi Científic. Aquest tipus de contracte suposa un intent d'avançar cap a eines de racionalitat i millora en el finançament de la universitat pública.

El trull quotidià que generen els deures de docència, discència i recerca ens manlleva temps per a la reflexió. Aquesta memòria és una instantània, amb pretensions calidoscòpiques, de la feina feta, i un encoratjament a superar-la. Segurament són moltes les activitats dutes a terme per centres i serveis que no he esmentat avui: a tots, les meves disculpes. És just, a més, que agraeixi a tota la comunitat universitària el seu compromís amb la institució.