Resum de la mem˛ria de l'any acadŔmic 2002-03

Secretari GeneralMolt Honorable Senyor President,
Magnífic i Excel·lentíssim Senyor Rector,
Senyores i senyors claustrals,
Excel·lentíssimes i digníssimes autoritats,
Senyores i senyors,

L’elaboració i la lectura d’un resum de les activitats i els fets rellevants que han tingut lloc al llarg del curs anterior és, al mateix temps, un ritus i un repte. Un ritus perquè any rere any constitueix l’inici de l’acte solemne d’inauguració d’un nou curs, que serveix perquè la comunitat universitària faci balanç del que ha estat la seva pròpia actuació, i la societat balear conegui les principals realitzacions del seu primer centre acadèmic. Un repte, perquè resumir totes les activitats realitzades al llarg d’un curs en el breu espai de temps disponible en un acte d’aquesta naturalesa és tasca impossible, i qualsevol selecció haurà de ser necessàriament subjectiva.

El curs passat ha quedat marcat per alguns esdeveniments externs i interns especialment destacables.

En el pla extern, el desenvolupament de la Llei orgànica d’universitats s’ha traduït ja en un nou sistema de provisió de places de professorat que s’ha començat a aplicar a la nostra universitat i que ha introduït canvis fonamentals en relació amb el sistema anterior.

L’habilitació al nivell estatal ha passat a ser el procediment utilitzat per accedir als cossos docents universitaris — els cossos de funcionaris—, a la vegada que l’acreditació prèvia del concursant a càrrec d’una agència especialitzada i independent s’ha convertit en un requisit per a la contractació en règim laboral de la major part dels professors no funcionaris.

També en el pla extern —i aquesta vegada en l’àmbit més ampli de la Unió Europea— s’ha posat en marxa la construcció d’un espai europeu d’educació superior.

Es tracta d’un repte de gran envergadura, que ja ha estat present en els debats interns i va motivar la creació el passat mes de juny d’una "comissió assessora per a la integració a l’espai europeu d’educació superior", de la qual formen part representants dels distints grans àmbits de coneixement.

Si del pla extern passam ara a l’intern, podem assenyalar diverses fites importants: en primer lloc, l’aprovació duta a terme pel Claustre constituent el passat mes de març del projecte d’Estatuts, el qual va ser tramès a la comunitat autònoma de les Illes Balears perquè l’aprovàs.

En segon lloc, l’aprovació, també a càrrec del Claustre, del Pla estratègic de la Universitat per al període 2002-2006, un document que es proposa marcar el camí que ha de seguir la Universitat per tal de ser motor de la societat que l’envolta i contribuir a la transformació social i al desenvolupament de les persones. El pla fixa eixos d’actuació, línies preferents, objectius que configuren les principals orientacions estratègiques que ha de desenvolupar la UIB i mesures d’actuació que concreten els compromisos que s’han d’assumir al llarg dels propers anys.

En tercer lloc, l’aprovació i entrada en vigor de la Llei d’organització institucional del sistema universitari de les Illes Balears, que —entre altres coses— dóna una nova composició al Consell Social i adapta les seves competències a la LOU.

I en darrer lloc, encara que no menys important, l’elecció al mes d’abril de nou Rector mitjançant el procediment — utilitzat per primera vegada— del sufragi universal exercit per tota la comunitat universitària: fou elegit el doctor Avel·lí Blasco Esteve, el qual va prendre possessió del càrrec el dia 14 de maig. Aquesta memòria presenta, per tant, el balanç d’un curs la gestió del qual fins aquella data va correspondre al doctor Llorenç Huguet i al seu equip de govern, el qual culminava així el segon mandat com a Rector.

Bé, si la docència és la raó de ser de la Universitat, el curs 2002-2003 s’ha mantingut la nostra raó de ser, tot i que es va produir una disminució molt lleugera en el nombre d’alumnes, fet la valoració del qual no és corresponent de realitzar en aquest lloc.

Un total d’12.159 alumnes es varen matricular en estudis de primer i segon cicle, dels quals 170 corresponen a la seu de Menorca i 205 a la d’Eivissa. Tots ells repartits entre 33 títols oficials, d’entre els quals n’hi ha un — Arquitecte Tècnic — que s’ha començat a impartir per primera vegada el curs passat. A la xifra indicada s’han d’afegir 460 alumnes de doctorat, 1.190 de títols de postgrau i 826 de títols de formació bàsica.

La UIB ha incrementat un any més l’ús de la telemàtica aplicada a l’educació. L’ensenyament a les seus de Menorca i Eivissa i Formentera segueix reposant en bona part sobre aquestes noves tecnologies. Però també al campus de Palma se’n fa cada vegada un ús més intens. Gairebé la meitat de l’alumnat va estar matriculat, el curs passat, almenys d’una de les 271 assignatures impartides a través de Campus Extens. En la mateixa línia, el Campus Virtual Compartit, una iniciativa del Grup 9 d’universitats, ha ofert durant el curs 2002-2003 un total de 23 assignatures, de les quals quatre varen ser impartides per professorat de la UIB, amb un nombre total de 104 alumnes de la nostra universitat matriculats. No ens pot sorprendre, per tant, que el darrer informe anual de la Fundació AUNA sobre el desenvolupament de la societat de la informació situï només quatre universitats per davant la nostra en el rànquing d’universitats espanyoles pel que fa a la qualitat i l’abast dels seus recursos a través d’Internet.

La relació entre Universitat i alumne no s’acaba en la transmissió de coneixements. La Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears s’ha seguit ocupant d’apropar els alumnes al món laboral: 2.107 es varen inscriure al Departament d’Orientació i Inserció Professional, el qual tramità 426 convenis de cooperació i 448 ofertes laborals.

El curs passat aquest servei es va fer extensiu per primera vegada també a Menorca i a Eivissa i Formentera.

En el capítol d’investigació s’aconseguiren 51 nous projectes de recerca i 180 es mantingueren actius. El total de recursos externs aconseguits en els diferents programes i accions supera els quatre milions nou-cents mil euros. A càrrec del programa de formació del professorat es varen concedir 480 ajudes per assistència a congressos i 30 ajudes per a estades breus a l’estranger. Tota aquesta activitat es va traduir en la publicació de 240 llibres o capítols de llibres, 550 articles en revistes científiques, 480 participacions en congressos i 36 tesis doctorals llegides. Precisament el curs passat la comunitat autònoma va aprovar un "complement d’estímul i reconeixement de l’excel·lència investigadora" per premiar els currículums investigadors més brillants.

Tota aquesta activitat fou possible gràcies a un important capital humà: 433 persones d’administració i serveis, 174 dels quals són funcionaris i 259 personal laboral, i 973 professors, dels quals 491 són numeraris, 81 interins i 401 contractats.

Per a una docència i una investigació de qualitat es necessiten no sols persones altament qualificades, sinó també les infraestructures i els recursos tècnics adequats.

La posada en funcionament de l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos, inaugurat oficialment el dia 14 de febrer de 2003 amb l’assistència del president de les Illes Balears, ha significat una millora important en el capítol d’infraestructures. Té una extensió de més de vint mil metres quadrats, que alberguen els estudis de Dret, Economia i Ciències Empresarials. En aquest curs també es va posar la primera pedra d’un nou edifici, actualment ja molt avançat, que està destinat a acollir en un espai de més de tres mil metres quadrats els Serveis Cientificotècnics, un servei general que dóna suport no sols a la investigació bàsica i aplicada dels departaments i grups experimentals d’aquesta universitat, sinó també a institucions públiques i privades de dins i fora de la nostra comunitat autònoma. Així mateix, s’ubicarà en aquest edifici una part de l’Institut Universitari en Ciències de la Salut. Es tracta d’un centre concertat entre la Universitat de les Illes Balears i la Conselleria de Salut i Consum del Govern de les Illes Balears, que ha començat a funcionar aquest curs passat i que té com a objectiu impulsar la recerca de qualitat en ciències de la salut a les Illes Balears.

A més a més, es varen dur a terme un total de 142 actuacions d’infraestructures i es va incrementar el nombre d’ordinadors, que va passar d’una ratio d’un ordinador per cada 42 alumnes el curs 2001-2002 a un per cada 25 el 2002-2003.

Entre les activitats de la Universitat hi ha la de desenvolupar els valors culturals i socials i fer-ho de manera oberta i solidària. Són moltes les actuacions realitzades que es poden incloure dins aquest capítol: teatre, exposicions, conferències, concerts, activitats esportives, algunes de les quals van dirigides expressament a tota la societat que ens envolta, com és el cas de la Universitat Oberta per a Majors.

Com a novetat, vull destacar una activitat que va tenir lloc per primera vegada el curs passat i que està previst que tingui continuïtat en el futur: em referesc a les retransmissions en directe des del Gran Teatre del Liceu de Barcelona de cinc òperes, mitjançant un sistema de vídeo digital codificat de gran qualitat, que es rep de manera simultània en diferents universitats d’Espanya, Europa i Amèrica Llatina.

Per dur a terme les seves funcions, la Universitat gaudeix d’autonomia en relació amb els poders públics. El govern general de la Universitat s’exerceix a través del Consell Executiu, que es reuneix setmanalment, el Consell de Govern, que es va reunir onze vegades — i que, entre altres funcions que li són pròpies, va aprovar 17 títols propis nous i va ratificar 118 convenis —, i el Claustre, que es va reunir en dues ocasions.

Una de les manifestacions més importants d’aquesta autonomia és la d’aprovar el pressupost. El pressupost corresponent a l’any 2003 va ser de 66,37 milions d’euros. D’aquesta quantitat es poden desglossar — com a partida més important dins els ingressos— 38,32 milions d’euros corresponents a la transferència nominativa de la comunitat autònoma — amb un increment del 8,80 per cent sobre l’any anterior— i — dins les despeses— els 37 milions d’euros corresponents a la despesa total de personal, que aquest any assoleix definitivament l’homologació del PAS amb el personal de la CAIB.

Això ha estat un breu i necessàriament incomplet resum de les més de 250 pàgines que constitueixen la memòria del curs 2002-2003, que qualsevol persona interessada pot consultar a la pàgina web de la Universitat.

I acab. El curs passat va ser el de la celebració dels vint-i-cinc anys de la creació de la nostra universitat. Per a aquelles persones que han conegut els seus modests inicis, la realitat actual posa de manifest els grans avenços assolits des d’aquells anys no tan llunyans. Això ha estat possible gràcies a l’esforç constantment renovat de moltes persones —la comunitat universitària, les administracions públiques i la societat civil.

Encara que una memòria s’ha de limitar a parlar del passat, crec que precisament aquesta visió del passat ens permet mirar amb fundat optimisme el futur de la nostra institució.

Moltes gràcies.