Resum de la mem˛ria de l'any acadŔmic 2004-2005

  Molt Honorable Senyor President,
Magnífic i Excel·lentíssim Senyor Rector,
Senyores i senyors claustrals,
Excel·lentíssimes i digníssimes autoritats,
Senyores i senyors,

Una vegada més l’acte d’inauguració del nou any acadèmic s’inicia amb la lectura d’un resum dels fets més rellevants de l’any anterior, que serveix per fer un balanç del que aquesta institució ha rebut de la societat que l’envolta i del que a la vegada li ha tornat ensenyant i investigant al més alt nivell.

Per dur a terme la seva funció, la Universitat té els recursos que es materialitzen a través del Pressupost, que anualment aprova el Consell Social, que l’any 2005 va ser de 71,1 milions d’euros, un 5,8 per cent més alt que el corresponent a l’any 2004. D’aquesta quantitat es poden desglossar - com a partida més important dins els ingressos - els 46,8 milions d’euros corresponents a la transferència nominativa de la comunitat autònoma enfront dels 40,3 milions de l’exercici anterior. En aquest punt hem de destacar no sols l’augment de la transferència, sinó la incorporació dins d’aquesta d’una partida, fins ara no inclosa, corresponent als anomenats complements autonòmics del PDI. Per primera vegada, aquesta partida queda així definitivament inclosa i consolidada dins el Pressupost, cosa que reconforta en gran manera l’equip econòmic - ho podem ben dir - , que cada any s’havia vist obligat a negociar contra rellotge la transferència de les quantitats necessàries per efectuar aquests pagaments.

El capital humà de la Universitat destinatari d’aquests recursos el formam 998 professors, dels quals 521 són numeraris, 39 interins i 438 contractats, i 459 persones d’administració i serveis, 203 de les quals són funcionaris i 256 personal laboral. En aquest punt cal destacar la signatura d’un nou Conveni col·lectiu amb el personal laboral de la Universitat.

La investigació i la docència de qualitat necessiten infraestructures i recursos tècnics, que en el cas de la UIB - una Universitat encara jove - vol dir no sols reposar i actualitzar els ja existents, sinó adquirir els que corresponen als estàndards dels centres d’educació superior dels països desenvolupats.

En matèria d’infraestructures i campus, durant l’estiu de 2005 s’han executat (algunes encara ho estan) més de quaranta actuacions en infraestructures, xifra que supera de llarg les que s’havien realitzat els darrers anys. La majoria d’aquestes actuacions van més enllà de simples reformes als edificis, i el seu objectiu és millorar la qualitat d’espais destinats a docència i a investigació. A més, n’hi ha algunes que significaran, en tant que afecten el conjunt de la comunitat universitària, una important millora en la qualitat de vida al campus.

La llista resumida d’aquestes actuacions és la següent:

  • Reformes realitzades en aules de diferents edificis del campus.
  • Nous laboratoris de pràctiques per a docència a les facultats de Ciències i d’Educació i a l’Escola Politècnica Superior.
  • Nou ampli aparcament ubicat a la zona de ponent del campus. Aquest aparcament, juntament amb els nous accessos prevists, possibilitarà una reforma circulatòria que permetrà un campus més habitable, i deixar les àrees centrals només per als vianants.
  • Adequació de nous espais com a àrees de treball i menjadors per als estudiants, als menjadors de l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos i de l’edifici Ramon Llull.
  • Reformes als serveis administratius dels edificis Guillem Cifre de Colonya i Sa Riera, a la sala de juntes de l’edifici Ramon Llull i als bars i menjadors dels edificis Anselm Turmeda i Gaspar Melchor de Jovellanos.

Dins aquest capítol d’infraestructures, per bé que no es tracti d’infraestructures pròpies de la Universitat, no podem deixar de fer referència a unes obres, ben visibles per cert, com són el metro i la carretera, que si més no són, en bona part, una resposta a necessitats urgents de la Universitat.

També anunciàvem l’any passat l’existència de negociacions amb l’Estudi General Lul·lià i l’Ajuntament de Palma per crear la Fundació Universitat - Estudi General Lul·lià i fer possible així la utilització, per dur a terme algunes de les activitats de la Universitat, de l’espai que havia acollit l’antiga Universitat Lul·liana. Les negociacions varen arribar a bon terme i la Fundació es va constituir el passat dia 15 de juny, i aviat el Patronat realitzarà la primera sessió.

La nostra principal raó de ser - la docència - el curs passat va continuar experimentant un increment, fins i tot percentualment superior a l’any acadèmic anterior, pel que fa al nombre d’alumnes: un total de 14.027, enfront dels 13.184 del curs anterior, es varen matricular en estudis de primer i segon cicle, dels quals 183 corresponen a la seu de Menorca i 250 a la d’Eivissa. Tots ells repartits entre 38 títols oficials i dos títols propis de grau. A la xifra indicada s’hi han d’afegir 637 alumnes de doctorat i 886 de títols propis de postgrau (màster universitari, especialista universitari o expert universitari).

Així mateix, s’ha de fer menció del programa Universitat Oberta per a Majors, que a més de seguir oferint el Diploma Sènior, que s’obté al cap d’uns estudis de tres anys, el curs passat va començar a impartir els estudis ¾ de dos anys més de durada¾ que permetran l’obtenció del Diploma Sènior Superior. També ha tingut lloc enguany l’aprovació d’un nou pla d’estudis.

La situació, emperò, pel que fa als estudiants que cursen estudis de grau, encara és molt lluny de ser satisfactòria. Les nombroses accions per apropar nous alumnes a la Universitat, en particular dins el Programa d’orientació i transició a la Universitat, sembla que comencen a donar fruit. Però això no ens pot fer oblidar que a la nostra comunitat només el 24% de la població d’entre 20 i 25 anys estudia a la Universitat,enfront del 44% que constitueix la mitjana de tot l’Estat i que ens situa en el poc honrós últim lloc de la classificació per comunitats autònomes.

Si donar a conèixer la Universitat ha estat un objectiu important, no ho ha estat menys diversificar l’oferta acadèmica per tal de fer-la més atractiva (per exemple, s’han creat itineraris d’especialització a la Facultat de Filosofia i Lletres) o facilitar l’accés als estudis amb l’adequació dels horaris de les classes als horaris laborals (com en el cas de la posada en marxa d’un grup vespertí en els estudis de Dret), amb el reconeixement de correspondències entre el cicle superior de formació professional de diverses famílies professionals i el primer cicle dels estudis universitaris corresponents, o continuant amb la potenciació de l’ús de les noves tecnologies aplicades a l’educació, que permeten cursar estudis totalment o parcialment en marxa.

La relació amb l’alumnat, emperò, no s’acaba en la transmissió de coneixements.

Des del suport a l’alumnat de nou ingrés a través del Pla d’acció tutorial, aprovat durant el curs que ara resumim, fins a les possibilitats que ofereix la FUE per poder assolir pràctiques en empreses o, fins i tot, trobar una feina a través del seu Departament d’Orientació i Inserció Professional, l’estudiant esdevé al llarg de la seva presència a la Universitat el destinatari d’un cúmul d’ofertes que afavoreixen la seva formació integral com a persona: programes de mobilitat, extensió universitària, esports o voluntariat.

Quant als programes de mobilitat i d’intercanvi, l’objectiu és continuar amb la millora quantitativa i qualitativa iniciada els cursos anteriors. Amb aquest objectiu ha culminat el procés d’informatització iniciat el curs anterior, i que ja ha permès la inscripció en línia de l’alumnat per al curs 2005-2006. Els resultats estan ja a la vista. Els alumnes inscrits en el programa ERASMUS han passat de 101 a 161, en el programa SICUE-Sèneca, han passat de 44 a 87, i els alumnes que es mouen a través d’altres programes han passat de 5 a 21.

I perquè preocupa l’existència dins la Universitat de col·lectius que per diferents raons poden resultar desfavorits, l’Observatori per a la Igualtat d’Oportunitats no sols recapta informació sobre col·lectius desfavorits, sinó que proposa accions per tal de corregir les mancances que es detecten.

En el capítol d’investigació s’aconseguiren 98 nous projectes de recerca, i més de 170 es mantingueren actius. El total de recursos externs aconseguits en els diferents programes i accions supera els cinc milions set-cents mil euros. A càrrec del programa de formació del professorat es varen concedir 637 ajudes per a assistència a congressos i 41 ajudes per a estades breus a l’estranger. Tota aquesta activitat es va traduir en la publicació de més de 240 llibres o capítols de llibres, 550 articles en revistes científiques, més de 840 participacions en congressos i reunions científiques i 36 tesis doctorals llegides. Varen recaure en professors o grups d’investigació de la UIB nombrosos reconeixements a activitats d’investigació, reconeixements que transcendeixen en molts casos l’àmbit balear: em referesc a distincions com el premi A prop Teu, el més alt guardó que atorga el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, el Premi d’Investigació Clínica Hospital Son Llàtzer 2004, el premi Elsevier Young Investigator Award 2004, el premi Francisco Sabater per a joves investigadors, atorgat per la Societat Espanyola de Fisiologia Vegetal, el premi José de Figueiredo, 2005, que atorga l’Acadèmia Nacional de Belles Arts de Portugal, i el primer premi del IV Concurs d’Innovació Illes Balears, convocat per la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació del Govern de les Illes Balears, i en l’àmbit dels audiovisuals va ser nominat als premis Goya de l’Acadèmia de Cinematografia Espanyola un curtmetratge del màster MA ISCA en animació per ordinador i efectes digitals per a cinema i televisió de la UIB.

Ningú no pot dubtar que la recerca és la segona gran funció de la Universitat i el pilar sobre el qual descansa una docència de qualitat. Naturalment estam parlant del conjunt de la investigació que es fa a les universitats, no sols a la nostra. La nostra contribució a aquest saber comú és important en termes absoluts, però també ho és en termes relatius. Malgrat el petit percentatge del PIB que la nostra comunitat destina a recerca i que ens situa ¾ també aquí¾ a l’últim lloc de l’Estat, la productivitat dels nostres investigadors, mesurada atenent el nombre de publicacions en revistes de difusió internacional o en nombre de projectes sol·licitats i obtinguts, ens situa en un dels primers llocs de la relació.

Fa un any, un dia com avui, dèiem que estàvem en espera d’importants canvis normatius destinats a configurar l’espai europeu de l’ensenyament superior. Doncs bé, el gener de 2005 es varen publicar dos reials decrets que han de marcar el futur de la Universitat: per una banda, el que estableix l’estructura dels ensenyaments universitaris i regula els estudis oficials de grau; i per l’altra, el que regula els estudis universitaris oficials de postgrau. Precisament per iniciar l’adaptació al nou marc normatiu es va crear durant el curs que ara acaba l’Oficina de Convergència i Harmonització Europea i es va constituir la nova Comissió d’Estudis de Postgrau.

El govern general de la Universitat l’exerceixen el Consell de Direcció - que es reuneix setmanalment - i el Consell de Govern, que el curs passat es va reunir vuit vegades i que, entre altres funcions que li corresponen estatutàriament, va aprovar cent vuit títols propis nous i va ratificar 163 convenis. El Claustre es va reunir una vegada per elegir nou Síndic de Greuges, elecció que va recaure en la doctora Magdalena Gianotti.

I acab. La Universitat no ha estat mai tancada en si mateixa. Al contrari, ha procurat estar sempre present dins la societat que l’envolta mitjançant actuacions que van des de facilitar la relació dels investigadors amb el món empresarial fins a la cooperació al desenvolupament de països del Tercer Món, tot passant per l’organització d’universitats d’estiu en totes les illes, exposicions, conferències, concerts de la nostra Coral o atorgant reconeixements a personalitats del món de la ciència i la cultura. Aquest és el cas, per exemple, del lliurament del Premi Juníper Serra 2005, concedit per la Fundació Càtedra Iberoamericana, a l’eminent immunòleg Manuel Patarroyo. I pel que fa a la cultura pròpia, serveixi de símbol de la preocupació de la Universitat per la seva preservació i el seu foment l’acte d’investidura com a doctor honoris causa d’un reconegut escriptor dins el món de les lletres i la cultura catalana. Em referesc al poeta Josep Palau i Fabre. I ara sí que acab. Això ha estat un resum breu ¾ i per tant necessàriament parcial i incomplet¾ de la memòria del curs 2004-2005, que qualsevol persona interessada podrà trobar en tota la seva extensió a la pàgina web de la Universitat.

Moltes gràcies.