Resum de la mem˛ria de l'any acadŔmic 2005-2006

Secretari GeneralMolt Honorable Senyor President,
Magnífic i Excel·lentíssim Senyor Rector, 
Senyores i senyors claustrals,
Excel·lentíssimes i digníssimes autoritats,
Senyores i senyors,

Presentar en una breu intervenció ¾ un màxim de quinze o vint minuts, és allò que exigeix la correcció¾ un any d’activitat d’aquest melting pot que és la Universitat obliga a fer un esforç de decantació que mostri ¾ per damunt de xifres, percentatges i dades estadístiques ¾ les fites més importants de l’any acadèmic que acaba de cloure’s.

Els dos grans eixos de la vida universitària són la docència i la investigació.

Parlar de la docència implica que hem de parlar d’estudis, alumnes i professors.

Pel que fa als estudis i, en particular, als estudis de grau, el Reial decret 55/2005, de 21 de gener, impedeix a les universitats introduir nous estudis oficials que no estiguin ajustats al que disposa aquest reial decret, la qual cosa, per falta de desenvolupament a les seves previsions, en particular l’establiment del catàleg de titulacions i les directrius generals dels seus plans d’estudis, fa que fins avui encara sigui impossible qualsevol creixement en aquesta línia. Malgrat això, la Universitat, en matèria d’estudis, no ha estat de mans plegades.

En relació amb els estudis de grau, la UIB ha seguit avançant en l’adaptació de la docència al model de l’espai europeu d’educació superior (EEES) i en l’ampliació de la ja antiga aposta per l’educació en línia. Així, al llarg de l’any acadèmic 2005-2006 s’han dut a terme deu experiències pilot d’implantació de titulacions adaptades a l’espai europeu d’educació superior, és a dir, estudis la metodologia d’aprenentatge i avaluació dels quals té com a unitat de mesura el crèdit ECTS, l’European Credit Transfer and Accumulation System, amb què s’han ofert un total de 75 assignatures i s’hi han implicat 103 professors. El balanç d’aquestes experiències pilot s’ha traduït en una clara millora dels resultats acadèmics respecte a la metodologia tradicional i en un augment de la participació i l’interès per part de l’alumnat.

Per altra banda, aquella experiència iniciada l’any 1997 amb el nom de Campus Extens encaminada a oferir ensenyaments a Menorca i a Eivissa i Formentera mitjançant l’ús de la telemàtica en combinació amb els ensenyaments de tipus presencial, no sols ha seguit satisfent la funció originària (que ha permès afegir l’any passat els estudis de Dret als que ja s’anaven oferint durant els anys anteriors), sinó que s’ha convertit en una eina cada vegada més utilitzada per alumnes del campus de Mallorca. En aquest any acadèmic han estat més de nou mil vuit-cents els alumnes que han estat matriculats almenys en una assignatura de les més de quatre-centes (exactament 477) ofertes a través de Campus illes, Campus Palma i Campus experimental.

Pel que fa als estudis de postgrau, l’any acadèmic 2005-2006 ha vist l’inici del procediment de presentació, selecció i aprovació del catàleg d’estudis oficials de postgrau, procediment complex en què intervenen el Consell de Govern de la Universitat, la Conselleria d’Educació i Cultura, la Junta de Coordinació Universitària i el Consell de Govern de la Comunitat Autònoma, que va culminar amb l’aprovació el passat mes de març del primer catàleg d’estudis oficials de postgrau de la UIB i que es cursarà a partir de l’any acadèmic que avui inauguram.

Precisament per adaptar les estructures acadèmiques i administratives al nou marc legal, el passat mes de maig el Consell de Govern va aprovar la creació del Centre d’Estudis de Postgrau com a òrgan responsable de la formació, selecció, coordinació i gestió acadèmica dels programes oficials de postgrau, dels títols propis de postgrau i dels títols de formació continuada.

La millora de l’oferta acadèmica, si no en quantitat, sí en qualitat, ha permès que el nombre d’alumnes que han cursat estudis de primer i segon cicle no sols no hagi disminuït sinó que, fins i tot, hagi experimentat un lleuger augment. La xifra total ha passat de 13.620 a 13.808. A la xifra indicada s’hi han d’afegir 537 alumnes de doctorat, i a aquests encara tots els alumnes de títols propis de postgrau (màster universitari, especialista universitari o expert universitari).

El nostre alumnat ha seguit mirant cap a l’exterior i cap als més desfavorits. Han continuat augmentant els alumnes de la UIB acollits als programes SICUE-Sèneca i Sòcrates-ERASMUS; i el mateix es pot dir dels inscrits a la borsa de voluntariat universitari, que l’any acadèmic que ressenyam varen arribar a prop de cinc-cents.

La docència ha anat a càrrec de més de mil professors, exactament 1.150 (xifra que inclou les categories de catedràtic d’universitat, professor titular d’universitat, catedràtic d’escola universitària, professor titular d’escola universitària, ajudant, professor ajudant doctor, professor contractat doctor, professor col·laborador, professor associat, professor visitant i professor emèrit), que alhora són ¾ en particular els que tenen dedicació exclusiva en tasques universitàries¾ els protagonistes del segon gran eix entorn del qual gira la vida acadèmica: em referesc a la investigació. A Espanya la investigació es duu a terme fonamentalment en el sector públic i ¾ dins aquest¾ un altíssim percentatge a les universitats. A la nostra comunitat autònoma l’últim any del qual tenim dades (el 2004) l’Administració i la Universitat sumaren quasi el 80 per cent de la despesa total en R+D (recerca més desenvolupament). L’activitat en investigació a la UIB es va traduir durant el passat any acadèmic en la publicació de més de quatre-cents cinquanta-dos llibres o capítols de llibres, set-cents tretze articles en revistes científiques, més de quatre-centes vuitanta participacions en congressos i reunions científiques i quaranta-sis tesis doctorals llegides.

La docència i la investigació necessiten infraestructures adequades i personal d’administració i serveis que li doni cobertura i suport.

Pel que fa a les infraestructures, cal destacar l’inici de les obres d’ampliació de l’edifici Ramon Llull, l’ampliació de la Seu de Menorca, la construcció d’un laboratori de Materials a l’Escola Politècnica Superior i la reforma de can Oleo, un dels edificis del gòtic civil més emblemàtics de Palma. Així mateix, durant l’any que ressenyam s’ha adjudicat la redacció dels projectes d’execució del nou edifici per a instituts universitaris de recerca, el de la unió dels edificis Mateu Orfila i Rotger i Guillem Colom Casasnovas i el de l’ampliació del Centre de Tecnologies de la Informació, projectes que s’han d’executar segons les previsions dins l’any acadèmic que ara comença.

Menció a part mereixen les obres exteriors que afecten la carretera general i les del metro, que malgrat els inconvenients generats durant la seva execució, prometen facilitar notablement ¾ i ja ho estan fent¾ els accessos al campus.

Quant al personal d’administració i serveis, integrat per un total de 205 funcionaris i 260 laborals, s’ha de destacar que el Consell de Govern, a la seva sessió del dia 16 de juny, va aprovar el primer document de plantilla, com a eina que permet definir el futur d’aquest col·lectiu i aconseguir una estructura més consolidada i adequada al nivell tècnic i professional de les tasques que desenvolupa. Així mateix, amb la finalitat d’homogeneïtzar les condicions de treball de tot el personal d’administració i serveis de la UIB i seguint la tendència de les universitats públiques i de la resta d’administracions, amb aquest document s’ofereix al personal laboral fix la possibilitat d’accedir als cossos funcionarials específics.

Una universitat és una gran empresa ¾ no entès aquest terme en el sentit mercantil, sinó en el de projecte col·lectiu¾ en què participa tota la societat. L’esforç econòmic, fonamentalment a través dels pressuposts de la comunitat autònoma, és gran, però mai suficient. Si diguéssim que ho és significaria que ja no tenim idees ¾ i la Universitat és i ha de ser una fàbrica d’idees. En qualsevol cas ¾ i tenint en compte que les despeses en noves infraestructures no estan incloses en el pressupost, ja que són assumides pel Consorci per al Foment d’Infraestructures Universitàries (COFIU)¾ , els 74,8 milions d’euros del pressupost de 2006, que suposa un increment d’un 5,25 per cent en relació amb l’any 2005, han permès cobrir les necessitats més urgents de la institució, afrontar amb bones perspectives molts dels reptes de futur i resoldre algunes de les mancances històriques. Això ¾ entre d’altres coses¾ ha fet que la ràtio de transferència nominativa per estudiant arribi el 2006 als 4.272 euros per alumne.

Si entenem que la felicitat col·lectiva és la suma de la felicitat dels individus, aquesta comunitat universitària ha viscut moments dolços (estudiants que veuen la culminació dels seus estudis, professors que reben el reconeixement a l’excel·lència en investigació, personal tant docent com d’administració que obté la consolidació d’un lloc de treball), però també ¾ tot s’ha de dir¾ moments de preocupació i desencís: anuncis de canvis de legislació que mai no acaben de ser concretats, la creació de centres públics de recerca al marge de la Universitat o la priorització de determinats estudis en centres privats en perjudici dels de caràcter públic.

La Universitat no és sols un centre de docència i d’investigació, sinó també un lloc de debat i confrontació, de crítica, de noves idees i en el qual encara queda temps per al lleure i la diversió: seria inacabable la relació de conferències, debats, activitats esportives, de teatre, cinema i música, que s’han organitzat al llarg de l’any. Fins i tot ¾ no sé si classificar-ho dins les activitats lúdiques¾ la Universitat ha començat a remoure’s davant els primers senyals que recorden que dins l’any que ara iniciam s’haurà d’elegir novament el president d’aquesta petita república.

I ja acab; no oblidem que les memòries són un gènere literari consistent en l’exposició, per part del seu autor, de fets històrics presenciats per ell mateix, però per això fa falta una certa perspectiva temporal, que òbviament no es dóna en una exposició com aquesta. Això és més aviat una crònica a l’estil de les antigues cròniques medievals, una relació ¾ inevitablement subjectiva¾ de fets que s’han esdevingut a la UIB o que han l’afectada directament durant l’any acadèmic que ara acaba; la relació completa es pot trobar, com cada any, a la pàgina web de la UIB.

Moltes gràcies.