Edificis per aprendre i investigar

Beatriu de Pinós (1433-1485)

Va ser autora del primer projecte per a la creació d'una càtedra lul·liana a Mallorca, que seria l'embrió de l'Estudi General Lul·lià.

Serveis i estudis que acull l'edifici Beatriu de Pinós

Guillem Colom Casasnovas (1900-1993)

Va ser pioner en la micropaleontologia, autor del primer tractat sobre la matèria publicat a Espanya. Va redactar, a més, la primera obra completa sobre l'origen geològic de Mallorca.

Serveis i estudis que acull l'edifici Guillem Colom Casasnovas

Mateu Orfila i Rotger (1787-1853)

La unió entre química i medicina el va portar a fundar una nova ciència: la toxicologia. A França es convertiria en un dels primers forenses per als enverinaments de l'època.

Serveis i estudis que acull l'edifici Mateu Orfila

Anselm Turmeda (135?-1425)

Va estudiar gramàtica, lògica i teologia. A Tunísia i convertit a l'islam, va esdevenir un autor clàssic tant en català com en àrab.

Serveis i estudis que acull l'edifici Anselm Turmeda

Guillem Cifre de Colonya (1852-1908)

Va crear a Pollença una versió local de la Institució Lliure d’Ensenyança, que seria la primera escola laica de Mallorca, on va instaurar la coeducació i els mètodes de la renovació pedagògica.

Serveis i estudis que acull l'edifici Guillem Cifre de Colonya

Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811)

Un dels més destacats representants de la Il·lustració espanyola. Va ser escriptor, jurista i polític d'idees avançades, com mostra la seva Memoria sobre educación pública.

Serveis i estudis que acull l'edifici Gaspar Melchor de Jovellanos

Ramon Llull (1232-1316)

És el primer gran autor en llengua catalana. Místic, filòsof i escriptor que centra els seus esforços en la creació de l’Ars Magna.

Serveis i estudis que acull l'edifici Ramon Llull

Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915)

Viatger empedreït, va ser un intel·lectual que es va interessar per les ciències naturals, l'etnografia i les llengües clàssiques. Va estudiar les Illes en la seva gran obra Die Balearen.

Serveis i estudis que acull l'edifici Arxíduc Lluis Salvador

Mossèn Antoni Maria Alcover Sureda (1862-1932)

Religiós, lingüista i folklorista manacorí. La seva obra està enfocada a la investigació lingüística, la lexicografia i la literatura popular. Impulsor del Diccionari català-valencià-balear.

 

 

 

Son Lledó

Seu del Rectorat de la Universitat.

El campus ha assumit la seva integració paisatgística en el medi rural i natural dels voltants, convertit en un espai viu. El jardí de les ciències o les zones d'aiguamolls donen recer a nombroses espècies vegetals i animals.

El 2009 la UIB va emprendre un pla de reforestació pel qual es varen repoblar àmplies zones amb alzines, roures, freixes i oms. El campus té 158.914 metres quadrats de superfície destinats a jardins, que inclouen, a més, una extensa zona agrària amb garrovers i oliveres.

El bosc dels honoris causa

El novembre de 1990 l'artista català Antoni Tàpies inicia l'avui conegut com a bosc dels honoris causa, amb la plantació de la prunera Prunus pissardii Carrière arran del seu nomenament com a doctor honoris causa de la UIB. Des de llavors s'han plantat una trentena d'arbres, que van de la noguera Juglans regia al Ginkgo biloba o la Magnolia excelsa, lligats a noms com el del científic Jean Dausset o l'artista Miquel Barceló.

L'estació de les aus

La UIB, en col·laboració amb el Grup d'Ornitologia Balear (GOB), va posar en marxa una Estació d'Esforç Constant (EEC) al campus per a l'estudi de les poblacions d'ocells a Mallorca, així com per al seguiment de les espècies residents i migratòries. Des d'aquesta estació, el GOB ha identificat més de mig centenar d'espècies a Son Lledó, des de la fotja comuna al xot europeu passant pel voltor negre. A més, ha creat una estació d'anellatge i ofereix cursos d'ornitologia i educació ambiental.