Jean Dausset
Toulousse 1916

Estudià a la Facultat de Medicina de París, on aconseguí el títol de doctor en Medicina el 1945. Va ser metge interí i llavors associat als hospitals de París. S'incorporà a l'exercit del Marroc el 1941. Durant la campanya de Tunísia (1943) i la de Normandia (1945) va ser metge hematòleg. Després de la Segona Guerra Mundial es va dedicar a la investigació, primer al Centre Regional de Transfusió Sanguínia i llavors al Centre Nacional. Va participar de manera molt activa amb el professor Robert Debré en la creació dels centres hospitalaris universitaris (1955-58). Va ser nomenat professor associat (1958) i després professor d'Immunohematologia de la Facultat de Medicina de París (1968). Fou cap de la Unitat Clinicomèdica de la Facultat de Medicina de París. El 1963 fou nomenat cap del Departament d'Immunologia de l'hospital de Sant Lluís de París i posteriorment director adjunt de l'Institut per a la Investigació de la Leucèmia i Malalties de la Sang. El 1969 fundà France-Transplant. El 1977 va accedir a la càtedra de Medicina Experimental del Collège de France.

En el plànol científic, ha dedicat la seva vida a l'estudi del sistema HLA (Human Leucocyte Antigens), que agrupa els gens dels antigens específics d'un individu i demostra la seva importància en els trasplantaments a través dels empelts de pell fets a pacients voluntaris. El 1952 va observar per primera vegada una leucoaglutinació en massa. El 1958 va descriure el primer antigen leucocitari (Mac) del futur sistema HLA. Va publicar els primers estudis sobre la possible associació entre els grups de teixits HLA i les malalties. La Unitat d'Investigació de l'Institut Nacional de la Salut i Investigació Mèdica que va dirigir a l'hospital Saint-Louis de 1968 a 1984 ha descrit nombrosos antigens del sistema de l'HLA i ha fet moltes contribucions als estudis sobre la resposta immunitària de l'individu. El 1972 va organitzar la investigació antropològica que defineix els grups HLA dins les diferents poblacions. Va crear el 1983 el Centre d'Estudis del Poliorfisme Humà, la central del qual és al Collège de France, que contribueix a desxifrar el mapa del genoma humà i a identificar els gens relacionats amb les malalties genètiques. També ha contribuït a l'estudi de les molècules d'HLA anomenades "de tolerància", en particular a la molècula HLA-G, que fa un paper imprescindible en la prevenció dels rebuigs.

Afeccionat i gran expert en art modern, de jove va heretar un llegat amb el qual va fer un gran centre d'art modern a París, que es convertí en un referent intel·lectual.

És membre de prestigioses associacions científiques, com l'Acadèmia de les Ciències de l'Institut de França, l'Acadèmia de Medicina, l'American Academy of Arts and Sciences i la National Academy of Sciences.

Entre els premis i distincions que ha rebut cal destacar el nomenament com a doctor honoris causa de nombroses universitats, el Gran Premi de les Ciències Químiques i Naturals, la medalla de plata de la CNRS, el Gran Premi Científic de la Ciutat de París, el premi Cognacq-Jay de l'Acadèmia de les Ciències, el premi Honda i els premis de les fundacions Gairdner, Koch, Wolf i Jiménez Díaz.

L'any 1980 va rebre el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia.