Emilio Lledó Iñigo
Sevilla 1927

És llicenciat en Filosofia per la Universitat de Madrid (1952), on va obtenir el premi extraordinari de llicenciatura. Va ampliar estudis a la Universitat de Heidelberg i va ser professor a la de Madrid, on aconseguí el premi extraordinari del doctorat en Filosofia. Entre 1959 i 1962 va ser catedràtic numerari d'instituts d'ensenyament mitjà. El 1964 obtingué la càtedra de Fonaments i Història dels Sistemes Filosòfics a la Universitat de La Laguna, i el 1967, per oposició, fou catedràtic numerari d'Història de la Filosofia a la Universitat de Barcelona, on fundà els cursos de Filosofia del Llenguatge i fou director del Departament de Filosofia. El 1968 fou també director del Departament de Filosofia de la Institució Milà i Fontanals del CSIC de Barcelona. El 1969 és nomenat director de la Càtedra Ramon Llull de l'Estudi General Lul·lià de Palma. Entre 1971 i 1972 va ser president de la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics (Secció Catalunya), i des de 1971 a 1978 dirigí el col·legi Sant Ramon de Penyafort de la Universitat de Barcelona. El 1972 va ser nomenat vicepresident de la Societat Espanyola de Filosofia. El 1978 era catedràtic i director del Departament d'Història de la Filosofia a la UNED, de la qual fou vicerector. El 1992 fou nomenat membre de l'Institut Internacional de Filosofia de París. Ha fet cursos i conferències a les universitats de Heidelberg, de Berlín, de Leipzig, de Saarbrücken, d'Hamburg, de Nàpols, de Venècia, de Mèxic, de Lima i de Washington. Ha rebut els premis Alexander von Humboldt (1990), el Premio Nacional de Literatura (Assaig) (1992), la Medalla d'Honor de la UIMP i la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio. Entre la seva extensa obra destaquen El concepto Poiesis en la Filosofía Griega (1961), Filosofía y Lenguaje (1970), La Filosofía hoy (1975), Lenguaje e Historia (1978), El silencio de la escritura (1981), Introducción a Platón (en l'edició de les Obres Completes de Plató) (1981), El surco del tiempo (1982), El Epicureísmo (1984), La Memoria del Logos (1984), Aristóteles y la Ética de la Polis (1985), Introducción a la Ética de Aristóteles (en l'edició de l'Ética Nicomáquea i Ética Eudemia) (1985), Memoria de la Ética (1994) i Días y libros (1995). També ha escrit més de cent treballs d'investigació, i durant els onze anys de catedràtic de la Universitat de Barcelona s'han presentat sota la seva direcció trenta-sis tesis de doctorat i cent sis tesis de llicenciatura.