Josep Massot i Muntaner
Palma 1941

Es llicencià en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona el 1963.
Ingressà a l'orde benedictí, a l'Abadia de Montserrat, el 1962, i després fou ordenat prevere el 1972. Entre el 1970 i el 1973 és professor de Literatura de la Universitat de Barcelona. Des de 1973 es posa al capdavant del Secretariat de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), i de 1985 a 1991 presideix la Secció de Llengua i Literatura de la Societat Catalana d'Estudis Històrics i la Societat Catalana de Llengua i Literatura.

L'any 1970 es fa càrrec de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, que encara dirigeix, així com les revistes Studia Monastica i Randa, d'història i cultura de les Illes. I de 1977 a 1979 dirigeix la publicació del Diccionari de literatura catalana (1979).
En un principi es va dedicar, fonamentalment, a l'estudi de la literatura catalana popular i medieva, però des dels anys setanta les seves investigacions s'han dedicat a la història contemporània dels Països Catalans.
Obres:
· Els abats de Sant Feliu de Guíxols (segles XVII-XIX) (1971)
· Els mallorquins i la llengua autòctona (1972, reeditat el 1985)
· Revisió i ampliació de la Història de Montserrat, d'Anselm Albareda (1972-74)
· Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània (1973)
· L'Església catalana al segle XX (1975)
· La guerra civil a Mallorca (1976)
· Església i societat a la Mallorca del segle XX (1977)
· Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950) (1978)
· L'Església catalana entre la guerra i la postguerra (19878)
· Els creadors del Montserrat modern. Cent anys de servei a la cultura catalana (1979)
· Trenta anys d'estudis sobre la llengua i la literatura catalanes (1950-1980). La literatura. De l'Edat Mitjana a la Renaixença (1980)
· La guerra civil a Montserrat (1984)
· Antoni M. Alcover i la llengua catalana (1985)
· El desembarcament de Bayo a Mallorca (1987)
· Vida i miracles del <<Conde Rossi>> (1988)
· Georges Bernanos i la guerra civil (1989)
· Els escriptors i la guerra civil a les illes Balears (1990)
· El bisbe Josep Miralles i l'Església de Mallorca. De la Dictadura a la guerra civil (1991)
· Els intel.lectuals mallorquins davant el franquisme (1992)
· Llengua, literatura i societats a la Mallorca contemporània (1993)
· El cònsol Alain Hilgarts i les illes Balears (1936-39) (1995)
· El primer franquisme a Mallorca: guerra, repressió, exili i repressió cultural (1996)
· Mallorca durant la guerra civil (1936-39) (1996)
· Guerra civil i repressió a Mallorca (1997)
· Joan Pons i Marquès, entre la cultura i la política (1995)
· Els bombardeigs de Mallorca durant la guerra civil (1936-39) (1998)
· <<Llorenç Villalonga i la guerra civil>>, a Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny, vol. II (1998)
· <<Miquel Batllori i la història contemporània>>, a Miquel Batllori, historiador humanista (1998)
· Tres escriptors durant la guerra civil. Aquest llibre es refereix a Llorenç Villalonga, Georges Bernanos i Joan Estelrich i actualment és a la impremta. Es preveu que sortirà el novembre d'enguany.
Ha publicat articles a Estudis Romànics, Els marges, Qüestions de Vida Cristiana, Randa i Revista de Catalunya i ha col.laborat en les miscel.lànies dedicades a Pere Bohigas (1981) i Josep Benet (1991).
El 1981 té cura de l'edició i les notes d'Els grans cementeris sota la lluna, de Georges Bernanos.
Entre el 1986 i el 1987 col.labora en la Memòria civil. Mallorca en guerra, publicada al diari Baleares.
L'any 1984, amb el professor de la UIB Baltasar Bibiloni, té cura de l'edició del Cançoner musical de Mallorca.
L'any 1976 prologa la versió catalana d'Els xuetes de Mallorca, de B. Braunstein.
El 1972, amb Francesc de B. Moll, Josep M. Llompart i Jaume Vidal, escriu contra el gonellisme.
Ha estudiat el teatre antic mallorquí.
El 1971 edita poemes del comte d'Aiamans (Josep de Togores i Sanglada).
Ha fet aportacions primerenques sobre alguns xuetes il.lustres: Tomàs Aguiló, Josep Tarongí, Ramon Picó i Campomar, i Tomàs i Jeroni Forteza.
Ha recollit els treballs de Baltasar Samper sobre l'obra del Cançoner popular de Catalunya i la cançó popular de Mallorca.
El 1996 li fou lliurada la Creu de Sant Jordi per la seva tasca d'investigació i promoció cultural, i el 1997, el Premi Nacional de Cultura Popular de Catalunya.