Doctor Honoris Causa
Josep
Melià i Pericàs
Artà 1939 Advocat, polític i escriptor. Estudià les primeres lletres a les monges de la Caritat d'Artà i al col.legi dels franciscans. Després d'una estada a Mèxic, prosseguí els estudis de batxiller al col.legi La Salle de la ciutat de Palma. Amb una beca de la Fundació Joan March seguí estudis de Dret a la Facultat de Madrid i s'hi llicencià l'any 1962. Aquell mateix any ingressà al Col.legi de Missers de Madrid. L'any 1963 ingressà per oposició en el cos tècnic del Ministeri de Treball amb el número 1 de la seva promoció. Estudià periodisme a l'Escola Oficial de Madrid i n'obtingué el títol l'any 1965. En la seva carrera administrativa ocupà llocs de responsabilitat a tots els nivells. Fou cap del Servei de Documentació, assessor del Ministeri, cap del Servei d'Estudis del Ministeri de l'Habitatge i cap del Gabinet Tècnic del Ministre en aquest departament ministerial. L'any 1974 fou elegit procurador a Corts per les Balears en representació dels pares de família i les dones casades. Fou membre de la comissió redactora de la Llei del sòl (1975). Integrat en el Grup Parlamentari Independent, dugué a terme una feina intensa a les Corts. Iniciativa seva foren les esmenes que asseguraven la gratuïtat en la normalització dels noms de pila en el Registre Civil, i l'obtenció d'un senador per les circumscripcions de Menorca i Eivissa. També es preocupà d'iniciatives de protecció del patrimoni històric i fou un dels primers promotors de la recuperació de les murades i del conjunt de Dalt Vila (Eivissa) i de l'enllumenat de l'Almudaina d'Artà. L'any 1976 fou un dels fundadors del Partit Nacionalista de Mallorca i encapçalà la candidatura d'Unió Autonomista en les eleccions generals de 1977. Incorporat a la UCD, s'integrà a l'equip d'Adolfo Suárez. Fou nomenat director general de Relacions Informatives (1979), secretari d'Estat per a la Informació (1980) i portaveu del Govern amb dret a assistir als consells de ministres. Finalment fou nomenat delegat del Govern a Catalunya. Entre la seva obra d'assaig destaquen Cap a una interpretació de la història de Mallorca (1967), Els mallorquins (escrit el 1963 i no publicat per raons de censura fins a quatre anys després) --d'aquesta obra se'n publicà una versió en castellà a <<Cuadernos para el diálogo>> signada per Gabriel Cisneros-- i La Renaixença a Mallorca (1968). Féu una edició revisada d'Els Mallorquins amb el títol La nació dels mallorquins (1977, reeditat el 1990). També ha publicat diversos llibres d'assaig, com és ara Carta abierta a los demócratas (1973), Informe sobre la lengua catalana (1973), El dret civil de les Illes (1967) i diversos estudis monogràfics sobre dret d'estrangeria. La seva obra estrictament literària està representada per un llibre de poemes --Perquè cal ser covard (1967)--, les novel.les Les pluges de sal (1979) --traduïda al castellà per José Carlos Llop-- i Aquella al.lota ajaguda (1984) i el llibre de narracions breus La torre de Babel i altres províncies (1990), així com el llibre Per un batec de l'ànsia (1991). També té una novel.la en castellà: La trama de los escribanos del agua (1982), sobre el cop d'estat del 23 de febrer de 1981. La seva afició a l'art l'ha dut des dels estudis generals --Art i capitalisme (1976), que és un dels estudis més reeixits-- fins a les monografies dedicades a determinats artistes: per exemple, els llibres Joan Miró. Vida i gest (1973), Isabel Villar (1973), Sempere (1976), Vicente Vela (1977), sobre John Ulbricht i textos de catàlegs d'Antoni Tàpies, Ramon Canet, Jim Bird i Joan Bennàssar, entre molts d'altres. Periodista reconegut, ha col.laborat en la majoria dels grans diaris i revistes. Fou un dels fundadors d'El Pais, corresponsal de Destino a Madrid i després del diari Avui. Fruit d'aquesta relació amb la premsa són publicacions com Primer llibre de notes (1967), El largo camino de la apertura (1975), Marcelino Camacho (1977), ¿Qué es la reforma política? (1976) i Así cayó Adolfo Suárez (1981). Exerceix d'advocat especialitzat en Dret Administratiu. Entre les distintes condecoracions que li han estat atorgades hi ha la Gran Creu del Mèrit Civil i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. I ordes del mèrit d'Àustria, el Brasil, el Senegal, l'Argentina, etc. |
© Universitat de les Illes Balears · 2008 · Tots
els drets són reservats.