Òscar Ribas i Reig
Sant Julià de Lòria, 1936

Fill de pare gironí i mare andorrana. Després dels primers estudis a Andorra i la Seu d'Urgell, cursà els estudis secundaris al col·legi de la Salle Bonanova de Barcelona. Ingressà a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en Dret. Estudià un curs especialitzat de Filosofia Marxista Comparada amb el Tomisme a la Universitat de Friburg (Suïssa), i començà la seva vida professional a l'empresa familiar, així com també exercint d'advocat al Principat d'Andorra. Durant la seva joventut, lluità per obtenir el dret de vot per als andorrans de primera generació, dels quals és un destacat representant: aquest dret s'aconseguí l'any 1971. El 1972 és elegit membre del MI Consell General de les Valls d'Andorra (Parlament). És reelegit el 1976 i manté aquest càrrec fins a l'any 1979. L'any 1982, després de la promulgació del Decret de reforma, esdevé cap del primer govern d'Andorra. El 1984, presenta la dimissió perquè les seves propostes en matèria econòmica no tenen el suport del Consell General i perquè, segons va dir, aquest no té la voluntat política de tirar endavant la reforma de les institucions.

L'any 1990 accepta encapçalar de nou el govern fins que es dissol el Consell General el 1992. El 4 de maig d'aquest mateix any, és reelegit per presidir el govern per tercera vegada. Durant aquest mandat, cal destacar la promulgació de la Constitució andorrana, moment en què s'acaba el règim feudal per passar a un Estat modern de dret.

El gener de 1994, és de nou elegit primer cap del govern de l'Andorra constitucional fins que al desembre perd un vot de confiança per les mateixes raons que l'any 1984. Durant aquest mandat, s'aconsegueix que Andorra sigui acceptada com a membre de l'Organització de les Nacions Unides, i el dia 28 de juliol de 1994, Òscar Ribas Reig pronuncia davant l'Assemblea General el discurs d'ingrés del Principat d'Andorra com a 184è membre: és el primer discurs en català davant aquest organisme. És pare de cinc fills i avi, i mentre no ha estat directament implicat en la vida política, ha estat dedicat a la indústria tabaquera i al negoci bancari