Edificis per aprendre i investigar
Beatriu de Pinós (1433-1485)
Va ser autora del primer projecte per a la creació d'una càtedra lul·liana a Mallorca, que seria l'embrió de l'Estudi General Lul·lià.
Guillem Colom Casasnovas (1900-1993)
Va ser pioner en la micropaleontologia, autor del primer tractat sobre la matèria publicat a Espanya. Va redactar, a més, la primera obra completa sobre l'origen geològic de Mallorca.
Serveis i estudis que acull l'edifici Guillem Colom Casasnovas
Mateu Orfila i Rotger (1787-1853)
La unió entre química i medicina el va portar a fundar una nova ciència: la toxicologia. A França es convertiria en un dels primers forenses per als enverinaments de l'època.
Anselm Turmeda (135?-1425)
Va estudiar gramàtica, lògica i teologia. A Tunísia i convertit a l'islam, va esdevenir un autor clàssic tant en català com en àrab.
Guillem Cifre de Colonya (1852-1908)
Va crear a Pollença una versió local de la Institució Lliure d’Ensenyança, que seria la primera escola laica de Mallorca, on va instaurar la coeducació i els mètodes de la renovació pedagògica.
Serveis i estudis que acull l'edifici Guillem Cifre de Colonya
Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811)
Un dels més destacats representants de la Il·lustració espanyola. Va ser escriptor, jurista i polític d'idees avançades, com mostra la seva Memoria sobre educación pública.
Serveis i estudis que acull l'edifici Gaspar Melchor de Jovellanos
Ramon Llull (1232-1316)
És el primer gran autor en llengua catalana. Místic, filòsof i escriptor que centra els seus esforços en la creació de l’Ars Magna.
Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915)
Viatger empedreït, va ser un intel·lectual que es va interessar per les ciències naturals, l'etnografia i les llengües clàssiques. Va estudiar les Illes en la seva gran obra Die Balearen.
Serveis i estudis que acull l'edifici Arxíduc Lluis Salvador
Mossèn Antoni Maria Alcover Sureda (1862-1932)
Religiós, lingüista i folklorista manacorí. La seva obra està enfocada a la investigació lingüística, la lexicografia i la literatura popular. Impulsor del Diccionari català-valencià-balear.
Son Lledó
Seu del Rectorat de la Universitat.El campus ha assumit la seva integració paisatgística en el medi rural i natural dels voltants, convertit en un espai viu. El jardí de les ciències o les zones d'aiguamolls donen recer a nombroses espècies vegetals i animals.
El 2009 la UIB va emprendre un pla de reforestació pel qual es varen repoblar àmplies zones amb alzines, roures, freixes i oms. El campus té 158.914 metres quadrats de superfície destinats a jardins, que inclouen, a més, una extensa zona agrària amb garrovers i oliveres.
El bosc dels honoris causa
El novembre de 1990 l'artista català Antoni Tàpies inicia l'avui conegut com a bosc dels honoris causa, amb la plantació de la prunera Prunus pissardii Carrière arran del seu nomenament com a doctor honoris causa de la UIB. Des de llavors s'han plantat una trentena d'arbres, que van de la noguera Juglans regia al Ginkgo biloba o la Magnolia excelsa, lligats a noms com el del científic Jean Dausset o l'artista Miquel Barceló.
L'estació de les aus
La UIB, en col·laboració amb el Grup d'Ornitologia Balear (GOB), va posar en marxa una Estació d'Esforç Constant (EEC) al campus per a l'estudi de les poblacions d'ocells a Mallorca, així com per al seguiment de les espècies residents i migratòries. Des d'aquesta estació, el GOB ha identificat més de mig centenar d'espècies a Son Lledó, des de la fotja comuna al xot europeu passant pel voltor negre. A més, ha creat una estació d'anellatge i ofereix cursos d'ornitologia i educació ambiental.