A Europa hi ha oxigen

El telescopi espacial Hubble va proporcionant, dia a dia, observacions i dades espectaculars sobre molts dels diferents objectes que conviuen en el nostre Univers. Recentment, un grup d'astrònoms americans ha utilitzat l'esmentat telescopi i un espectrògraf de gran resolució per observar un dels satèl.lits galileians de Júpiter: Europa, i han descobert l'existència d'oxigen gasós a la seva atmosfera però amb una pressió baixíssima, de prop de cent mil vegades més petita que la de l'oxigen de l'atmosfera terrestre.

Els quatre satèl.lits propers de Júpiter: Ió, Europa, Ganimedes i Cal.listo, varen ser descoberts per Galileu, d'ací el seu nom, l'any 1610. De llavors ençà han estat força observats i se'ls ha aprofitat per fer diferents experiments i mesuraments. Per exemple, en Roemer va utilitzar els seus eclipsis per fer una de les primeres determinacions de la velocitat de la llum; en Michelson va mesurar els seus diàmetres utilitzant una tècnica anomenada interferometria, i l'anàlisi matemàtica del seus moviments va posar de manifest la importància dels fenòmens de ressonància a la mecànica celest. A principis dels anys setanta, les observacions d'aquests satèl.lits mitjançant telescopis varen permetre conèixer la seva composició, dimensions i descobrir l'existència de nùvols de sofre ionitzat i sodi neutre lligats a Ió. Però va ser amb els Pioneer i Voyager quan es varen obtenir imatges espectaculars que varen dur al descobriment, entre d'altres coses, de l'activitat volcànica d'Ió.

Europa és el segon satèl.lit més proper a Júpiter, té un radi d'uns mil cinc-cents quilòmetres i una densitat de més o manco la meitat de la de la Terra; el seu aspecte, molt crivellat, ens va ser mostrat pels Voyager: tan crivellat es troba que moltes de vegades s'ha comparat el seu aspecte amb els dibuixos de Mart que va fer en Lowell i que el varen dur a sospitar l'existència dels inexistents <<canals marcians>>. Aquesta recerca d'oxigen a les atmosferes dels satèl.lits galileians no és una preocupació d'hores d'ara, ja fa vint-i-tres anys que es produeix. L'any 1972, observacions de l'atmosfera de Ganimedes, fetes quan ocultava una estrella, varen donar evidències sobre l'existència d'una atmosfera en el satèl.lit i fins i tot es va suggerir que el gas era oxigen, amb una pressió força important. Però quan el Voyager 1 va passar prop de Ganimedes i es varen fer observacions a la regió ultraviolada de l'espectre, no es va detectar res, i es varen construir explicacions basades en la química atmosfèrica per donar compte d'aquest resultat nul. Tanmateix, l'any passat va ser descobert oxigen a Ganimedes, però no en forma de gas sinó atrapat dins el gel que cobreix la superfície del satèl.lit. Al contrari, amb les observacions fetes d'Europa, no hi ha cap dubte sobre l'existència d'oxigen en la seva atmosfera, i aquesta dada s'afegeix a les que ja hi ha disponibles sobre les atmosferes d'altres molts satèl.lits i planetes. Ganimedes, Cal.listo i Europa tenen oxigen; Tità té una densa atmosfera de nitrogen amb una mica de metà; Tritó i Plutó tenen atmosferes de nitrogen i superfícies cobertes de gel de nitrogen; i el volcànic Ió té una atmosfera farcida de gel de diòxid de sofre.

Així doncs, de mica en mica, la informació sobre els cossos que formen el nostre sistema solar va augmentant i anam trobant que algunes de les nostres antigues creences científiques van caient sota l'evidència observacional.