JA HO HE MIRAT

DIUMENGE, DIUMENGE

Com gairebé quasi cada diumenge, he complert el ritu tradicional d'anar al quiosc on em tenen estotjats els exemplars dominicals --amb els seus corresponents suplements-- dels diaris de costum. No ha faltat, mai no falta, el veí o conegut que, quan m'ha vist tan carregat, m'ha dit allò de: <<Ui! Quina feinada si t'has de llegir tot això...>>. A mi tampoc no m'ha faltat el somriure dominical de les dents serrades i he contestat: <<No, no... Si els compr pels coleccionables... On vas a parar, llegir tot això! Tanmateix tots diuen el mateix...>>. De vegades el diàleg s'acaba --per sort-- aquí. D'altres, però, es produeix un aprofundiment en el debat sobre la quantitat i la qualitat de la lectura: <<Sí, sí. Això ho dius per dir-ho. Sé cert que t'ho llegeixes tot, però tu deus saber per quines cinc-centes ho vols amagar...>>.

De tota manera, tard o d'hora arrib a ca meva i començ a fer una acurada selecció del material que acab d'aconseguir. Primer els titulars dels diaris locals, després les programacions de les diferents emissores de televisió, després els diaris d'àmbit nacional o estatal, desar els coleccionables... I a partir d'aquí canvia de diumenge en diumenge. Alguna vegada també faig un cop d'ull als suplements setmanals i, molt de tant en tant, trob algun article per llegir a l'acte. Vet aquí que això fou precisament el que em va passar l'altre diumenge. El suplement dominical d'un diari d'àmbit estatal de gran solvència dedicava un dels articles centrals als ordinadors domèstics, amb un títol que parlava de l'amistat dels ordinadors. <<Mira, un col.lega>>, vaig pensar. I el vaig llegir amb delit i atenció. Això sí, quan més avançava en la lectura, augmentava més el delit, ja que l'atenció s'anava esvaint.

Tot s'ha de dir, allà i aquí hi havia requadres que, d'una forma molt didàctica, ens explicaven llocs comuns i falsos mites del món informàtic, algun d'ells molt encertats. Sí, senyor. El glossari de cap al final de l'article ja és més discutible, però tampoc hem de filar gaire prim. En tot cas, després de llegir l'article vaig tancar els ulls --el fort sol d'un esplèndid matí primaveral t'hi duia-- i vaig pensar quines conclusions se'n podien derivar, de la lectura del cos de l'article. Una no gaire llarga reflexió em dugué a descobrir que n'hi havia tres o quatre d'importants, a saber:

a) L'autor (no sé si és periodista o no) té un amic advocat que, a més d'estar pirat per la informàtica, és un teletreballador i està molt desenfeinat, ja que té temps per fer dibuixets de casetes i mobles i pintar-los de colors.

b) L'autor deu estar molt ben relacionat ja que, a més, té un amic a Nova York que es passa un caramull d'hores diàries en embussos de trànsit, per la qual cosa duu un ordinador que li xerra, dins el cotxe.

c) L'autor no té ni la menor idea del paper que van jugar els primers calculadors electrònics en el desenvolupament del Projecte Manhatan que va dur a la construcció de les primeres bombes atòmiques.

d) Que tot això de les superautopistes de la informació encara va per la fase de carreteres comarcals i que ja costa un ull de la cara, com els telèfons 906 o 903, perquè també es pot parlar d'erotisme per ordinador, gràcies a tot això de la realitat virtual.

I més coses, ja que no s'acaba aquí, no. També diu que amb un ordinador es poden veure les cotitzacions de la borsa com a arbres que són més llustrosos segons com estiguin les seves cotitzacions i tot de coses així. Després de llegir-les, alèn tranquil ja que --tret de la petita discrepància sobre el Projecte Manhatan-- coincidim, com a bons col.legues, en els objectius essencials de la nostra tasca de divulgació, ja que, com diu al començament del seu escrit, no tenim cap raó per odiar aquests amics nostres.

Després, pens que no estaria gens malament escriure un article sobre aquest article, en el qual es mostràs la coincidència d'objectius entre un professional com deu ser ell i un amateur com dec ser jo, i en un àmbit d'influència d'abast tan diferent, ell estatal, gairebé internacional, i jo local, tres o quatre amics. Tanmateix ja he bestret el preu del diari i el temps de llegir i reflexionar sobre l'article. No tot han de ser pèrdues.

Llorenç Valverde