THE CHANGING GLOBAL ENVIRONMENT. Neil Roberts, editor. Blackwell. 1994. 531 pàg.
Aquest llibre sobre els canvis del medi ha tengut un èxit singular des de la seva aparició. En un temps rècord ha conegut la primera reedició. Neil Roberts n'és l'editor, el qual ha recollit una trentena de científics per presentar una obra ben acabada sobre una temàtica que cada dia preocupa més gent.
En la seva introducció, l'autor avisa del fet que el canvi és consubstancial amb la situació del medi a la Terra. Mai es dóna una situació d'estabilitat total, el canvi és la situació habitual. El que passa en la situació actual és que l'home és el principal responsable d'aquest canvi i, per tant, ha de ser possible prendre les mesures oportunes per evitar canvis irreparables. En el llibre es dediquen els primers nou capítols a l'estudi d'aquests canvis que es manifesten en els canvis climàtics que afecten l'atmosfera i en les accions que actuen sobre els oceans, els sistemes d'aigua dolça i els gels. D'altra banda es considera l'acció sobre el tròpics.
El llibre es completa amb l'estudi de quatre casos concrets d'acció humana sobre el medi: l'ús que es fa del desert del Sàhara; l'estudi de l'estuari de la badia de Chesapeake; la desforestació dels Himàlaia i l'ús del riu Groc a la Xina.
UNA POLÍTICA FORESTAL PARA EL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS. Eduardo Rojas Briales. Fundació <<la Caixa>> i Editorial Aedos. 1995. 344 pàg.
L'objectiu d'aquest llibre és oferir al lector un disseny científic de la política forestal aplicable en unes condicions determinades. El llibre es refereix expressament a Catalunya, encara que molts dels seus apartats i consideracions generals siguin aplicables en molts d'altres indrets.
En primer lloc es defineix el que és una política forestal i després es defineixen els marcs jurídic, institucional i econòmic en els quals s'haurà d'encaixar.
Sobre la base teòrica de la política forestal es desenvolupen els diferents instruments de política forestal, els que li són més específics: informació sobre el recurs, propietat, servei, investigació i formació, divulgació i legislació forestal. Així com d'altres que creen el marc més general: ordenació del territori, indústries forestals, política agrària, cinegètica, ús recreatiu, protecció de la natura, medi ambient i altres legislacions de la Unió Europea.
Especial importància tenen les consideracions sobre el tractament econòmic del tema: com s'han de fer les inversions, el règim fiscal especial aplicable als boscs i un servei forestal adequat a l'especial estructura de la propietat forestal. Tot això desemboca en la proposta de creació d'un codi rural aplicable a aquestes situacions.
ECOLOGÍA. DESARROLLO SOSTENIBLE. La polémica sobre los límites del crecimiento. Ramón Tamames. Alianza Editorial. 6ena edició. 1995. 298 pàg.
Recentment ha aparegut la sisena edició d'aquesta obra que ja es pot considerar com un clàssic --la primera data és de l'any 1974--, en un país on aquests tipus d'obres no és freqüent que coneguin tantes edicions diferents.
El llibre segueix tenint actualitat perquè, des de la seva aparició ençà, les condicions del medi tractades just han empitjorat: la qualitat de vida en les grans ciutats, pol.lució creixent, eliminació de residus, escassesa de matèries primeres, demanda creixent d'energia, etc. Com es veu el marc de relació que s'estableix entre medi natural i explotació, entre ecologia i economia.
Les relacions entre ecologia i desenvolupament ja vénen d'enfora i encara que amb paraules diferents a les actuals, han estat motiu de llarga discussió, primer entre economistes, i després s'hi han integrat els especialistes en ecologia. Els primers capítols es dediquen a una reconsideració històrica del tema seguint les aportacions de diversos autors: Smith, Malthus, Mill, Marx, Keynes, Schumpeter, Rostow, per destacar-ne uns quants. Segueixen capítols dedicats a les diverses polèmiques i enfocaments considerats en els darrers temps: creixement zero, el primer informe del Club de Roma i les contribucions que des de l'ecologia han arribat al tema.
Els darrers capítols es dediquen al govern genèric de tota la biosfera, amb l'objectiu d'evitar la seva degradació, amb un capítol íntegrament dedicat a la cimera de Rio de l'any 1992.
BIOSFERA. 9, TUNDRA I INSULARITAT. Direcció Ramon Folch. Enciclopèdia Catalana. 1995. 480 pàg.
L'obra enciclopèdica sobre la natura Biosfera fa la seva cinquena entrega, que correspon al novè volum (no se segueix l'ordre de la col.lecció) dedicat als temes de la tundra i la insularitat. Com és costum en aquests llibres, un equip molt ampli de persones, més de cinquanta, en són els autors, tots ells especialistes de diversos camps del món naturalista amb inclusió de professionals de la comunicació. L'obra és dirigida per Ramon Folch i el director adjunt és Josep Maria Camarassa.
Aquest volum es dedica a la tundra, en el seu àmbit àrtic i al domini antàrtic; al domini de l'alta muntanya i a la insularitat, representada per les illes, els llacs i les coves. En cada un dels apartats se segueix pràcticament la mateixa distribució de temes. Es comença amb la descripció genèrica de la regió biogeogràfica i es destaquen els seus trets més importants pel que fa a fets físics que condicionen el medi. El segon apartat es dedica a la vida en un sentit genèric, amb referències al funcionament ecològic dels ecosistemes, als poblaments vegetals i als animals. El tercer apartat és l'objectiu més important d'aquesta publicació: la presència humana. Es considera el poblament humà, així com les adaptacions de medi i fisiològiques quan les condicions són especialment adverses. En cada cas es consideren els aprofitaments que es fan dels recursos animals i vegetals i la gestió que es fa dels recursos naturals. Un capítol es dedica a les zones protegides i a les reserves de la biosfera, com correspon a un obra patrocinada per la UNESCO.
Aquest volum, com el conjunt de Biosfera, és d'una gran qualitat científica i amb una presentació feta amb molta cura, fets que fan que sigui una obra d'obligada consulta per especialistes i afeccionats disposats a conèixer els medis naturals.