Les fonts orals, una urgència

Els de la meva generació recordam que, de jovençans, algú de més edat ens presentava molt de tard en tard algun homonet molt major amb aquestes paraules: "fixa't si és vell aquest home, que ha estat a la guerra de Cuba. Si el deixàssim parlar, no acabaria mai de contar batalletes". Avui, no només ha emmudit per a nosaltres la veu de la vivència del llunyà conflicte bèl.lic antillà que m'ha servit d'exemple introductori; també ho han fet altres veus testimonis d'episodis més propers a nosaltres en el temps i en l'espai.

Però, al marge dels fets puntuals que es puguin conservar en la memòria dels nostres majors, a més dels esdeveniments singulars que es mantenen arrapats com a vivència irrepetible, individualitzada, en el més profund de l'ésser de tota persona que duu molts d'anys en aquest món, la investigació a Mallorca té una assignatura pendent en el camp de les fonts orals. D'entrada, aquesta assignatura pendent no tendria gaire més importància que qualsevol altra. Per què, doncs, l'extremada necessitat d'aprovar-la urgentment? La resposta és molt senzilla: ens trobam a punt d'esgotar les darreres convocatòries en aquesta matèria. És a dir, si no s'investiga ara en aquest camp es perdran aspectes molts valuosos per a diverses àrees de coneixement, com la història, l'antropologia, l'etnologia i la lingüística, entre d'altres.

Realment, les fonts orals sempre es podran treballar, però el toc d'atenció no ve determinat per la metologia com a qüestió aïllada, sinó per l'objecte a treballar, pel pou de saviesa popular que s'està eixugant. M'estic referint, ni més ni menys que a les possibilitats d'investigació oral sobre la Mallorca tradicional, sobre la Mallorca pre-turística, sobre els interlocutors d'aquesta illa de la Mediterrània occidental quan era una pàtina sense balearitzar. El món de la menestralia i dels senyors ciutadans, el món de les grans possessions i de l'organització del treball agrícola, el món dels treballadors de la muntanya, de la mar i de tants d'altres espais i especialitzacions s'emmirallen en els rostres colrats i en les mans nuoses de les dones i dels homes que ja duen molts d'anys de vida. En definitiva, el cicle de l'economia i de la vida d'altre temps, d'abans de la revolució científico-tècnica i de l'arribada de divises europees, és un bagatge que s'ha de recollir immediatament, abans de la partida del darrer tren sense retorn.

Ja és sabut que quan una persona major ens deixa se'n duu amb ell un tresor de saviesa que, a més, no és als llibres. Ens farem un favor a nosaltres, i a les generacions futures, si recollim aquests testimonis i, sens dubte, farem un favor a l'entrevistat, car aquesta possibilitat d'expressió serà, a més a més, un acte comunicatiu, carregat d'humanitat i, potser, d'emoció, lluny de les fredors d'altres metodologies. Amb les fonts orals, encara tenim un altre avantage: donar la veu a la gent del poble, a les majories que han restat en l'anonimat i que, com a molt, han estat una xifra impersonal del munt de les estadístiques.

L'arrencada és molt fàcil: un qüestionari mínimament preparat (1), un quadern i un llapis, una màquina enregistradora amb la corresponent cinta i unes ganes terribles de capficar-vos dins les mil i una batalletes de la Mallorca ancestral, l'autèntica, per bé o per mal. I, és clar, no us oblideu de la cita prèvia que us ha d'aconduir a l'entrevista en qüestió.