El sexe dels dinosauris
Sí, sembla una cosa tan complicada com el sexe dels àngels. No cal dir que no s'han conservat caràcters sexuals externs que diferinciassin els mascles de les femelles. Dels calçons o les faldilles dinosaurenques tampoc en sabem res. I els òrgans genitals, formats per teixits i músculs blans, desapareixen sense deixar empremtes fòssils. Per això els paleontòlegs se les veien negres si volien difernciar un tiranosaure mascle d'un tieranosaure femella. Emperò un científic, Peter Larson de l'Institut Black Hills de Dakota del Sud, ha trobat un desllorigador. Aquest recercador creu que ha descobert un os delator: l'ha nomenat queuró i es troba a l'espinada d'aquests gegantins animals prehistòrics. Segons Lardson el queuró dels mascles és una mica més gros que el de les femelles. Els tiranosaures, com els seus cosins els cocodrils, tenien un penis retràctil que s'amagava en el cos quan estava en repòs. Un queuró més gros podria servir per la subjecció d'aquest òrgan. El de la femella seria més petit per poder expulsar els ous sense cap dificultat.
El Hubble sense miopia
Ben curat de la seva miopia el telescopi espacial Hubble multiplica les seves proeses d'observació. El seu darrer equipament, la càmera WFPC-2, ha permés obtenir visions de galàxies situades a milions d'anys llum, com la galàxia M100, amb un nivell de sensibilitat i de claretat que abans no era possible. Es pot, en particular, diferenciar cada estrella i mesurar la llum de les més febles d'entre aquestes. La meta d'aquestes observacions és determinar amb la major exactitud possible, l'edat i la talla de l'Univers.
Cap de por, cor d'home
No és una animalada malgrat ho sembli. Uns recercadors de la Universitat de Cambridge han obtingut, gràcies a la manipulació genètica, uns porcellets que tenen els cors recoberts de proteïnes d'origen humà. Quan els porcellets arribin a la mida adulta, els cors, així com altres òrgans, podran ser transplantats a l'home sense provocar el rebuig de l'empelt que es produeix molts de pics després de transplantar teixits d'una espècie a l'altra. Aquesta nova font d'òrgans arriba quan més se la necessita: a Anglaterra s'han fet 3.572 transplantaments el 1991, 3.220 el 1992 i 3.180 el 1993. L'any 1983 195 pacients que esperaven un transplantament de cor, de pulmó, de fetge, o de ronyó han mort abans que s'hagi trobat l'òrgan compatible. El primer trimestre de 1994 encara hi havia una baixa capacitat per trobar òrgans que atenyia un terç menys que el mateix període de l'any anterior.
Genètica i balenes
Els tractats internacionals que, des de 1968, regulen severament la caça de la balena no són respectats. Això ha provocat una enquesta que s'ha fet en els mercats japonesos dels productes alimentaris derivats de la carn de cetaci, especialment de l'anomenat sashimi. Els resultats apareixen a la revista Médicine Sciences del passat més de març. Sembla que la caça legal serveix de cobertura a un comerç il.legal de productes de balena. Emperò la cosa es posa malament per aquests assassins del cetaci: dos investigadors de Baker (Nova Zelanda) i Palumbi (Hawai) han posat a punt uns procediments de genètica molecular que permetran determinar a partir de quina espècie s'ha fabricat un producte comercial determinat. Resultat: malgrat les regles de control internacionals, cap espècie de balena es pot considerar fora de perill.
El vi-aspirina
Un estudi del diari britànic The Lancet avança que l'efecte protector del vi sobre el sistema càrdio-vascular és degut a que, aquesta beguda, conté àcid-salicílic i els seus derivats: 2'3 hidroxibenzol i 2'5 DHB. De totes formes és el vi blanc el que en té més: 30 mg d'àcid salicílic per litre, o sigui el doble de la dos quotidiana recomenada contra els accidents càrdio-vasculars com l'infart. Atenció! Que aquestes línies no siguin una invitació a la gatera.
Sabíeu que...?
A Nova York es produeixen cada dia 21 milions de telefonades.
Una recercadora de la Universitat de Califòrnia han mostrat que la primera etapa de la visió, l'absorció d'un fotó per la rodopsina, es produeix en 200 femtosegons, o sia 200 milionèsimes de mil milionèsima de segon.
Les fulles de llorer i de pi poden viure sense caure fins a sis anys.
Els humans tenim la regió anogenital unes 900 glàndules sebàcies per centímetre quadrat.