-JOSEP CHAIX I EL PROGRÉS MATEMÀTIC DEL SEGLE XIX
L'autor és un especialista en l'estudi de les contribucions dels matemàtics a la història de la seva disciplina i, també, autor de molts diversos treballs sobre la temàtica de la ciència. En aquesta ocasió, la publicació que comentam es dedica als treballs del matemàtic valencià Josep Chaix Isniel, que va viure a cavall dels segles XVIII i XIX.
L'obra comença oferint unes pizellades de la situació històrica que li va tocar viure, des del punt de vista social i, també, des del punt de vista científic. Després es comença a aprofundir en la trajectòria vital i científica d'aquest personatge. Es va formar en primer lloc a València i després va anar a viure a París, on va començar una ampliació dels seus estudis que resultà decisiva en la seva vida i en l'impuls que va donar a les diverses matèries que va tractar. Tenen especial importància els seus estudis sobre el càlcul del meridià terrestre que va iniciar a França i va concloure a València i, fins i tot, va fer treballs de camp a les Balears.
Va participar en el projecte de creació de l'Acadèmia de Ciències, va treballar a l'observatori de Madrid, del qual va ser sots-director, i va dictar cursos d'astronomia. El seu següent treball fou a la inspecció de camins. Al final de la seva vida va deixar sense concloure un llibre titulat Curs de Matemàtiques, en el qual tractava temes d'àlgebra.
INTERNET. Del Arte al Zen. Brendan P. Kehoe. Prentice Hall Hispanoamericana. 1995. 193 pàg.
En aquest suplement on hi ha una plana dedicada al món informàtic se n'ha parlat molt d'autopistes de comunicació, de les creixents expectatives de lligar llocs molt allunyats. Aquest conjunt d'interrelacions de comunicació entre persones facilitada pels ordinadors es coneix per ciberespai. I al ciberespai es dedica aquest llibre que tracta de la més poderosa forma de comunicació: la xarxa Internet.
Internet és una enorme xarxa de comunicacions, que realment és una xarxa de xarxes, perquè està format per un conjunt d'elles (SuraNet, PrepNet, NearNet i d'altres) que agrupades donen lloc a tot un conjunt d'informació que està disponible per a tots els usuaris. La connexió es fa a través d'un ordinador i una línia telefònica. Actualment la majoria de gent es connecta a través de centres com universitats, grans empreses, fundacions, etc. El futur en Internet és molt pròxim. Ben prest es pensa que, a través dels aparells més habituals d'una casa --telèfon, televisor-- i de forma molt econòmica, es podran obtenir les informacions més dispars: conèixer el temps de qualsevol lloc del món, llegir qualsevol diari, poder mantenir un correu electrònic amb tot el món...
En el llibre s'hi troba informació sobre els fonaments de les xarxes de comunicació; correu electrònic; Telnet, sistema per poder funcionar en sistemes de computadores allunyades físicament de l'ordinador propi; Usenet, que és un sistema d'intercanvi d'arxius; informació sobre les eines adequades per millorar l'obtenció de la informació oferida per Internet; serveis comercials que s'ofereixen a través d'Internet, és a dir, informacions per l'obtenció de les quals és necessari pagar (notícies oferides per un diari electrònic amb una adequada organització de la informació, informacions econòmiques: borsa, inversions) i finalment una gran informació sobre aspectes diversos d'Internet, com millorar el rendiment de les comunicacions, publicacions que existeixen sobre el tema...
El llibre s'ha escrit amb aquest to desimbolt i irònic dels escriptors de temes informàtics que algú degué emprar un dia i, des de llavors, ha marcat l'estil dels autors que escriuen sobre aquests temes.
Finalment els he d'informar que si, pels motius que siguin, un dimecres qualsevol no pot aconseguir un exemplar del Diario de Mallorca per llegir el suplement de Ciència i Salut, no es preocupi, el mateix dia de publicació estarà disponible sobre la xarxa Internet.
MAC FÀCIL! John Pivovarnick. Alpha Books. 1995. 328 pàg.
Els Mac són un tipus d'ordinador que varen ser creats per fer molt més fàcil l'accés a les màquines informàtiques. És un tipus d'ordinador creat perquè deixin de tenir sentit aquelles frases de <<saber informàtica>>, <<no seré mai capaç de manejar un ordinador>>, <<aquest ordinador és molt complicat>>, etc., etc. El Mac fou preparat perquè la gent no desconfiàs de la informàtica o perquè ningú s'assegués davant un aparell d'aquesta classe atemorit. Mac vol ser la informàtica amable, posada al servei de l'usuari. Però, naturalment, aquestes màquines ofereixen molt més del que qui s'inicia en el seu ús li demana. Aquests ordinadors tenen moltes possibilitats que poden ser presentades al neòfit.
I el títol del llibre no confon ningú. La pretensió és posar a l'abast del que começa des de les tècniques elementals fins a les més sofisticades que les màquines ofereixen i que amb un poc d'esforç podem arribar a conèixer.
El llibre està escrit per ser útil per qualsevol model de Mac que s'usi, per això és obligadament general, encara que sovint hi ha referències concretes a aspectes especials de certs tipus de màquina. Bàsicament el llibre està dividit en quatre apartats. En el primer es parla de com s'ha de fer per muntar un Mac, des que s'adquireix en una botiga fins que està en funcionament. El segon grup d'informacions es dediquen al conjunt d'operacions que són bàsiques en el funcionament dels ordinadors, tot allò que és comú a qualsevol programa que s'estigui utilitzant en cada moment. El trecer apartat es dedica a l'augment de possibilitats que podem introduir en el Mac: nous programes, ampliacions de memòria, interconnexions, etc. El darrer apartat, anomenat <<La mítica del Mac>>, ja ens posa en la pista de què pensa l'autor del llibre respecte d'aquests ordinadors. Parla de les possibilitats d'edició, que són les superiors del mercat, la possibilitat de connectar-se amb xarxes com Internet, etc. Per suposat el llibre s'ha escrit en el clàssic estil desimbolt ja comentat en altres ocasions.
REVISTA DE CIÈNCIA, 15. Govern Balear, Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Institut d'Estudis Baleàrics.
La Revista de Ciència arriba al seu número 15. Aquest canal d'informació científica continua amb exemplar assiduïtat la seva publicació. S'ha revelat com un marc molt adequat perquè diversos autors donin a conèixer els seus articles científics i, actualment, aconsegueix una excel.lent difusió entre els professionals de la ciència.
En el número actual ofereix articles sobre l'autopercepció, sobre l'adequació dels conceptes didàctics previs en professors de ciències en formació inicial, del qual és autor A. Vázquez, i un altre sobre hibridització in situ de fluorescència: possibles aplicacions per a la detecció d'aneuploïdies al nucli en interfase en estudis citogenètics fetals, del qual són autors J. Pons, J. Mulet i C. Massanet.
També s'ofereixen cinc revisions temàtiques sobre materials avançats basats en zeolites (C. Otero), processos d'absorció intestinal dels lípids (C. Sales), paper de les lipoproteïnes en el desenvolupament de l'arteriosclerosi (P. M. Palmer), toxicitat de metalls pesants (A. Terrón) i química i ecologia: una estreta relació amb els éssers vius (A. Garcia).