Tret

Una al.lota i un al.lot, Monika Liston i Hugh Jo de San Francisco s'han casat mitjançant un ordinador. Com? Ben senzill. El seu trip és explorar el ciberespai. Es conegueren mitjançant l'Internet i amb dues representacions pixelitzades de la seva voluntat, amb els seus llavis fets en un microprocessador han dit <<Sí, vull>>. No sabem si la lluna de mel ha tingut lloc dins la realitat virtual de l'ordinador, emperò esperam que no sigui així perquè els universos virtuals encara tenen límits. Com Monika i Hugh tots nosaltres serem, en el futur, <<cibernautes>> i mitjançant el mòdem del nostre ordinador discutirem, intercanviarem imatges, músiques, jocs o pensaments profunds o superficials amb qualsevol individu del planeta. Ara mateix ja podem ser <<internetnautes>>, és a dir, passejar-nos sobre Internet, aquest caminal mundial per on viatgen ara mateix trenta milions d'usuaris. Aquestes lletres que mires, tot aquest suplement de Ciència i Futur ja corre damunt d'aquesta autopista de la informació, i pot ser llegit per un australià, un honoluluenc o un antàrtic. Internet és un magatzem terraqüi on s'hi pot trobar quasi tot. Voleu saber les conseqüències de Txernobil? Voleu comprar un MIG 21? Voleu entrar a la Casa Blanca? Voleu consultar un llibre de la biblioteca més gran del món, la del Congrés? Voleu, voleu, voleu? Philippe Quèau, responsable de l'Institut Nacional de l'Àudio-visual i gran patró del Saló Anual de la Realitat Virtual IMAGINE, que ha tingut lloc a Montecarlo comentava: <<Després de la civilització de l'escriptura i després de la de la imatge, entram avui en l'explosió de xarxes informàtiques en l'era Ciber, una transformació cultural immensa de la qual els canvis es deixaran sentir profundament amb un ressò que afectarà radicalment les nostres societats>>. Fins ara aquesta revolució és discreta: dels trenta milions d'usuaris, amb un trànsit sobre Internet que augmenta un deu per cent cada mes, la meitat es troba als EUA i l'altra meitat a Europa i el Japó. Tampoc no és un atzar que la majoria dels europeus que fan servir Internet siguin les universitats i els seus investigadors. Emperò, allò que queda clar és que aquest <<cibermón>> produeix una descentralització de la informació, un repartiment dels sabers i dels poders i un espai per la llibertat de la consciència. Les prediccions de McLuham sobre el llogaret planetari es comencen a realitzar.