Cost de mort

Que el preu de l'habitatge és car? Que el metre quadrat s'ha disparat? Que el cost de vida és insuportable? No aneu a viure, ni a morir, al Japó. Al cementiri Sugama Heiwa de Tòquio, una tomba familiar d'1'5 m[2] costa 20.000.000 de pessetes més 35.000 pessetes anuals per manteniment. Un funeral costa entre un milió i dos milions de pessetes, per terme mitjà. I si triau la cremació per estalviar en tomba, un espai de 30 per 60 cm per enterrar el cartílag tiroïdal -el mínim que s'enterra en aquests casos- costa 2.000.000 de pessetes.

Macabro-turisme

Un cocodril nadó encara aferrat al vermell de l'ou; un gep de camell seccionat; un embrió d'aardvark; un elefant embotellat. Tot això, i més coses, podeu trobar entre els espècimens animals de la col.lecció anatòmica del Col.legi Reial de Cirurgians de Londres. A la secció d'espècimens humans trobareu 3.600 parts del cos humà i un tumor de quatre quilos extret del coll d'un home l'any 1785. Aquests tresors són el que queda de la col.lecció de 13.687 espècimens donats al Col.legi pels hereus del cirurgià John Hunter l'any 1793. La resta va ser destrossada per una bomba durant la segona guerra mundial. Els experiments realitzats per Hunter, sobre pacients vius i morts, per comparar teixits i òrgans sans i malalts, varen ser fonamentals per conèixer el funcionament de la circulació de la sang, el creixement dels ossos i el desenvolupament dels embrions. La visita a la col.lecció anatòmica forma part d'una nova oferta turística a la ciutat de Londres: els museus de la salut i la medicina, que inclouen el quiròfan més antic de Gran Bretanya -amb una exposició sobre la història de la cirurgia i les herbes medicinals- i el laboratori reconstruit d'Alexander Fleming- amb una exposició sobre el descobriment de la penicil.lina. Hi veureu la fresa manual d'un dentista victorià; els ganivets i les serres arquejades que s'utilitzaven per amputar membres; i les eines metàl.liques que s'introduïen directament a l'uretra per triturar i extreure els càlculs del ronyó. Tot això quan no hi havia ni anestèsies ni antisèptics.

El sexe de les patates

Forma part de la memòria col.lectiva i Sinéad O'Connor ho recorda a la cançó <<Famine>> del seu darrer disc: entre 1845 i 1848, la plaga de la patata va matar de fam més d'un milió i mig de persones, una cinquena part de la població d'Irlanda. Des que les patates descobrien el sexe fa dinou anys, el fantasma de la plaga torna a recórrer Europa. La variant europea (A1) del fong Phytophthora infestans que causa la plaga es reprodueix per espores asexuals, però l'any 1976 va arribar a Europa una variant mexicana (A2). Dues variants poden acoblar-se i produir espores sexuals, o ous microscòpics, capaços de sobreviure l'hivern i infectar la collita de l'any següent. A més a més, gràcies al sexe les dues variants poden intercanviar informació genètica, creant una major diversitat i una major resistència als fungicides. La calor i la humitat afavoreixen el procés; el vent i pluja escampen les espores. La població dels països subdesenvolupats que depenen de la patata com a aliment de subsitència pot quedar devastada.

ZAPPING with cathy

ATLES MUNDIAL DE LA SALUT

Ens han dit que els japonesos viuen en unes condicions espantoses: treball molt dur, poques vacances, espais vitals petitíssims, pol.lució, etc., emperò aquestes terribles condicions no els fan malbé la salut. El darrer anuari de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) revela que és el país del sol ixent el lloc del Planeta on els homes i les dones viuen més. Les japoneses tenen una esperança de vida de 83 anys, seguides de les franceses, les suïsses i les canadenques. En el cas dels homes, sempre darrera els japonesos (76,3 anys), vénen els israelians, els suecs, els australians i els grecs. L'OMS no diu res d'aquesta increïble longevitat i només destaquen que els japonesos tenen la taxa de mortalitat infantil més baixa del món (davant la de Finlàndia, Singapur, Suècia i Noruega), i que no presenten, al contrari de molts de països desenvolupats, altes taxes de càncer i de malalties cardíaques. Amb aquest informe sabem també que els països de l'Europa del sud no volen nins: a Itàlia, Espanya, Portugal i Grècia les taxes de fecunditat són les més baixes del món; i que els països de l'Europa del nord presenten trets perillosos: a Lituània els homes i les dones moren més que a les altres bandes de malalties cardíaques i és un dels llocs, conjuntament amb Hongria, on la taxa de suïcidis és més alta. La distribució dels metges també és molt diferent: Itàlia, el Vietnam, la Bielorússia i Noruega tenen altes densitats mèdiques, amb 475 metges per cada 100.000 habitants. I en llocs com Malwi, Níger, a Burkina Faso, el Txad o Moçambic no arriba a 3 per cada 100.000 habitants. La pobresa duu més malaltia i mort que la riquesa. No és un lloc comú.

EMPELT DE CÈL.LULES AL FETGE

Fins ara, quan hi havia problemes greus de fetge s'havia de fer un trasplantament. L'equip del doctor Brinster de Filadèlfia acaba de fer uns experiments que permeten pensar que en el futur, per tenir cura d'un fetge deficient s'hi podran transplantar cèl.lules noves en lloc de l'òrgan sencer. Aquests biòlegs han injectat cèl.lules hepàtiques a rates transgèniques i han pogut comprovar que aquestes cèl.lules són capaces de reemplaçar fins el 80 per cent del fetge en quatre o sis setmanes. Si aquests resultats es confirmen amb cèl.lules humanes, el trasplantament d'hepatòcits podrà esdevenir una via terapèutica prometedora. Fins i tot seria possible corregir un dèficit metabòlic trasplantant cèl.lules modificades genèticament.

SABÍEU QUE...?

El passat desembre foren detinguts dos bioquímics dels EUA pel FBI acusats de tràfic il.legal d'una proteïna: l'hormona eritropietina o EPO, una proteïna que estimula la producció de glòbuls vermells.

Una jove britànica de 19 anys, després de sis mesos en estat de coma, ha tingut una nina que va néixer sense cap problema. El més curiós és que 10 dies abans del part la mare sortí del coma i començà a recuperar-se.