Com escriure un treball científic
1. El procés editorial al segle XXI
Gabriel Valiente Feruglio
Professor de la Universitat de les Illes Balears
Som a les darreries del segle XX. Molt enrere ha quedat el temps en què l'autor escrivia un manuscrit i engegava tota una sèrie d'activitats en les quals un grup de persones de formació molt diversa teclejava el manuscrit, en revisava la qualitat lingüística, l'adaptava a les convencions pròpies de l'editorial, en componia l'original i en treia galerades; hi introduïa les correccions fetes per l'autor i el treia compaginat; després el revisava i corregia, feia la impressió definitiva i el publicava.
Els avenços de la tècnica han posat a l'abast de l'autor tot un ventall de possibilitats noves. Processadors de textos, programes d'autoedició, sistemes de tractament de textos científics, correctors d'ortografia, sistemes de gestió de referències bibliogràfiques i eines de publicació electrònica a les xarxes globals d'ordinadors, són només algunes de les eines informàtiques de què disposa l'autor per escriure i publicar un treball científic.
La disponibilitat d'aquestes eines informàtiques ha modificat substancialment el paper de l'autor dins el procés editorial, ja que cada dia més i més tasques que abans eren pròpies de l'editorial són ara responsabilitat de l'autor. La composició d'originals electrònics i la revisió i correcció editorial, entre d'altres.
Aquesta nova distribució de tasques té molts avantatges per a l'autor, com ara una reducció del cicle que va des del disseny d'un treball científic fins a la impressió final i publicació, però comporta alguns inconvenients: principalment que els autors tenen difícil accés a aquests mitjans informàtics i que han de ser no solament autors sinó també linotipistes, maquetistes, tipògrafs, revisors, correctors i impressors alhora.
Forma i contingut d'un treball científic
Fent una descripció molt breu i simplificada del procés editorial tradicional, el contingut d'un treball científic el dóna l'autor, mentre que la forma d'un treball científic la dóna normalment l'editorial. Els maquetistes de l'editorial en desenvolupen el format o layout, i els linotipistes, a la impremta, posen el contingut donat per l'autor en la forma establerta pels maquetistes, en la qual resultarà imprès el treball científic.
La nova distribució de tasques i responsabilitats en el procés editorial, però, ha desdibuixat les distincions tradicionals entre autors, maquetistes i linotipistes, fins al punt que l'autor resulta moltes vegades responsable també de posar el contingut del treball científic en la forma donada pel format, i fins i tot de desenvolupar el format mateix del treball científic d'acord amb unes línies generals establertes per l'editorial.
Les noves tasques que ha de dur a terme l'autor d'un treball científic es tradueixen en necessitats addicionals de formació, que de vegades ultrapassen l'àrea de coneixement pròpia de l'autor, per envair àrees tals com la tipografia, el disseny gràfic, la informàtica o les telecomunicacions. En aquest sentit cal no perdre de vista l'objectiu de l'autor dins el procés editorial: aquest no ha d'esdevenir, per exemple, professional de les arts gràfiques per poder publicar els resultats de les seves investigacions. Aquest article pretén donar els elements bàsics perquè un professor o un investigador de qualsevol àrea de coneixement pugui posar el contingut dels seus treballs científics en una forma apropiada a la seva publicació, tant impresa com electrònica.
Què és un treball científic?
Un treball científic es pot definir com un informe escrit i publicat on es descriuen resultats originals de recerca. No tot escrit publicat, però, és un treball científic. Un treball científic s'ha d'escriure d'una certa manera i s'ha de publicar d'una certa manera, segons una tradició ben establerta de pràctiques científiques i editorials.
Quant a les pràctiques científiques, aquestes depenen molt de la disciplina científica de què es tracti. En línies generals, però, tenen molt a veure amb la noció mateixa de ciència com a activitat predictiva, verificable empíricament i acumulativa. Predictiva, perquè ha d'establir prediccions clarament definides sota condicions ben específiques; verificable empíricament, perquè les prediccions s'han de poder verificar mitjançant experiments que tothom que disposi de l'equipament adequat i que domini les tècniques necessàries pugui repetir; i acumulativa, perquè els resultats de les teories i experiments d'una persona s'han de precisar amb un nivell de detall tal que permeti que altres persones hi dissenyin teories i experiments addicionals.
Primer, els resultats han de ser originals, és a dir, s'ha de tractar de la primera publicació de resultats originals de recerca, llevat d'eventuals presentacions orals dels mateixos resultats fetes pels autors del treball en congressos, conferències, simposis, etc.
Segon, un treball científic ha de presentar informació suficient perquè altres puguin avaluar les prediccions i les observacions, repetir els experiments i avaluar tant les conclusions com els processos intel.lectuals fets per l'autor. Per exemple, que les conclusions no siguin meres hipòtesis especulatives sinó veritables resultats científics, justificats tant per les dades observades com pels experiments duts a terme.
Tercer, la publicació del treball científic ha de tenir un suport físic que el faci accessible a la comunitat científica. Tradicionalment es consideren suports físics vàlids per a la publicació de treballs científics, les revistes científiques i d'altres documents impresos que hagin estat sotmesos a un procés de revisió crítica, prèvia a la publicació, per part d'altres autors, tot i la tendència actual a la publicació electrònica conjunta dels treballs científics, on versions electròniques dels documents impresos es posen a les xarxes globals d'ordinadors, a l'abast de tota la comunitat científica.
No tot escrit publicat, però, segueix aquestes pràctiques científiques i llavors no totes les publicacions fetes per un professor o un investigador són publicacions científiques vàlides. El resum d'un treball científic i una comunicació a un congrés no són considerats com a publicacions científiques vàlides, tot i que els treballs sotmesos a alguns congressos són objecte d'un procés molt acurat i selectiu de revisió crítica. Tradicionalment les tesis doctorals tampoc no són considerades com a publicacions científiques vàlides, ja que tot i haver-hi un procés de revisió crítica, de vegades molt més estricte que en el cas d'una revista científica, la publicació d'una tesi doctoral és un fet d'abast relativament local de la universitat on en té lloc la defensa. La tendència actual a la publicació electrònica de tesis doctorals, però, acabarà per revertir aquesta situació. Les miscel.lànies tampoc no són, en general, publicacions científiques vàlides, ja que solen recollir treballs científics publicats prèviament. Tot i això, moltes de les consideracions fetes en aquest article són fàcilment aplicables a aquests altres tipus de publicacions.
Quant a les pràctiques editorials, aquestes varien molt en funció del suport físic de la publicació. En el cas de publicacions impreses, les editorials normalment proporcionen un recull de convencions editorials, en alguns casos en forma de llibre d'estil, que cobreix tant aspectes tipogràfics i de forma com aspectes d'estil i d'organització del contingut.
En el cas de publicacions electròniques, però, no hi ha encara convencions editorials ben establertes, llevat d'alguns casos en què les editorials han desenvolupat un conjunt de convencions per a la publicació electrònica, mitjançant els anomenats llenguatges de marcatge estàndard generalitzats (SGML). El cas més difós actualment, però, és el de la publicació dels treballs científics a les xarxes globals d'ordinadors, mitjançant els anomenats llenguatges de marcatge d'hipertext (HTML).
Com escriure un treball científic
Aquesta és la primera part d'un llarg article on es tracten diferents aspectes del procés d'escriure i publicar treballs científics. A la segona part (<<Organització d'un treball científic>>) es presenten els components principals d'un treball científic (títol, autors, adreces, resum, mots clau, introducció, desenvolupament, resultats, conclusions, agraïments i referències bibliogràfiques).
La tercera part (<<Preparació electrònica d'originals>>) cobreix el procés editorial en què l'autor és també linotipista i corrector de proves. S'hi descriuen algunes de les principals eines informàtiques existents per al tractament de textos científics, tant quan la publicació és impresa com quan se'n fa una publicació electrònica.
La quarta part (<<Rudiments de tipografia>>) dóna els elements bàsics necessaris per poder adaptar el contingut del treball científic a convencions editorials particulars.
A la cinquena part (<<Bibliografies i referències bibliogràfiques>>) s'expliquen els diferents esquemes d'inclusió de referències bibliogràfiques, així com les diverses maneres de presentar una bibliografia i algunes de les eines informàtiques existents per a la gestió de bibliografies i de referències bibliogràfiques.
La sisena part (<<Publicació electrònica de treballs científics>>) introdueix el procés editorial en què l'autor és responsable no solament del contingut del treball científic sinó també de la seva forma i de la seva publicació a les xarxes globals d'ordinadors, com ara la Internet o la World-Wide Web.