L'herència mediterrània (i2)

Antònia Picornell

Els processos d'atzar o deriva genètica, tal com vàrem comentar a la primera part d'aquest article (número 38), que poden fer variar la freqüència d'un gen dins un determinat grup humà, es donen sobretot en determinades situacions de dinàmica poblacional, per exemple per la consanguinitat que pot donar-se en poblacions petites i aïllades (per exemple les illes) o la creada per certs hàbits matrimonials d'algunes cultures, com és el matrimoni entre cosins o entre oncle-neboda, comuns en comunitats àrabs i jueves.

També el gen portador d'una determinada malaltia pot escampar-se a altres poblacions diferents d'aquella on ha sorgit (migració). El canvi de residència d'individus d'un indret a un altre, o bé els descendents que inevitablement deixen en altres poblacions les incursions comercials o guerreres d'un poble, poden suposar la introducció d'una malaltia genètica en altres llocs. Després, en aquestes noves comunitats, la freqüència del gen tornarà a fluctuar depenent dels factors que ja hem comentat (selecció, a favor o en contra, i deriva genètica).

I és la complexa interacció d'aquests factors (mutació, selecció, deriva i migració), juntament amb la demografia i la història dels diferents pobles, la que ens explica la presència i distribució de les malalties genètiques, com també la d'altres trets genètics.

Estudis d'aquests tipus, de genètica de poblacions, s'han dut a terme a nivell d'establir relacions de semblança i diferència entre grans grups humans (caucasoides, negroides, mongoloides, etc.) i han permès elaborar teories, paral.leles a les basades en restes arqueològiques, de l'origen i l'evolució de les poblacions humanes actuals. Ara bé, quan les poblacions que s'estudien pertanyen a una mateixa raça, i a una zona geogràfica més reduïda, com seria el cas de les poblacions del voltant de la mediterrània, lògicament augmenten les semblances genètiques, ja que l'origen de les poblacions és semblant i el contacte entre elles ha estat més probable que si comparam, per exemple, poblacions negroides amb poblacions mongoloides.

En aquests casos, el que reflecteixen les dades genètiques són processos de microevolució: diferències entre poblacions molt properes sorgides, per exemple, pel fet de la consanguinitat (trobaríem nombrosos casos de poblacions que han estat històricament molt petites i, per tant, on els matrimonis entre parents eren comuns; o comunitats que per la seva religió estaven reproductivament aïllades de les del seu voltant, per exemple els jueus habitants de països islàmics o cristians); pel fet d'haver rebut migracions diferents (per exemple, Eivissa, que va tenir en el passat diferències importants quant als pobles que l'ocuparen respecte de Mallorca i Menorca, presenta clares diferències genètiques envers les altres dues illes); o pel fet d'haver tingut factors selectius diferents (per exemple, la presència o absència de malària a poblacions en principi semblants, pot haver fet actuar la selecció de manera diferent, diferenciant les freqüències d'alguns gens).

La contribució de cadascun d'aquests factors a l'evolució de cada població s'ha d'estudiar per cada cas particular. Ara bé, encara que és clar que aquests processos evolutius s'han donat i que això ha diferenciat les poblacions mediterrànies, especialment algunes, crec que es pot parlar d'una certa unitat a la regió mediterrània, no sols geogràfica, ecològica o cultural, sinó també genètica.