EL FONER ESPAVILAT

L'ORDINADOR DIU...

L'home gras baix amb ulleres mira alternativament i amb cara irritada la cua i el full color de salmó doblegat en tres doblecs que, només arribar a la cua, ha tret de la funda de plàstic on també duu la llibreta d'estalvis, arrugada de tants viatges que ha fet dins la butxaca del darrera dels pantalons. Els gests que fa l'home gras delaten ostensiblement el seu estat nerviós, que no l'impedeix llegir, una vegada i una altra, el text de les dues cares del full salmó amb tres doblecs iguals.

És de l'Ajuntament, el full amb els tres doblecs, i diu que té fins a dia nou d'abril per pagar, amb només sis mil quatre-centes pessetes, la multa de vuit mil pessetes per una infracció de trànsit que li comuniquen que ha fet per mitjà del full salmó. L'home baix torna a mirar quin dia el varen aglapir: el dia nou de gener a les vuit cinquanta-vuit, en el Camí dels Reis. Per anar més aviat del que tocava, diu el full. Ell només recorda que, com cada dia, havia hagut de superar l'enorme embús de trànsit que es forma just abans del lloc on, pel que sembla, hi havia el radar. No recorda ni el radar ni haver anat més aviat del compte. L'embús sí que el recorda. Ja només li falten tres persones per arribar a la finestra de l'oficina de la caixa d'estalvis, una de les oficines en què el mateix full salmó l'informa que pot anar a pagar.

L'home de les ulleres mira la data que algú, a mà, ha escrit al full dels tres doblecs indicant quan li ha estat lliurada oficialment: 3/5/95. Torna a comprovar com en el dors se li assegura que disposa de deu dies hàbils a partir del següent de la data de notificació, la que està escrita a mà, per pagar amb reducció. Ho posa en castellà i en català. No hi ha cap dubte, diu el mateix en les dues llengües. Acluca el ulls i torna a comptar --amb els dits-- els dies quatre, cinc... tretze, catorze. Pot pagar amb reducció fins al catorze de maig. Què hi fa aquesta data límit, impresa, que marca només fins al dia nou d'abril?

En tot això, ja ha arribat el seu torn. L'home irritat diu que vol pagar i com ho vol pagar. De l'altra banda de la finestra, després de teclejar algunes lletres en el teclat del terminal d'ordinador i esperar algun temps, el caixer l'informa que, li sap molt de greu, però ja no pot pagar amb reducció, que el termini s'ha acabat dia nou d'abril. L'home encara-més-irritat li mostra la data de notificació i el paràgraf dels deu dies, fins al catorze de maig. Però no, l'ordinador diu que no, i no hi ha res a fer. L'home baix alena profundament i demana un rebut. --Un rebut de què? diu el caixer. --Que no he pogut pagar per culpa de l'ordinador, contesta l'home de les ulleres. Miri, si hagués pogut pagar tindria un rebut, eh que sí? Doncs, com que no ha pogut pagar i no li pot fer un rebut que ha pagat que li en faci un que no ha pogut pagar per culpa de l'ordinador.

El director de la sucursal ha d'intervenir. Sent parlar de notaris i veu tan irritat l'home gras que decideix, atès que és un bon client, de fer-li el rebut com-mentres-no-ha-pogut-pagar. L'home ja-no-tan-irritat l'agafa, li dòna les gràcies i torna a ca seva. Quan desa en el fons d'un calaix ple de paperassa el full salmó amb tres doblecs i el rebut de no haver pogut pagar, li escapa un somriure de satisfacció: Beneïda informàtica! Tan just que anava aquest mes. S'ha estalviat, gràcies a un error en un programa d'ordinador, vuit-mil pessetes o sis-mil quatre-centes. Bon jornal per començar un dia qualsevol.

L. V.