Per què és la Terra habitable? (II)

Una senzilla fórmula matemàtica permet calcular quina seria la temperatura dels planetes si un té en compte només la distància des del Sol i la reflectivitat de la superfície planetària. Els resultats que s'obtenen diuen que la temperatura de Venus seria d'uns cinquanta graus sota zero, la de la Terra uns divuit graus sota zero i la de Mart uns seixanta graus sota zero. Veiem, però, que això no concorda amb la realitat i que, per tant, hi ha d'haver altres factors que donin lloc a la temperatura que realment existeix en aquests planetes. El principal factor és l'atmosfera i en particular l'abundància de gasos que produeixen l'efecte hivernacle, és a dir, el vapor d'aigua i el diòxid de carboni. En el cas de la Terra, aquests gasos fan pujar la temperatura mitjana fins a uns quinze graus per damunt de zero, mentre que a Venus la fan pujar fins a cinc-cents graus i a Mart fins a uns cinquanta sota zero. Una diferència molt important entre Venus i la Terra és que mentre l'abundància de diòxid de carboni és semblant, en el cas de la Terra es troba lligat, en forma de carbonats, a les roques del sòl, mentre que a Venus es troba lliure a l'atmosfera i ha donat lloc al terrible efecte hivernacle que manté la temperatura del planeta tan elevada. Una pregunta interessant seria: Per què els esdeveniments varen anar d'aquesta manera a Venus i no a la Terra?

Hi ha una sèrie d'interpretacions per explicar-ho. Una d'elles parteix del fet que a Venus, a causa de trobar-se més a prop del Sol, la temperatura inicial de la superfície era més elevada, llavors això produïa una evaporació de vapor d'aigua i de diòxid de carboni, des de la superfície, que entraven a l'atmosfera i donaven lloc a l'efecte hivernacle. Aquest efecte augmentava la temperatura i, per tant, la taxa de gasos que passaven de la superfície a l'atmosfera, la qual cosa continuava augmentant la temperatura. Això es diu efecte hivernacle desbocat.

Un altre efecte que s'ha de tenir en compte és el del Sol primitiu. Es creu que el Sol ha tornat més lluminós, al voltant d'un trenta per cent, des que el sistema solar es va formar, ja que a mesura que el Sol, en el seu nucli, converteix hidrogen en heli, aquest nucli es torna més dens i calent, la taxa de reacció augmenta i produeix un augment de la lluminositat. Per tant, una qüestió interessant és: Quin és el flux llindar per desencadenar l'efecte hivernacle abans esmentat? Aquesta pregunta també es pot fer d'altres formes: Com hauria de canviar la lluminositat del Sol perquè a la Terra es produís un efecte semblant?, o com de propers al Sol hauríem d'estar perquè succeís això mateix? S'han realitzat alguns càlculs sobre aquest fet i els resultats suggereixen que si la Terra hagués estat d'un quatre a un set per cent més propera al Sol, l'aigua mai s'hauria condensat per formar oceans. Per tant, tot això ens indica que la Terra va tenir sort i es va formar al lloc adient.

J. Ll. Ballester