TRET

DONA I CIÈNCIA

La revista nor-americana Science dedica per tercer any consecutiu un número monogràfic a la presència de les dones en el món de les ciències i les tecnologies. Si feim una síntesi de les conclusions més clares d'aquest informe veiem que els països més capdavanters del món donen poques oportunitats a les dones per ser científiques. La proporció de dones que estudien "ciències" en els països més desenvolupats és molt baixa i, paradoxalment, en els països del tercer món és altíssima. Al Japó, Canadà o els Estats Units les al.lotes no arriben al 5% quan a Filipines, Tahilàndia o Hongria tenen percentatges del 30%. Als països mediterranis també les dones tenen un índex de deicació al la tasca científica més alt que la mitjana. Molts són els factors que influeixen en aquestas situació entre els quals podem destacar l'estructura social, el nimvell econòmic del país, el sisteme educatiu, l'existencia o manca de suport social per compartir feina i dedicació a la damília, etc. Cristina Ribas fa poc entrevistava a la revista "El Temps" un parell de cdientífiques catalanes que no tenien pèls a la llengua. Teresa Delàs, directora general del Centre de supercomputació de Catalunya diu a les clares que en elñ món llatí la ciència no té la mateixa consideració social que en l'anglosaxó la qual cosa pot explicar que les dones s'hi integrin més facilment. Mercè Izquierdo, catedràtica de didàctica i vice-rectora de la universitat autònoma de Barcelona diu que prova d'encoratjar a les alumnes donant exemples femenins i demostrant que les dones que van dedicar-se a la ciència i a la investigació en altres èpoques no van renunciar a la família i a la llar, sinó que feien totes dues coses. Rosa Miracle, catedràtica d'Ecologia de la universitat de València creu que l'educació que han rebut les dones fins ara les fa ser massa modestes per la qual cosa es pensen que no estan preparades i prefereixen esforçar-se en la investigació quotidiana i esperar fins que els resultats siguin més consolidats per publicar, mentre que els homes van més accelerats i volen publicar ràpidament per assolir tot d'una l'èxit social. Mercè Dufort, catedràtica de Biologia cel.lular, assegura que les mancances educacionals són presents en tots els esudiants , al.lots i al.lotes, recalca el paper de la família en l'educació i creu que encara es fomenta la repartició de tasques més tradicional. També diu que en els laboratoris es percep que tant els al.lots com les al.lotes estan poc acostumats a les feines de la llar, encara que les estudiantes adopten actituds més metòdiques, ordenades i disciplinarsd que els seus col.legues masculins. de totes formes subratlla que la universitat no és el lloc on s'han d'inculcar aquestes qualitats tan necessàries a la investigació sinó que això és una mancança de l'educació de base. En els diferents estudis que s'han fet sobre la forma d'aproximació de la dona a la tasca científica també s'ha comprovat que hi ha certes característiques especials: les dones volen estar en les investigacions pioneres en cada moment amb una aferrissada competició; les dones publiquen menys articles comparades amb els seus col.legues masculins emperò els seus treballs són més citats; les dones són més sensibles a l'ètica de la ciència i a la recerca amb objectius humans com la lluita contra la pobresa, la curació de malaties, la defensa del medi ambient; les dones no cerquen com objectiu escalar llocs de poder en el món científic, etc. Tota una vera diferència.