2. Organització d'un treball científic
Gabriel Valiente Feruglio
Professor de la Universitat de les Illes Balears
Vist com a treball escrit, un treball científic és un text organitzat per satisfer les necessitats d'una publicació científica vàlida, segons els criteris desenvolupats a la primera part d'aquest article (<<El procés editorial al segle XXI>>). En aquest sentit, tot treball científic ha de presentar una organització tal que permeti identificar ràpidament el problema tractat, el desenvolupament del treball, els resultats obtinguts i les conclusions que se'n deriven.
Els editors i les revistes científiques recomanen diferents sistemes d'organització dels treballs científics que, tot i seguir un cert ordre lògic de presentació, es diferencien en les parts en què es divideix el treball, segons la disciplina científica de què es tracti. L'ANSI (American National Standards Institute) prescriu un sistema estàndard anomenat IMRAD, acrònim anglès de les parts bàsiques en què s'hauria d'organitzar un treball científic: Introducció, Mètodes, Resultats i Discussió. La ISO (International Organization for Standardization), per la seva part, també recomana un sistema estàndard per a l'organització dels treballs científics. Allò que tenen en comú totes aquestes normes i estàndards, però, és que un treball científic ha de consistir en quatre parts fonamentals: introducció, desenvolupament, resultats i conclusions.
L'objectiu de la introducció és donar informació suficient perquè el lector pugui entendre i avaluar els resultats científics sense necessitat de consultar publicacions prèvies sobre el tema tractat. En aquest sentit, una bona introducció: 1) ha de definir amb precisió el problema investigat; 2) ha d'incloure una ressenya crítica de la literatura pertinent, a fi d'orientar el lector; 3) ha d'establir el mètode triat per dur a terme la investigació, tot justificant la tria feta; 4) ha d'establir els resultats principals de la investigació, així com les conclusions que es desprenen dels resultats obtinguts. Aquests quatre elements filen doncs el camí lògic que duu el lector des del problema cap a la seva solució.
El desenvolupament, per la seva banda, contribueix al fet que el treball científic sigui verificable empíricament i que sigui acumulatiu. S'hi han de descriure detalladament el disseny del treball científic i la seva realització, de manera que els lectors puguin eventualment reproduir el treball científic descrit. En el cas d'un treball experimental s'hi han d'incloure, si hi escauen, les especificacions tècniques exactes de tots els materials emprats, així com la identificació precisa de tots els subjectes experimentals, etc. En el cas d'un treball teòric, tots els resultats s'han de demostrar a partir de premisses acceptades per la comunitat científica.
Els resultats són el nou coneixement que es contribueix al món científic. Tant els aspectes positius com els aspectes negatius dels resultats són importants, aquests darrers per no repetir resultats negatius en altres investigacions. Cal tenir present, però, que es tracta de resultats per incloure en una publicació científica: les especulacions poden ser útils en publicacions preliminars --per exemple, en una primera comunicació en un congrés, per promoure la seva discussió-- però no tenen res a fer en una publicació científica vàlida.
La finalitat de les conclusions és donar una interpretació dels resultats obtinguts: el seu significat i la seva significació. Aquesta interpretació ha de presentar els principis fonamentals, les relacions entre les dades observades, la correlació entre aquestes observacions i d'altres observacions similars, i les generalitzacions suggerides pels resultats, fent esment tant de les implicacions teòriques com de les possibles aplicacions pràctiques dels resultats científics descrits.
Aquestes parts fonamentals d'un treball científic es complementen amb altres components. Així doncs, l'esquema d'organització d'un treball científic és el següent:
* títol
* autors
* adreces
* resum
* mots clau
* introducció
* desenvolupament
* resultats
* conclusions
* agraïments
* referències bibliogràfiques
El títol és potser la part més important de tot l'escrit d'un treball científic. D'una banda, és la primera impressió (i, per tant, la més forta) que rep tot lector potencial del treball. D'altra banda, és possible que molts d'aquests lectors potencials, de tot el treball científic, només en llegeixin el títol. És per això que s'ha de tenir molta cura a l'hora de triar les paraules del títol, així com l'ordre i l'associació entre aquestes paraules. De fet, el títol es llegeix també a la taula de continguts i a la capçalera de les pàgines de la publicació, als índexs dels serveis de consulta bibliogràfica, etc.
Es pot definir un bon títol com aquell que descriu el contingut del treball científic amb la menor quantitat de paraules possible. Un títol com <<Estudis sobre l'alfabet català>> no resulta gaire útil per esbrinar el possible contingut del treball (l'estudi és lingüístic, sociolingüístic, ortogràfic o tipogràfic?), mentre que <<Contribucions a l'estudi de la influència de la geminació en l'evolució de les grafies de l'alfabet català>> podria ser més aviat el resum de tot el treball científic.
Els autors d'un treball científic són aquelles persones que han contribuït activament al disseny i la realització del treball, o que hi han aportat idees importants. Com a autors, són els responsables intel.lectuals dels resultats científics que s'hi descriuen, i no necessàriament els responsables dels autors reals dins la jerarquia de la institució on s'ha dut a terme el treball científic: cap col.lega mai no hauria de demanar ni de permetre la inclusió del seu nom en un treball científic en el qual no hagués participat de forma directa i activa.
Quant a l'ordre en què s'han de presentar els noms i llinatges dels autors, la pràctica editorial científica és d'allò més diversa. Una de les formes més comunes de presentar-los consisteix a fer-ne una enumeració, bé començant pels científics més directament relacionats amb el treball, o bé acabant pels que hi han estat més: l'autor principal és, en aquest cas, el darrer de la llista, com sol passar també en un discurs o en un concert. Una alternativa més raonable consisteix a llistar els autors per ordre alfabètic de llinatges i és, de fet, una de les formes més usades en l'actualitat.
En tot cas, cal tenir present que, fora dels Països Catalans, molts pocs editors saben distingir entre un nom i un llinatge d'arrel llatina. Als EUA i a Alemanya, per exemple, Gabriel Valiente Feruglio ha estat malentès més d'una vegada com Gabriel V. Feruglio. Aquest problema es pot resoldre posant un guionet entre els dos llinatges, o entre els noms en el cas d'un nom compost, com ara Gabriel Valiente-Feruglio o Joan-Antoni Mesquida.
Els noms dels autors han d'anar acompanyats de les seves adreces, tant postals com electròniques, a fi de poder identificar-los correctament i perquè els lectors s'hi puguin adreçar, per exemple, per demanar-los informació addicional o per fer-los comentaris.
El resum és una versió reduïda de tot el treball científic, un breu compendi de cadascuna de les seves parts fonamentals: introducció, desenvolupament, resultats i conclusions. L'objectiu del resum és permetre als lectors identificar ràpidament el contingut bàsic del treball científic i determinar-ne la rellevància per als seus interessos, per llavors decidir si realment necessiten llegir la resta del treball.
Una manera més ràpida encara d'identificar el contingut del treball científic és mitjançant una sèrie d'etiquetes o mots clau. Els mots clau són també de gran utilitat quan s'empra un servei de consulta bibliogràfica. En aquest sentit, resulta convenient disposar d'una taxonomia de mots clau estàndard. L'esquema de classificació de matèries de la UNESCO en dóna una taxonomia general, mentre que en certes àrees de coneixement hi ha taxonomies de mots clau d'ús generalitzat, com ara l'esquema de l'ACM (Association for Computing Machinery) per a les Ciències de la Computació.
Els agraïments és el lloc del treball científic destinat a reconèixer qualsevol assistència significativa per part d'altres persones, així com eventuals ajuts econòmics rebuts (projectes de recerca, contractes, beques, etc.) de caràcter extern a la institució on ha estat desenvolupat el treball científic. Cada vegada amb més freqüència, però, s'hi reconeix la manca d'ajuts econòmics.
Per últim, totes les referències fetes a altres treballs científics publicats s'han d'acompanyar de dades bibliogràfiques completes, que permetin als lectors identificar i eventualment trobar els treballs científics corresponents. Els diferents estils en què s'han de presentar aquestes referències bibliogràfiques, segons el tipus de publicació científica de què es tracti, s'expliquen a la cinquena part d'aquest article.