JA HO HE MIRAT

ELECTRÒNICA RECICLABLE

Feia més de tres anys que n'Andreu esperava que aquella rentadora barata fes el darrer tro. Na Joanaina també. Tot i que es tractava de la mateixa rentadora, i la mateixa casa, les raons de n'Andreu i de na Joanaina eren ben diferents. Ella volia --a la fi!-- poder comprar-ne una d'aquelles de fabricació alemanya --ara, els europeus ja som tots u, no?--, que tenia aquell disseny tan meravellós i que, segons li havien contat fonts d'aquelles que acostumen a estar d'allò més ben informades, deixava la roba netíssima i com a nova. Moltes vegades, millor que nova. Ja n'estava ben farta de veure que, per més que emprava els millors i més cars detergents, no li llevaven segons quin tipus de taques. I és que n'Andreu, de cada dia, tornava més i més deixat i no li sortia per manco d'una taca diària. Per afegitó, alguna vegada, aquella maleïda màquina barata li havia fet benes segons quines peces de les que més s'estimava.

Tot això sense comptar que aquella màquina sempre tenia ca o cussa. No passaven més de tres o quatre setmanes sense que haguessin de fer venir el tècnic: mil duros pel desplaçament, només per començar, peces i mà d'obra a part. A més, volia posar-hi també una eixugadora a joc: ja tenia dret a tenir les coses al seu gust. Fosques!

N'Andreu estava cansat de sentir les queixes de na Joanaina, la qual cosa no deixava de ser una raó de molt de pes per també voler canviar la rentadora. Però el seu anhel, com va descobrir na Joanaina més endavant, amagava altres desitjos inconfessables. Na Joanaina es va començar a ensumar cosa quan, algunes setmanes després de tenir la rentadora nova instal.lada, incomprensiblement n'Andreu despistava i no telefonava al corresponent servei municipal perquè venguessin a recollir la màquina vella.

Finalment, un dia, quan ja li havia posat un ultimàtum de-fi-ni-tiu --<<o telefones tu o telefon jo>>--, quan va tornar a casa, na Joanaina es va trobar n'Andreu que, amb la suor que li regalimava per tota la cara, culejava la rentadora vella en aquell racó del garatge on l'havien deixada. Quan l'havia sentida arribar, n'Andreu, sense deixar de culejar la rentadora, va començar a mormolar alguna cosa que sonava a excusa de mal pagador, ja que li va dir que estava reciclant peces de la rentadora. Encara que la rentadora no funcionava com un tot en el seu conjunt, hi havia peces que funcionaven i que podien tenir molta i molta d'utilitat. La petita bomba de desguàs, les electrovàlvules que distribueixen l'aigua a l'entrada de la rentadora, el programador, el motor mateix... Tot eren peces --deia n'Andreu-- que un dia o l'altre podien servir per fer algun invent, alguna cosa útil per a la casa que, de tant en tant, ella li demanava que fes i que, justament per la manca de peces com aquelles, no podia fer. La mateixa bomba de desguàs, per exemple, l'havien canviada encara no feia tres o quatre setmanes i era nova. Era una llàstima que l'emprassin per convertir-la en ferralla.

<<Embulls, trastos i res més que trastos>> --havia dit ella. N'Andreu, amb cara de nin que vol protegir una joguina estimada en perill, insistia. Li recordà les moltes vegades que ella li havia parlat de comprar un sistema de regatge gota a gota per regar la llimonera i les altres plantes del corral. Les electrovàlvules més el comandament de la rentadora poden ser emprats per construir un aital sistema d'una forma molt senzilla. Àdhuc les mànegues que hi van endollades servirien. D'altra banda, la bomba de desguàs pot servir per fer un brollador --d'aquests que tant refresquen-- a l'altra banda de la llimonera. Tot amb coses que, fins avui, només havien estat considerades i tractades com a deixalles.

La cara de na Joanaina no deixava entreveure que estigués mínimament disposada a deixar-se convèncer, però n'Andreu havia seguit: que tal com havia llegit en una revista, així seria el futur: cada vegada es facilitaria més i més el reciclatge, total o parcial, dels diversos components dels electrodomèstics, per tal d'evitar que les voreres de les carreteres estiguessin plenes d'aquestes màquines velles llençades per desaprensius i irresponsables respecte de la conservació del medi ambient. Encara que ella no ho cregués, aquella era, per tant, una aportació doblement favorable: per a ells mateixos en particular, perquè els permetria de fer millores en el seu habitatge, i per a la comunitat en general, perquè així reduïen la quantitat de deixalles, tot contribuint a descongestionar els abocadors. A més, serien molt més agradables aquelles vetllades d'estiu en el corral, envoltats d'alfabregueres i sentint l'aigua del brollador com queia. Na Joanaina va fer veure que hi tombava el coll. Tanmateix no cregué que el sistema de regatge ni el brollador arribessin a funcionar mai. Però, que no es pogués dir que havia estat ella qui havia mort la il.lusió i se n'anà a posar la rentadora nova en marxa...

Llorenç Valverde