Per què és la Terra habitable? (III)

Mart és un territori congelat. La temperatura mitjana és de menys cinquanta-cinc graus i, malgrat les fluctuacions diürnes i estacionals, l'aigua líquida no hi existeix mai. Tanmateix, sembla que hi ha quantitats importants d'aigua líquida emmagatzemades en forma de gels permanents als pols del planeta i també, molt probablement, davall la superfície. A més a més, per damunt els casquets polars d'aigua, hi ha casquets de diòxid de carboni que compareixen i desapareixen amb les estacions.

Malgrat tot això, hi ha força evidències del fet que anys enrera Mart va ser calent i humit. Les naus Mariner i Viking han produït evidència fotogràfica de l'existència de canals a la superfície del planeta, probablement deguts al flux d'aigua. L'estructura dels canals i de les valls sembla que indiquen que hi varen existir llacs o petits oceans i que tot això va ocórrer ara fa uns quatre mil milions d'anys. Llavors, és evident que Mart va ser calent a bastament per suportar aigua líquida a la seva superfície i, segurament, aquest encalentiment va ser degut a un efecte hivernacle propiciat per una atmosfera densa en diòxid de carboni. Què va succeir, doncs, per arribar a l'estat d'hores d'ara?

Sembla que, curiosament, l'existència d'aquesta atmosfera massiva de diòxid de carboni ha tengut força a veure en el fet que el planeta hagi esdevingut tan inhòspit. Si el diòxid de carboni s'ha anat recombinant amb les roques de la superfície i desapareixent de l'atmosfera, després d'un cert temps, l'efecte hivernacle també desapareix. Això no succeeix a la Terra ja que, per exemple, la tectònica de plaques permet que el diòxid de carboni retorni a l'atmosfera mitjançant els volcans, però a Mart no hi ha evidències de tectònica de plaques. Llavors, Mart representa un típic exemple de glaciació <<desbocada>> com a model per l'evolució planetària.

Podria això haver succeït a la Terra? Alguns càlculs suggereixen que un decreixement al voltant d'un 1,5 per cent de la constant solar hagués produït aquest efecte de glaciació a la Terra. Però, com moltes vegades, altres càlculs indiquen que hauria de decréixer la constant solar més enllá d'un cinc per cent per produir aquest efecte. En general, les prediccions sobre una possible glaciació de la Terra en el passat depenen de les suposicions sobre la composició i densitat de l'atmosfera primitiva.

Sembla, a més a més, que a la història de Mart la mida del planeta hi ha tingut una certa importància. L'estudi de la Lluna ha posat de manifest que, malgrat ser un cos volcànicament actiu en el passat, ja fa tres mil milions d'anys que és geològicament mort. La raó més probable és que la seva mida és massa petita per poder mantenir retingut el calor intern, generat pels elements radioactius. La situació de Mart va ser semblant. Mart té la meitat de diàmetre que la Terra i possiblement ha estat incapaç de retenir el seu calor durant els quatre mil milions d'anys d'història del sistema solar. A mesura que l'interior del planeta es refredava, menys diòxid de carboni passava a l'atmosfera fins que, en un moment donat, el gas es va començar a recombinar amb les roques, fet que va provocar la desaparició de l'atmosfera i va donar lloc al planeta que avui coneixem.

J. Ll. Ballester