CICLOS VITALES. Confesiones de un biólogo evolutivo. John Tyler Bonner. Alianza Editorial. 1995. 228 pàg.

Aquest és un llibre ben curiós. El seu autor, professor de la Universitat de Princeton, presenta en aquest text el que han estat les seves classes, per espai de quaranta anys, d'una assignatura de biologia general a la dita universitat. L'autor explica que en el moment de la seva jubilació es va adonar que ja no podria explicar més el curs, així que va decidir posar-lo per escrit, a fi que quedàs fixat el seu treball d'una llarga vida professional de professor.

Com a detall curiós, part del llibre ha estat redactat a Mallorca, mentre l'autor hi passava unes vacances.

El llibre, com confessa l'autor en el subtítol, és fet per un biòleg evolucionista, i el resultat és una obra general sobre biologia, vista des del punt de vista de l'evolució. Tots els grans temes de la biologia s'observen des d'aquest prisma. Segurament hi ha hagut poques teories en biologia que siguin tan fecundes com ho és la de l'evolució darwiniana. I a més, com que fàcilment se superen els límits estrictament biològics per emportar el darwinisme als camps socials, convenen aquestes reflexions per limitar i concretar el camp d'acció.

Com a idea curiosa, Bonner usa com a canemàs de la seva explicació uns organismes, les floridures dels llims, extremadament senzills, però dels quals sorgí bona part de les consideracions entorn de la biologia evolutiva.

IMAGEN Y CONOCIMIENTO. Cómo vemos el mundo y cómo lo interpretamos. Horace Barlow, Colin Blakemore i Miranda Weston-Smith, editors. Editorial Crítica. 1994. 275 pàg.

Aquest llibre tracta del procés de la formació d'imatges en el cervell. És un procés complicat i del qual encara no es té un coneixement molt clar. No fa gaire vàrem comentar en aquesta secció un llibre de Francis Crick amb aquesta mateixa temàtica. És precisament aquest autor qui ha escrit el pròleg de presentació d'Imagen y Conocimiento. El llibre recull part de les comunicacions d'un congrés sobre el tema, que es va celebrar a Londres. Per això és bo recordar, per a aquells que vulguin totes les comunicacions, que estan publicades en la seva totalitat a Image and Understanding (Cambridge University Press, 1990).

Les primeres etapes del procés de formació d'imatges s'entenen bastant bé: la retina és capaç de captar la llum i conduir-la a través d'un conjunt de neurones cap al cervell, on es transforma en la imatge que s'ha vist abans. El procés de captació i conducció de l'impuls lluminós es coneix bé. El problema és el tractament que en fa el cervell, d'aquesta informació.

Els editors presenten, en els articles, les diferents formes d'atacar aquest problema; el camí dels psicofisiòlegs que exploren la limitació del nostre sistema visual, que intenten descobrir com integram colors, formes senzilles, moviment, etc. Però també es considera una forma superior de la visió, com és la utilitzada per pintors, rodatge de pel.lícules, com es registren els moviments. Aquesta forma suggereix una captació de les imatges que han d'integrar els processos superiors de visió.

REALIDAD VIRTUAL. L. M. del Pino González. Editorial Paraninfo. 1995. 206 pàg.

Entre els temes lligats al camp de la informàtica, el de la realitat virtual, si bé encara no ha rendit tots els fruits que se n'esperen, sí que és un camp que compta amb abundant bibliografia especialitzada, i sembla que les seves propostes començaran a ser ben prest usades de manera àmplia. De tota manera, podem recordar que la realitat virtual és una interacció entre els ordinadors i el sistema nerviós humà, que permet formar imatges i percebre sensacions creades de manera virtual.

En aquesta secció s'han tractat ja diversos llibres sobre el tema de la realitat virtual. Aquest es troba en la línia dels anteriors comentats, és un manual d'ús de la realitat virtual i de les seves possibilitats, fronteres actuals i límits. Potser la novetat més gran és que el llibre l'ha escrit un autor d'aquí.

El llibre està molt ben estructurat. Comença considerant els diversos sistemes que existeixen de realitat virtual i les possibilitats d'aplicació actual. Es dedica tot un apartat del llibre a descriure els mecanismes de funcionament de la realitat virtual, des de l'arquitectura dels aparells usats fins als components psicològics de la percepció. Els apartats següents fan referència als dispositius d'entrada i sortida de la informació. El capítol següent parla de la síntesi d'imatges en tres dimensions i de com es fan els programes que s'usen en realitat virtual. El llibre acaba amb un capítol dedicat al futur de la realitat virtual.

SOBRE VIRUS Y HOMBRES. La carrera contra el SIDA. Luc Montagnier. Alianza Editorial. 1995. 255 pàg.

En els temps actuals no hi ha cap malaltia que hagi provocat una commoció entre la població tan important com la SIDA. Malaltia maleïda, lligada en principi a grups marginals d'homosexuals i drogoaddictes, cada vegada s'ha estès més entre la població en general i ha afectat grups no considerats de risc.

En aquests moments són molts els laboratoris del món que treballen per trobar mètodes eficaços de defensa enfront de la malaltia. La lluita segueix oberta i encara no s'ha trobat la vacuna o el remei que permetrà eradicar l'amenaça de la malaltia.

El descobridor del virus que provoca la infecció fou Luc Montagnier, i ell mateix conta en aquest llibre la seva experiència vital lligada als descobriments entorn de la SIDA. És, doncs, una descripció de primera mà. Un dia a dia detallat de com varen anar avançant els coneixements sobre el virus i per què i com es feien les passes adequades per trobar, primer, l'agent causant i, actualment, els remeis que puguin ser útils.

Montagnier ha ordenat el llibre quasi bé com la mateixa lluita contra la malaltia. En primer lloc es va tractar de descobrir l'agent que provocava la infecció, relat que fou escrit en el que l'autor anomena quadern vermell, on es recull pas a pas la investigació. Després va venir la comprensió de la malaltia, com es detecta, com es desenvolupa, com es pot produir la contaminació d'una persona a una altra. La tercera part es dedica als tractaments necessaris. Després fa una relació dels nombrosos treballs destinats a trobar una solució per la malaltia i, finalment, el darrer apartat es dedica a la prevenció.