Per què és la Terra habitable? (i IV)

Com és evident, la Terra s'ha salvat de ser un cos congelat com Mart i de ser un infern com Venus. Però, per què? Quina ha estat la sort que ha permès que, al llarg de la història, la Terra hagi fruït d'una temperatura que ha variat mol poc, i que ha estat adient per al desenvolupament de la vida i l'existència d'aigua líquida? En realitat, aquesta sort de la Terra ha estat deguda a l'existència d'alguns mecanismes que n'han controlat la història climàtica, i aquests mecanismes han estat bé geoquímics, bé biogeoquímics.

La principal diferència de la Terra amb els altres planetes terrestres és la humitat. Es calcula que l'aigua que hi ha a la superfície podria formar una capa de tres quilòmetres de gruixa que la cobrís completament. A més a més, també hi ha aigua a l'interior, en una quantitat que no és ben coneguda. Per tant, la Terra és humida per dins i per fora. Si un estudia l'evolució de les condicions superficials de la Terra, ben aviat arriba al que es diu <<la paradoxa del Sol jove i feble>>. Sembla que una Terra primitiva amb una composició de l'atmosfera com la d'hores d'ara hauria estat massa freda perquè hi hagués aigua líquida, i per tant, per a la vida, fins ara fa dos mil milions d'anys. Tanmateix, hi ha evidències de vida fins a tres mil cinc-cents milions d'anys i d'aigua fins prop de quatre mil. Algunes teories han tractat de resoldre el problema mitjançant la presència de gasos que produïen un cert efecte hivernacle i que, per tant, suplien, d'alguna forma, la feblesa del Sol. Un dels gasos és, evidentment, el diòxid de carboni, però això produeix un problema afegit: Què en fem quan la lluminositat solar ha crescut i ja no el necessitam? Un punt important és que sembla que, quan la temperatura creix, el ritme al qual el diòxid de carboni es combina amb les roques també creix. Llavors, un decreixement de la temperatura de la superfície significa el camí cap a un important efecte hivernacle i una atmosfera molt calenta, mentre que una pujada de la temperatura superficial significa el contrari.

L'estudi dels possibles camins que hauria pogut tenir l'evolució de la Terra es duu a terme mitjançant simulacions amb ordinadors. Sembla que si, al començament, la Terra hagués estat parcialment coberta de gel i s'hagués produït un descens del flux provinent del Sol, hauria començat una època de glaciació important. Per tornar a la situació inicial, i sense canviar la pressió atmosfèrica del diòxid de carboni, s'hauria necessitat un posterior creixement del flux del Sol en un vint-i-set per cent. Però si la Terra ja hagués estat completament glaçada quan el Sol era feble, molt probablement ja no hauria sortit d'aquest estat. La raó és que, si es formen núvols de diòxid de carboni a l'atmosfera, la reflectivitat augmenta molt, i hauria resultat molt difícil tornar a l'estat inicial, fins i tot amb la lluminositat solar d'hores d'ara. Per tant, si la Terra hagués experimentat glaciacions ara fa tres mil milions d'anys, la situació hauria estat irreversible. El fet que el nostre planeta fos calent des del començament ha permès que avui en dia sigui habitable.

J. L. Ballester