L'Ébola condueix a fer una sèrie de reflexions sobre coses molt diferents, com ara la situació social i assistencial del Tercer Món, especialment l'africà, i, cosa que ens incumbeix de manera directa, sobre l'estat de la ciència.
A vegades tenim la impressió que ho sabem tot de quasi tot, i la realitat és que a pesar de conèixer moltes coses, encara n'ignoram moltes més. Possiblement l'epidèmia que s'ha desencadenat els mesos passats a la ciutat de Kikwit (Zaire) ha demostrat aquesta ignorància de manera clara.
El virus Ébola és un vell conegut de la humanitat: un parent pròxim seu va desencadenar el primer brot l'any 1967 i el mateix Ébola es va presentar l'any 1976. D'aleshores ençà, amb periodicitat preocupant, ha anat apareixent aquí i allà i ha deixat darrera un rastre de morts.
És sabut que els virus no es poden atacar directament amb cap tipus de medicina: la seva mateixa senzillesa ho impedeix, de manera que si es destruís el virus, també es destruiria l'hoste o organisme portador. Per tant, la defensa ha de ser mitjançant vacunes o medicina preventiva. En aquest cas és impossible, perquè s'ignora quasi bé tot del virus en qüestió, almenys quasi tot per lluitar-hi en contra. Se'n coneix la morfologia, l'estructura i la composició química; se n'ignora la resta.
Fem inventari del que se'n desconeix. En primer lloc, el reservori natural: no se sap quins organismes parasita en condicions normals (el parasitisme és obligat pel virus). A pesar que s'han estudiat aranyes, rates-pinyades, mones i d'altres organismes, en condicions normals no se sap amb quins conviu. Tampoc no se sap quin és el vector que transporta el virus dels organismes normals als que pateixen la malaltia. Es pensa en insectes, però sense confirmació. Se suposa que el transport per aire no és possible, afortunadament, ja que en aquest cas les conseqüències podrien ser funestes. L'única forma d'evitar el contagi és mitjançant l'aïllament dels malalts, ja que s'ha pogut comprovar que el contagi es dóna per contacte directe de les persones que hi conviuen.
El virus Èbola l'hem agafat com a exemple del que s'ignora en aquest camp. Podriem haver elegit altres cassos de virus. N'hi ha dels quals no es coneix absolutament res, ni els hi hem donat nom ni han passat mai per les lents d'un microscopi electrònic. Es sap que existeixen perque actuen, provoquen malalties, però no en sabem res de res.