La tecnologia per cable: una alternativa a la radiodifusió convencional
L'ocupació creixent de l'espectre de radiofreqüències ha esdevingut un problema tecnològic gens menyspreable. Primerament, durant les primeres dècades de la història de la radiodifusió en ones llargues i mitjanes, en el segment d'ones hectomètriques i decamètriques s'arribava a ocupar fins a alguns centenars de quilocicles; després, les ones mètriques (radiodifusió en FM, radionavegació, telefonia mòbil analògica...), i les mil.limètriques (radiodifusió per satèl.lit, radar, etc.), han anat progressivament saturant els racons disponibles per a la comunicació a través de l'espai radiolèctric.
Per altra banda, la irrupció de la tecnologia digital gairebé per tot arreu va esdevenint --i clarament ho continuarà fent cada cop més-- un fet inqüestionable. I això no és gratuït, sinó que, de passada, es presenta com una solució, hom diria que miraculosa, per a l'esmentat problema; a nivell físic la comunicació digital s'aguanta sobre tres medis principals: la fibra òptica --entre 850 i 1.300 nanometres--, el cablatge de coure --el cable coaxial, el cable trenat--, i, finalment, sense cable. La fibra òptica té un immens potencial en amplada de banda --de l'ordre de magnitud dels centenars de gigabit/s (10exp[11]bit/s), que la tecnologia actual permet aprofitar en una mínima part--, però presenta també dificultats --particularment el cost dels connectors la fa ara per ara bastant més cara que el cable de coure. El cable coaxial, que ja es va emprar els primers anys de les xarxes d'ordinadors, malgrat que l'amplada de banda potencial és inferior al de la fibra òptica, és un suport molt avantatjós per al transport de comunicacions: per exemple, en 500 MHz hi poden caber, convenientment afitats un vora l'altre, algunes dotzenes de successius espectres vídeo --de devers 6 MHz cadascun-- de diferents canals de televisió, de manera <<paral.lela>> a la propagació sobre l'espectre de ràdio, sense els problemes de propagació atmosfèrica, i amb altres avantatges afegits: un millor i més econòmic control de la qualitat del senyal i, el que apareix com la revolució de més probable impacte per al futur: la possibilitat de la interacció que brinda al fins ara usuari-receptor passiu, amb tot el que comporta de nous serveis afegits per part dels operadors del serveis suportats sobre el cable: telecompra, vídeo sota demanda, etc.
Finalment, l'aplicació de la tecnologia digital a la comunicació per ràdio, sense cables, amb tot un seguit de tècniques per a l'aprofitament enginyós del saturat espectre radioèlectric, va produint la seva pròpia revolució --tot i que menys espectacular--, en les comunicacions cel.lulars mòbils de veu entre persones, i ja fins i tot també en la comunicació de dades en entorn mòbil, la qual cosa permet esperar tot un seguit de noves aplicacions, l'abast i impacte de les quals resulta difícil quantificar.