L'etat de ciencies

En una època tan complexa com l'actual, on les ciències i les tecnologies ocupen un lloc central dins la nostra societat, aquest llibre esdevé una eina , una guia i una aventura sobre les nombroses mutacions de la recerca científica i de la innovació tècnica. Esdevinguda com un bé de consum com qualsevol altra, la ciència s'intercanvia inventant "xarxas horitzonals" millor adaptaddes a les seves noves funcions, i curtcircuitant els tradicionals procediments jeràrquics d'avaluació. Aquesta estat de les ciències i de les tècniques ens descriu el mil i un aspectes de l'amarament tecnològic en les nostres vides quotidianes; fa de pioner de les recerques hiperespecialitzades i ens resenya sobre els múltiples problemes ètics, jurídics i socials que exposen en el si de la comunitat científica o als media. Aquest llibre ens ofereix un quadre tan fidel com possible de la ciència i de les tècniques actuals, en les seves grandeses i febleses, fora de tota jerga especialitzada i de tota escamatització excesiva.

L'especialista en fisiologia de la son, Maria Cristina Nicolau, l'especialita en neurologia clínica Jaume Burset i el director del grup que investiga la fisilogia de la son, Rubén V. Rial, tots tres docents de la UIB, han tret aquest llibre que ve a ocupar un buit dins els sabers neurofisiològics clínics. Aquesta obra va sorgir de les notes que els tres autors prepararen per impartir un curs de <<tècniques en neurofisiologia clínica'. Aquest esplèndid manual va dirigit tant a metges, com infermers auxiliars i tècnics i dona les bases teòriques i pràctiques de les tècniques esploratòries més corrents del laboratori de neurofisilogia clínica. Els autors ens donen aquestes bases teòriques amb un llenguatge que conjuga el rigor i l'entreteniment, arribant moltes de vegades a la diversió. En catorze capítols plens d'esquemes i fotografies il.lustrat'òries així com de nombrosos i pràctics glosaris, podem conèixer desde principi bàsic de l'electrticitat a les tècniques de cartografia cerebral passant per conceptes teòrics i pràctics tan fonamentals com els de l'electroencefalogriafa, l'electromiografia, l'electroneurografia i l'eolectroculografia.

La formació

Aquest llibre recull les ponències de les Terceres Jornades de Geografia del Turisme que, sota la direcció de Climent Picornell, es celebraren a Palma els dies 28, 29 i 30 d'octubre de 1993. La Geografia del Turisme és una part important de l'estudi turístic i s'encarrega de la recerques sobre la gent, lluny del seu habitat usual, dels establiements que responen al requeriment dels viatgers i dels impactes en l'economia, el medi ambient i el benestar social d'aquells que reben els turistes. La motivacions i experiències dels turistes, les expectatives i obres fetes pels residents a les àrees de recepció i també el paper jugat per les agències i institucions que intervenen són d'altres aspectes que s'estudien en aquest llibre. A les diferents ponències i comunicacions els autors es fan ressó de les necessitats formatives en matèria de turisme, dels nous temes interdisciplinaris en els que treballen economistes, geògrafs i altres científics socials, i també dels nous escenaris i les noves modalitats turístiques com alternatives al turisme de sol i platja. D'aquestes tres ponències i setze comunicacions, se'n desprèn que la UIB és capdavantera en la teorització de la complexa pràctica turística.

Stephfen Hawking.

Aquest llibre recull dos textos d'Hawking de dues èpoques diferents. El primer, Le fin de la physique teori est-elle en vue? fou la seva lliçó inaugural a la Universitat de Cambridge quan va prendre possessió de la càtedra de matemàtiques, succeïnt a Newton i a Dirac. En aquesta lliçó Hawking posa en crisi la teoria unificada de les partícules elementals i simultàniament la transformació de la cosmologia en ciència. Se demana si una tal teoria pot existir. Recorda que els matemàtics saben des de Gödel que hi ha necessariament un teorema indemostrable en tota matemàtica. Llavors si és impossible conèixer tots els temes, perquè ha de ser possible conèixer totes les lleis de la física?. La recerca d'una Teoria Última és el fil conductor d'aquesta lliçó. El segon text Le Bord de l'espace-temps fou publicat el 1989 i suggereix que l'Univers podria bé esser inevitable, en aquest sentit no existiria més que un sol Univers possible. Els dos textos participen de la mateixa fascinació de la qüestió dels origens i del caràcter inevitable de les lleis que descriuen l'Univers. Es pot i com, arribar a una teoria del món en el nivell més elemental, la microfísica, i es pot aplicar aquesta teoria a l'Unvers sencer, el macrocosmos?. Les reflexions de Hawking, intenten donar-nos les respostes.