Cent anys de cinema

Qui li havia de dir a Louis Lumiére que aquell vint-i-vuit de desembre de 1895 seria la fita fundacional d'una de les tecnologies més exitoses i seductores del segle XX. Representar, sobre una pantalla i mitjançant la fotografia, imatges en moviment és la definició d'aquest setè art anomenat cinematografia. El reportatge documental, Arrivèe du train à La Ciotat, que fou la primera realització cinematogràfica presentada al públic, va esser un èxit sense precendents. Lumiére creia que el seu invent tendria un interès purament científic. S'equivocava perquè no preveia l'extraordinària difusió del cinema entre les grans masses. Qui va veure les possibilitats de convertir la cinematografia en un art popular fou Georges Méliès que va anar molt més enllà de la feina purament documental de Lumiére. Fou l'introductor del guió, el rodatge en estudi i el trucatge, i des de 1896 a 1913 realitzà uns cinc-cents films en els quals ja s'explicava una història. Els EUA el nou art tingué un procès paral.lel al francès. El savi Edison subistituí el kinetoskope un aparell de visió individual per un aparell de projecció el 1896. A partir d'aquí, començaren a crear-se productores dominades per l'Edison Corporation que no deixava fer servir aparells basats en la patent edisoniana. La indústria cinematogràfica es convertí en un conjunt de productores que, finançades per banquers, començaren a fer pel.lícules que ompliren de cinemes tot el planeta. La història d'aquests cent anys de cinema forma part de la sensibilitat personal de qualsevol individu nat aquest segle, i des d'aquí volem celebrar l'esforç dels pioners (ombres xineses de fa 4.000 a.c, la llenterna màgica de l'alemany Athanassius Kircher de 1640, els estudis sobre la inèrcia de la retina del metge britànic P.M. Roger de 1884, els treballs del físic belga J. Plateau de 1830, els dibuixos animats de CH. E. Reinaud, etc) que ens han fet possible tants de plaers d'aquesta matèria feta en les proteïnes dels somnis.