Com s'escriu un treball científic

5. Bibliografies i referències bibliogràfiques

Gabriel Valiente Feruglio
Dept. de Ciències Matemàtiques i Informàtica
Universitat de les Illes Balears

Tot treball científic inclou, per la seva naturalesa com a publicació científica vàlida, referències bibliogràfiques. Tant quan es fa una citació textual d'un fragment d'un altre treball científic o se'n fa esment, com quan s'inclouen dades extretes d'una altra font, cal donar una referència bibliogràfica completa de la font citada, com també cal enllaçar la citació amb la referència bibliogràfica corresponent mitjançant una <<citació bibliogràfica>>.

Normalment es fa a la fi del treball científic una llista de totes les referències bibliogràfiques corresponents a les citacions bibliogràfiques fetes dins el text del treball, tot i que, segons el tipus de publicació científica de què es tracti, pot ser necessari incloure una bibliografia --una llista de referències bibliogràfiques a les quals no es fa referència directa en el treball científic.

Les referències bibliogràfiques s'inclouen en un treball científic a fi de facilitar al lector la identificació precisa d'una font d'informació. En aquest sentit, cal que siguin prou completes com per permetre trobar la publicació.

Hi ha dues regles bàsiques que s'han de seguir a l'hora d'incloure referències bibliogràfiques en un treball científic. Primer, només s'han de donar referències bibliogràfiques de treballs publicats. Els treballs en premsa i els resums no publicats de treballs científics són treballs poc accessibles i que no necessàriament han superat el procés de revisió crítica que defineix una publicació científica vàlida. Les tesis doctorals no solen trobar-se fàcilment a tot arreu; de vegades la seva publicació com a report de recerca les fa més fàcilment accessibles i, per tant, resulta convenient complementar una referència d'una tesi doctoral amb la referència del report de recerca corresponent.

Segon, s'ha de mantenir coherència entre les citacions bibliogràfiques fetes al llarg del treball científic i les referències bibliogràfiques incloses al final de l'escrit. Només en el cas d'una bibliografia s'admet l'omissió de les citacions bibliogràfiques corresponents a les referències que formen part de la bibliografia.

Sistemes de citació bibliogràfica

Gairebé cada editorial i cada revista científica té el seu estil o conjunt de normes editorials pròpies, tant pel que fa a la inclusió de citacions bibliogràfiques en el text d'un treball científic com per a la presentació d'una bibliografia o d'una llista de referències bibliogràfiques final. Quant als sistemes per fer citacions bibliogràfiques en un treball científic, els més usuals són bàsicament dos: el sistema <<autor-data>> i el sistema <<numèric>>.

Amb el sistema autor-data, les citacions bibliogràfiques es formen amb el cognom de l'autor seguit de l'any de publicació, aquest darrer entre parèntesis. Quan es tracta de dos autors, se solen incloure tots dos autors en la citació bibliogràfica: <<Pujol i Solà (1995)>> n'és un exemple. Quan hi ha tres o més autors, però, només se'n sol indicar el primer, seguit de l'abreviació llatina <<et al.>> (i altres), com ara: <<Goossens et al. (1993)>>. Cas d'haver-hi dues o més citacions bibliogràfiques idèntiques però corresponents a diferents treballs científics, el problema es resol fàcilment distingint-les mitjançant una lletra darrere l'any de publicació: <<Knuth (1986a)>>, <<Knuth (1986b)>>, etc.

Atès que les citacions bibliogràfiques no es numeren, aquest sistema permet afegir, modificar i esborrar citacions bibliogràfiques fàcilment i tantes vegades com sigui necessari. El principal desavantatge d'aquest sistema, però, és l'espai que ocupen les citacions: desavantatge per a l'autor, ja que les editorials científiques solen imposar restriccions molt rígides d'espai; i desavantatge també per a l'impressor, atès l'alt cost d'impressió per paraula d'una publicació científica. A més a més, tot un seguit de citacions bibliogràfiques fetes amb el sistema autor-data pot distreure el lector del contingut del treball científic.

Un sistema molt diferent al sistema autor-data és el sistema numèric. Amb aquest sistema, les citacions bibliogràfiques no es formen amb el cognom de l'autor i l'any de publicació, sinó que simplement es numeren, encerclant el nombre entre claudàtors: la primera citació bibliogràfica feta serà, doncs, <<[1]>>. Quant a l'ordre en què s'han de numerar les citacions bibliogràfiques, les alternatives més usuals són dues: bé segons l'ordre d'aparició de les citacions bibliogràfiques dins el treball científic, bé per ordre alfabètic d'autor de les referències bibliogràfiques.

L'escriptura d'un treball científic no sol ser un procés lineal, sinó més aviat un procés circular durant el qual es revisen una i una altra vegada les parts del treball escrites prèviament, fet que pot dur a la necessitat d'afegir noves citacions bibliogràfiques o d'esborrar-ne d'existents. Això fa que l'ordenació numèrica de les citacions bibliogràfiques per ordre d'aparició no sigui gaire recomanable: qualsevol afegit o esborrat d'una citació bibliogràfica pot obligar a revisar i corregir l'ordenació numèrica d'una bona part de les citacions bibliogràfiques fetes al treball científic. L'ordenació alfabètica --per cognom d'autor-- de les citacions bibliogràfiques numèriques resulta, doncs, preferible a l'ordenació numèrica, tot i que resulta molt difícil de fer si no es disposa d'eines informàtiques adequades: primer s'han d'ordenar alfabèticament totes les referències bibliogràfiques per després numerar-les correlativament i traslladar els nombres resultants a les citacions bibliogràfiques fetes al llarg del treball científic.

En tot cas, el sistema numèric resulta molt compacte, però té el desavantatge principal de ser poc descriptiu: aquest sistema obliga el lector a consultar freqüentment les referències bibliogràfiques durant la lectura del treball científic, fet que el pot distreure del contingut del treball.

Els avantatges del sistema autor-data i del sistema numèric es poden combinar en una variant interessant del sistema autor-data, la qual consisteix a abreujar el cognom de l'autor a les tres primeres lletres, seguit dels dos darrers dígits de l'any de publicació, tot tancant la citació entre claudàtors: <<[Knu86]>>. En el cas de dos autors o de tres autors, la citació consisteix a ajuntar la primera lletra del cognom de cadascun dels autors: <<[PS95]>>. Quan els autors són més de tres, a diferència del sistema autor-data no abreujat, se sol indicar la primera lletra del cognom dels dos primers autors, seguida pel signe <<més>> per indicar que hi ha més autors que els indicats: <<GM+94>> és la forma abreujada de la citació bibliogràfica d'un treball dels autors Grobelnik, Mladeniç, Zupaniç i Znidar de l'any 1994.

Estils de presentació de referències bibliogràfiques

Quant a les llistes de referències bibliogràfiques, l'estil de presentació de la informació ha de ser coherent amb l'estil emprat per fer les corresponents citacions bibliogràfiques. La informació que conté una referència bibliogràfica, però, és relativament independent de l'estil adoptat. Per exemple, per a un treball publicat com a article en una revista científica, aquesta informació consisteix en les dades següents: nom i cognoms dels autors, títol de l'article, nom de la revista, volum i número, pàgina d'inici i de fi, any de publicació.

Tot i que pràcticament cada revista científica defineix el seu estil propi per a la presentació de les referències bibliogràfiques, les editorials científiques se solen basar en quatre estils bàsics: l'estil <<numèric>>, l'<<alfabètic>>, l'<<alfabètic abreujat>> i l'estil <<chicago>>.

Amb l'estil <<numèric>>, usat en conjunció amb el sistema numèric de citacions, les referències bibliogràfiques es poden llistar bé per ordre alfabètic d'autor, bé per ordre de citació en el treball científic, i duen per etiqueta la corresponent citació bibliogràfica. La referència bibliogràfica corresponent a un treball dels autors Gabriel Valiente i Robert Fuster, que duu per títol <<Typesetting Catalan texts with TeX>> (`La composició tipogràfica de textos catalans amb TeX') i que ha estat publicat l'any 1992 per la revista TUGboat, al número 3 del volum 14, a les pàgines que van de la 252 a la 259, té la següent forma quan s'usa l'estil <<numèric>>:

[1] Gabriel Valiente i Robert Fuster. Typesetting Catalan texts with TeX. TUGboat, 14(3):252-259, 1992.

Amb l'estil <<alfabètic>>, usat conjuntament amb el sistema <<autor-data>> de citacions, les referències bibliogràfiques es llisten per ordre alfabètic d'autor i duen també la citació bibliogràfica corresponent (en format <<autor-data>>) com a etiqueta:

[VF92] Gabriel Valiente i Robert Fuster. Typesetting Catalan texts with TeX. TUGboat, 14(3):252-259, 1992.

L'estil <<alfabètic abreujat>> és una variant de l'estil <<alfabètic>> en què les referències bibliogràfiques es llisten també per ordre alfabètic d'autor, però amb el nom dels autors abreujats a inicials, i duen també la citació bibliogràfica corresponent (en format <<autor-data>>) com a etiqueta:

[VF92] G. Valiente i R. Fuster. Typesetting Catalan texts with TeX. TUGboat, 14(3):252-259, 1992.

L'estil <<chicago>> segueix les recomanacions de The Chicago Manual of Style, un llibre d'estil molt difós al món acadèmic anglosaxó, i ha estat adoptat, entre altres associacions professionals, per l'APA (American Psychology Association) per a les seves revistes científiques. Amb aquest estil, usat en conjunció amb el sistema <<autor-data>> de citacions, les referències bibliogràfiques es llisten també per ordre alfabètic d'autor, però posant el cognom abans del nom de l'autor, i no van etiquetades amb la citació bibliogràfica, ja que aquesta es pot llegir directament a l'inici de la referència bibliogràfica:

Valiente, G. i Fuster, R. (1992) Typesetting Catalan texts with TeX. TUGboat, 14(3):252-259.

Aquests quatre estils estàndard per a la presentació de referències bibliogràfiques són només alguns dels estils que ofereixen les diferents eines informàtiques de suport a la gestió de bases de dades bibliogràfiques, entre les quals cal destacar el sistema BibTeX. A part de donar suport als quatre estils bàsics, el sistema BibTeX inclou facilitats de programació per definir-ne de nous; de fet, algunes editorials científiques i moltes associacions professionals hi han programat els seus estils i els han publicat electrònicament a la xarxa Internet, deixant-los així a l'abast del món acadèmic.

Gestió de bases de dades bibliogràfiques

Sigui quin sigui el sistema de citació bibliogràfica i l'estil de presentació de referències bibliogràfiques emprat per escriure un treball científic, moltes de les dades bibliogràfiques poden ser necessàries més endavant, tant si s'ha de sotmetre el treball científic a una altra editorial --perquè hagi estat eventualment rebutjat--, com quan algunes d'aquestes referències bibliogràfiques s'hagin de tornar a incloure en un treball científic posterior.

Una acurada recol.lecció i un enregistrament correcte de dades bibliogràfiques és, doncs, una inversió que un professor o investigador pot aprofitar al llarg de la seva vida científica. En aquest sentit, el sistema BibTeX és la base d'una sèrie d'eines informàtiques de suport a moltes de les funcions relacionades amb l'elaboració de citacions i referències bibliogràfiques; moltes d'aquestes eines, si no totes, han estat desenvolupades voluntàriament per professors i investigadors de diferents universitats d'arreu del món.

BibTeX és un sistema de marcatge que comprèn un format estàndard per a la compilació de referències bibliogràfiques, un conjunt d'estils estàndard de presentació de referències bibliogràfiques, un llenguatge de programació per a la definició de nous estils de presentació de referències bibliogràfiques i programes informàtics de suport a la gestió de bases de dades bibliogràfiques.

Els principals programes de suport són: BibTeX, per extreure d'una base de dades bibliogràfiques les referències bibliogràfiques corresponents a les citacions bibliogràfiques fetes en un treball científic, a fi d'incloure-les a la bibliografia o a la llista de referències bibliogràfiques del treball científic; i BibTool, per endreçar, ordenar i intercalar bases de dades bibliogràfiques, com també per generar <<claus>> o identificadors uniformes per a les diverses entrades compilades en una base de dades bibliogràfiques.

Quant al format estàndard per a la compilació de referències bibliogràfiques, aquest depèn del tipus d'escrit de què es tracti. BibTeX reconeix una sèrie de tipus d'escrits estàndard, tot i que no exclou la possibilitat de definir-ne d'altres. Cada tipus d'escrit té associat un conjunt d'entrades d'informació obligatòries i un conjunt d'entrades optatives, però s'hi pot incloure qualsevol altra entrada. Totes les entrades addicionals són ignorades normalment, però es poden aprofitar per definir nous tipus d'escrit; per exemple, es pot incloure una entrada <<resum>> per elaborar una bibliografia comentada sobre una àrea concreta d'una disciplina científica.

Les entrades obligatòries per a un article publicat en una revista científica són: nom i cognoms dels autors, títol de l'article, nom de la revista i any de publicació; per a un llibre: nom i cognoms dels autors, títol del llibre, nom de l'editorial i any de publicació; per a un article publicat a la miscel.lània d'un congrés científic: nom i cognoms dels autors, títol de la ponència, nom de la miscel.lània i any de publicació. En aquest darrer cas, les entrades optatives són: nom i cognoms de l'editor, volum o número, nom de la sèrie, pàgina d'inici i de fi, adreça o localitat on va tenir lloc el congrés, mes de realització del congrés, nom de la institució que el va organitzar, nom de l'editorial, i notes --on es pot incloure qualsevol altra informació que pugui resultar d'utilitat al lector.

Quant als estils bàsics per presentar una bibliografia, aquests són els mateixos que els emprats per presentar una llista de referències bibliogràfiques. L'única diferència rau en el fet que, pel que fa a les referències llistades en una bibliografia, no necessàriament totes s'han de correspondre amb les citacions bibliogràfiques fetes al treball científic. En aquest sentit, basta posar una marca \nocite{*} o \nocite{clau,clau,...} en el treball científic perquè el sistema BibTeX hi inclogui totes o algunes de les referències d'una base de dades bibliogràfiques, malgrat que no hagin estat citades directament al treball científic.

A diferència d'altres programes per a la gestió de bases de dades bibliogràfiques, BibTeX és un sistema de marcatge: per exemple, les dades bibliogràfiques corresponents a un article publicat en una revista científica s'indiquen mitjançant una sèrie de <<marques>> estàndard, com ara author per als autors del treball científic, title per al títol, journal per al nom de la revista científica, etc.:

@Article{ valiente.fuster:typesetting,

author = "Gabriel Valiente and Robert Fuster",

title = "Typesetting {C}atalan Texts with {\TeX}",

journal = "TUGboat",

year = "1992",

volume = "14",

number = "3",

pages = "252--259"

}

Aquesta és, de fet, la forma de l'entrada a la base de dades bibliogràfiques una vegada ha estat processada pel programa BibTool, el qual, entre altres coses, ha generat una clau per identificar la referència bibliogràfica: ara basta escriure la citació bibliogràfica \cite{valiente.fuster:typesetting} al treball científic perquè el sistema LaTeX hi posi la citació bibliogràfica en el format donat pel sistema de citació bibliogràfica triat, i perquè el programa BibTeX posi la corresponent referència bibliogràfica en el format donat per l'estil bibliogràfic triat per l'autor o l'editor. Per exemple, emprant l'estil <<autor-data>>:

\documentclass{article}

\begin{document}

A més dels estils bàsics per escriure treballs científics, hi ha actualment molts estils complementaris, com ara estils per adaptar el sistema LaTeX a les convencions ortogràfiques i tipogràfiques pròpies de la llengua en què s'escriu el treball científic; a \cite{valiente.fuster:typesetting} es presenten per primera vegada tant el sistema TeX com el sistema LaTeX adaptats a les convencions ortogràfiques i tipogràfiques bàsiques de la llengua catalana: el tall de paraules en síl.labes i la ela geminada.

\bibliographystyle{alpha}

\bibliography{tipografia}

\end{document}

Processant l'escrit anterior amb els sistemes LaTeX i BibTeX resulta, aproximadament, el text següent:

A més dels estils bàsics per escriure treballs científics, hi ha actualment molts estils complementaris, com ara estils per adaptar el sistema LaTeX a les convencions ortogràfiques i tipogràfiques pròpies de la llengua en què s'escriu el treball científic; a [VF92] es presenten per primera vegada tant el sistema TeX com el sistema LaTeX adaptats a les convencions ortogràfiques i tipogràfiques bàsiques de la llengua catalana: el tall de paraules en síl.labes i la ela geminada.

Referències

[VF92] Gabriel Valiente i Robert Fuster. Typesetting Catalan texts with TeX. TUGboat, 14(3):252-259, 1992.