Com es pot fer habitable un planeta?

L'enginyeria planetària, és a dir, la transformació de planetes no habitables en llocs habitables, ha rebut força atenció científica durant els darrers anys. Si la Terra esdevingués inhabitable, llavors la transformació d'altres planetes en noves terres podria representar una alternativa per a la vida. El fet que la Terra esdevingui inhabitable en un futur més o menys llunyà pot ser degut a molt diferents causes. Per una banda, pot ser que els mateixos habitants de la Terra, amb un creixement demogràfic descontrolat i un ús abusiu dels recursos naturals, la duguin a aquesta situació; per una altra banda, pot ser una situació generada per causes externes com, per exemple, un canvi de comportament del nostre estel que faci que la temperatura i el clima terrestres no siguin adients perquè la vida s'hi mantingui.

Mart és el candidat més probable per intentar una transformació d'aquest tipus, i ja s'han dissenyat força esquemes per reconvertir l'atmosfera i el clima del planeta. Un antic estudi de la NASA suggeria que el potencial efecte hivernacle del diòxid de carboni present als casquets polars de Mart podia servir per fer pujar les temperatures per sobre les de congelació. Es va proposar també que una reducció de la reflectivitat de les regions polars, cobrint-les amb pols o plantes de color fosc, podria alliberar quantitats significatives del gas cap a l'atmosfera. Tanmateix, després de l'exploració de Mart feta pels Viking sabem que la NASA va sobreestimar la quantitat de diòxid de carboni que hi ha als pols del planeta, i que, a més a més, aquests casquets són completament volatilitzats i recondensats cada any.

Alguns estudis fets sobre la possibilitat de transformar Mart en un planeta habitable suggereixen que si al subsòl del planeta hi ha força volàtils, l'enginyeria planetària podria explotar efectes catastròfics basats en l'alliberament d'aigua i diòxid de carboni dels casquets polars i d'altres indrets. Algunes estimacions indiquen que la quantitat de diòxid de carboni provinent de les roques superficials que es pot alliberar és d'uns tres-cents mil.libars, si l'expressam en termes de pressió. Una confirmació d'aquestes estimacions requereix una exploració superficial de Mart, per establir quina és la quantitat exacta de volàtils com ara aigua, diòxid de carboni i nitrogen.

Propostes més especulatives suggereixen que es pot crear un Mart més habitable utilitzant els clorofluorocarbonis com a gasos hivernacle. Aquests gasos podrien ser enviats des de la Terra mitjançant míssils, però sembla que els proponents varen infraestimar de manera significativa la massa de gasos necessària, i que una proposta alternativa podria ser manufacturar al mateix Mart noves molècules per produir efecte hivernacle que absorbeixin radiació infraroja de forma molt eficient.

Si futurs estudis suggereixen que fer Mart habitable és possible, malgrat que tots aquests projectes d'enginyeria planetària semblin folls, podria esdevenir en un futur proper un objectiu important per a la humanitat. Això dependrà simplement del potencial de Mart per a la vida humana i no humana, dels aspectes econòmics i de l'estat d'esgotament dels nostres recursos naturals.

J. L. Ballester