Com s'escriu un treball científic

6. Publicació electrònica de treballs científics

Gabriel Valiente Feruglio
Dept. de Ciències Matemàtiques i Informàtica
Universitat de les Illes Balears

El contingut d'un treball científic el dóna l'autor, mentre que la forma d'un treball científic la dóna normalment l'editorial. Aquesta distinció, tan característica del procés editorial tradicional, s'esvaeix davant les noves possibilitats que obren les xarxes globals d'ordinadors, també anomenades autopistes de la informació, per a la publicació dels treballs científics. Tot un ventall de possibilitats de publicació electrònica a l'abast directe dels autors està canviant radicament la naturalesa mateixa del procés editorial; l'autor esdevé responsable no sols del contingut del treball científic sinó també de la forma i de la publicació a la xarxa Internet o, més precisament, a la xarxa global o WWW (World-Wide Web).

Tot i que és molt difícil predir l'efecte que tindrà tota nova tecnologia a mitjà i llarg termini, les conseqüències immediates d'aquestes enormes facilitats de publicació electrònica són ja ben diverses. La conseqüència positiva més important és una forta reducció de la durada del cicle editorial. Si el cicle de publicació d'un treball científic, que sol durar uns quants mesos o fins i tot un parell d'anys, es pot reduir a unes quantes setmanes quan se'n fa un lliurament electrònic, la publicació electrònica d'un treball científic és qüestió de minuts. Només cal posar el treball científic en qualcun dels formats estàndards per a la publicació electrònica i enllaçar-lo o lligar-lo adequadament dins la teranyina gegant que és la xarxa global d'ordinadors. A més a més, la distribució electrònica d'un treball científic a través de la xarxa global d'ordinadors és pràcticament instantània.

La conseqüència negativa més rellevant de la publicació electrònica d'originals, però, és que el procés de revisió crítica previ a la publicació d'un treball científic --necessari perquè el treball sigui considerat una publicació científica vàlida-- és el gran absent de la publicació electrònica. Això fa que sigui molt recomanable --i fins i tot imprescindible-- la publicació electrònica conjunta dels treballs científics, amb la qual cosa, a més de l'edició impresa del treball en una publicació científica, es desa una versió electrònica del document a la xarxa global d'ordinadors, a l'abast de tota la comunitat científica.

En principi hi ha diferents graus en què es poden aprofitar les diverses facilitats de publicació electrònica d'un treball científic. Una primera possibilitat, la que comporta menys esforç per a l'autor, consisteix a desar a la xarxa global d'ordinadors una rèplica electrònica del treball científic imprès. En aquest sentit, els formats estàndards emprats són els anomenats llenguatges de descripció de pàgines; els més usuals són el PostScript i el PDF (Portable Document Format), tots dos desenvolupats per l'empresa Adobe Systems. El format PostScript, tot i que permet visualitzar el treball científic --de manera bastant rudimentària, pàgina per pàgina-- a la pantalla d'alguns ordinadors, està més orientat a obtenir-ne un document imprès. El mateix treball científic en format PDF, en canvi, es pot visualitzar amb tot detall a la pantalla de pràcticament qualsevol ordinador, alhora que es pot imprimir directament.

Una segona possibilitat consisteix a incloure <<enllaços electrònics>> dins el treball científic. Aquests enllaços o referències encreuades permeten al lector del treball científic <<navegar>> per tot el document electrònic, passar d'una part del treball directament a una altra que hi està relacionada, de la mateixa manera en què se sol navegar pels volums d'una enciclopèdia. L'estructura lineal d'un treball científic esdevé així circular, allò que es coneix com a hipertext.

Els enllaços no necessàriament han d'assenyalar alguna part del mateix treball científic, sinó que poden assenyalar qualsevol treball científic publicat en qualsevol node de la xarxa global d'ordinadors. Per exemple, les citacions es poden enllaçar directament amb les obres i els autors originals, les referències bibliogràfiques es poden reemplaçar per enllaços als documents electrònics corresponents, etc.

Una passa més avançada consisteix a incloure també tots els gràfics, les taules i les il.lustracions del treball científic dins la publicació electrònica corresponent. Només cal desar tots aquests gràfics, taules i il.lustracions com a fitxers en un node de la xarxa global d'ordinadors i posar al treball científic els enllaços electrònics en els fitxers corresponents. Quant al format en què s'han de posar aquests fitxers, les opcions són moltes. Unes de les més usuals, a part de PS i PDF, són: GIF (Graphic Interchange Format, desenvolupada originàriament per a la xarxa nord-americana Compuserve), TIFF (Tag Image Import File), mapes de bits, etc.

Els enllaços electrònics són possibles gràcies a l'establiment d'un protocol de comunicacions estàndard, l'HTTP (HyperText Transfer Protocol) i d'un llenguatge de marcatge estàndard per escriure documents hipertext portables entre diferents ordinadors, l'HTML (HyperText Markup Language). El llenguatge HTML no és, però, un estàndard fix, sinó més aviat una especificació que es troba sota revisió permanent d'un nombrós grup d'experts des que es va adoptar, a principi dels anys noranta, com a eina comuna per desar informació a la xarxa global d'ordinadors. En un futur no gaire llunyà, serà possible, per exemple, incloure fórmules matemàtiques directament dins la versió electrònica d'un treball científic, en comptes d'haver-les-hi d'incloure com a il.lustracions, com es fa actualment.

En qualsevol cas, el procés de publicació electrònica no és complet fins que no es facilita l'accés al document electrònic a la comunitat científica. Cal construir enllaços des de diversos punts d'accés o nodes de la xarxa global d'ordinadors; per exemple, des de la pàgina d'informació de la institució on es fa la publicació electrònica i des de les pàgines d'informació pròpies dels autors del treball científic.

Un avantatge addicional que ofereix la publicació electrònica és la possibilitat de fer enllaços electrònics a les referències bibliogràfiques d'un treball científic. Això permetrà reduir el temps de consulta de les referències bibliogràfiques d'uns quants minuts o unes quantes hores (el temps necessari per cercar la publicació científica en una biblioteca) o uns quants dies o setmanes (quan la publicació científica s'ha d'encarregar a l'editorial) a uns quants segons, una vegada la publicació electrònica conjunta de treballs científics hagi esdevingut una pràctica corrent per a tota la comunitat científica internacional.