Convenis i acords marc

Acord de col·laboració acadèmica, científica i cultural entre l’Escola Bahiana de Medicina i Salut Pública (Brasil) i la Universitat de les Illes Balears (Regne d’Espanya)

Palma, 21 de novembre de 2017

Salvador de Bahia,      

REUNITS 

D'una part, la senyora Maria Luisa Carvalho Soliani, Rectora Magnífica de l’Escola Bahiana de Medicina i Salut Pública (EBMSP), amb domicili al carrer Basílio da Gama, nº 04, Ed. Palazzo Roma, Apt. 2201, Canela, Salvador-Bahia (Brasil).

I de l’altra, el senyor Llorenç Huguet Rotger, Rector Magnífic de la Universitat de les Illes Balears (UIB), com a representant d’aquesta, en virtut del nomenament efectuat pel Decret 30/2017, de 9 de juny (BOIB núm. 71, de 10 de juny), d’acord amb el que estableixen la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, modificada per la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, i l’article 38.1.b) dels Estatuts de l'esmentada universitat, aprovats pel Decret 64/2010, de 14 de maig, amb domicili a la carretera de Valldemossa, km 7,5, 07122 Palma.

EXPOSEN 

  1. Que l’Escola Bahiana de Medicina i Salut Pública és una entitat dependent de la Fundació Bahiana per al Desenvolupament de les Ciències, institució, sense ànim de lucre compromesa amb la qualitat de l'ensenyament superior ofert i dels serveis assistencials prestats a la població des de l'any 1953, que té una nota màxima en l’avaluació realitzada per l'òrgan públic brasiler (Sistema Nacional d’Avaluació de l’Ensenyament Superior – SINAES) que avalua les condicions d'ensenyament, i està regularment autoritzada per a l'exercici de les seves activitats a través del Ministeri d’Educació (MEC)[1].
  2. Que la UIB és una institució de dret públic al servei de la societat, amb personalitat jurídica i patrimoni propis, que desenvolupa les competències que expressament li atribueix la legislació vigent. Exerceix els drets reconeguts per l’ordenament jurídic per realitzar el servei públic de l’educació superior mitjançant la investigació, la docència i l’estudi, i desenvolupa les funcions que li atribueix l’article 1 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats (LOU).
  3. Que la UIB, a través de les diverses facultats, els departaments o els instituts i a través del seu personal docent i investigador, té entre els seus objectius la investigació, la docència i la divulgació del coneixement en els diversos àmbits.
  4. Que la UIB, per acomplir les seves funcions, ha de cooperar amb altres universitats i institucions de tot arreu per mantenir i enfortir el seu caràcter universal.
  5. Que per dur a terme les relacions institucionals, la UIB, d’acord amb el que estableix l’article 147.1 dels Estatuts, fomentarà, en la mesura de les seves possibilitats, una adequada política de convenis i d’intercanvis amb altres universitats, centres de recerca, instituts, institucions i empreses.

Les parts, convençudes de l'interès recíproc per establir i desenvolupar relacions de cooperació internacional, d'acord amb llurs respectives atribucions, han establert les següents

BASES GENERALS D'ACORD

Primera. Objectius

Aquest acord s'estableix per desenvolupar programes d'estudis conjunts i l’intercanvi i la cooperació en els camps de la docència, formació d'estudiants i investigació, en els termes que s'indiquen més avall.

Es durà a terme dins el marc de col·laboració cultural i científica establert entre ambdós països, i les parts es comprometen a promoure davant els respectius consells universitaris o organismes de coordinació interuniversitària la possibilitat de fer extensiu aquest acord a altres institucions dels seus Estats.

Segona. Tipus de cooperació

La cooperació entre totes dues universitats pot incloure els punts següents:

  1. Intercanvi d'informació i publicacions: s'inclou l'intercanvi entre les biblioteques de les respectives institucions.
  2. Intercanvi de personal docent i investigador per complementar els cursos oferts a les respectives institucions.
  3. Seminaris, col·loquis, simposis.
  4. Estudis d'investigació conjunts.
  5. Programes i plans d'estudis conjunts.
  6. Accés a equips i material específics.
  7. Visites de durada curta.
  8. Intercanvi de pregrau i de postgrau.
  9. Altres activitats de col·laboració establertes entre les parts.

Tercera. Àrees de cooperació

La cooperació es desenvoluparà dins les àrees que siguin comunes a totes dues universitats.

El personal que ofereixin les institucions per a les activitats esmentades anteriorment ha de ser acceptat per totes dues parts, sota els estrictes principis d'idoneïtat professional per a les tasques preteses.

Les àrees en què es desenvolupi la cooperació inclouran programes i activitats diversos, que es definiran específicament als protocols corresponents.

Quarta. Programes i projecte específics

Per cada programa o projecte específic s'ha de desenvolupar un protocol. Aquests protocols poden incloure la informació següent:

  1. L'origen, la naturalesa i la descripció del programa o projecte.
  2. Els noms dels responsables i dels participants de cada institució.
  3. La durada del programa o projecte.
  4. Els recursos financers prevists per cobrir les despeses relacionades amb el programa o projecte i la distribució dels diners en qüestió.
  5. Les previsions que s'hagin fet per al reconeixement i la convalidació acadèmics en casos de programes d'estudis conjunts.
  6. Les previsions realitzades per a l'allotjament i la participació de convidats en activitats universitàries, etc.

Aquests protocols han de tenir l'aprovació del rector de cada universitat.

Cinquena. Condicions financeres

  1. No hi ha cap tipus de compromís financer assumit per les institucions en el moment de la firma d'aquest acord.
  2. Per a cada programa o projecte s'indicaran, separadament i específica, els detalls financers.

Sisena. Reconeixement i convalidació

En cas de programes d'estudis conjunts o de mobilitat estudiantil, dins el marc de programes o intercanvis internacionals, s'establirà un sistema acadèmic de reconeixement mutu i convalidació.

Aquest sistema s'ha de descriure en cada protocol específic i l'han d'aprovar les autoritats acadèmiques corresponents d'ambdues universitats.

Setena. Forma de disposar de la propietat intel·lectual

Tota la informació resultant d'activitats conjuntes realitzades sota aquest acord estarà a disposició de les parts, llevat que s'estableixin altres normes.

Vuitena. Vigència i durada

El present acord marc entrarà en vigor el dia que se signi i té una validesa mínima de quatre anys, període que es renovarà automàticament. Les parts, de comú acord, poden proposar-ne la modificació o rescissió amb sis mesos d'antelació a la data prevista per fer-ho. En cas que l'acord marc es denunciï, es comprometen a acabar els projectes i els estudis que hi hagi en fase de realització.

Novena. Coordinació

Cada rector nomenarà, en un termini no més gran de tres mesos, un comitè, comissió o persona responsable que coordini i revisi les activitats que es duguin a terme dins el marc de l'acord.

Els coordinadors es posaran en contacte regularment per donar suport al desenvolupament de la cooperació.

I com a prova de conformitat amb tot l'anterior, se subscriu al lloc i en la data indicats el present acord de col·laboració, redactat en dos exemplars en català i dos en castellà cada una de les parts se'n queda un exemplar en cada idioma.

Per l’Escola Bahiana de Medicina i Salut Pública,
Maria Luisa Carvalho Soliani
Rectora

Per la Universitat de les Illes Balears,
Llorenç Huguet
Rector

Diligència

El present acord marc el va aprovar el Consell de Direcció de data 17 d’octubre de 2017 i el va ratificar el Consell de Govern en data 7 de novembre de 2017, de conformitat amb el que estableixen els articles 24.2.24 i 147.2 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 64/2010, de 14 de maig (BOIB núm. 76, de 22 de maig).

 

Preguntes freqüents sobre convenis

  1. Qui pot proposar la signatura de convenis a la UIB?
  2. A quin òrgan s’han de presentar les propostes de convenis?
  3. Quina documentació s’ha d’adjuntar a la proposta?
  4. Quin és l'òrgan competent per signar convenis a la UIB?
  5. Qui és el representant legal de la UIB?
  6. Diferència entre un acord marc i un conveni específic
  7. Es pot fer un conveni específic sense que s’hagi fet un acord marc prèviament?
  8. Si hi ha obligacions financeres, què caldrà incloure a la proposta de conveni?
  9. Quan es pretengui modificar una o més clàusules d’un conveni, caldrà fer un conveni nou?
  10. Quan es pot modificar un conveni?
  11. Es pot canviar l’objecte inicial del conveni?
  12. Quina vigència ha de tenir un conveni?
  13. Es pot prorrogar un conveni?
  14. Qui aprova els convenis?
  15. Qui autoritza la ratificació i revocació, si escau, dels convenis?
  16. Es pot signar un conveni si no està ratificat?

Qui pot proposar la signatura de convenis a la UIB?

La iniciativa de subscriure convenis correspon tant al personal com als òrgans de la UIB (article 147.2 dels Estatuts).

A quin òrgan s’han de presentar les propostes de convenis?

L’òrgan competent per tramitar convenis és la Secretària General, en virtut del que estableix la Resolució 12718/2018, del dia 10 d’abril, per la qual es fixa una nova distribució de serveis i competències entre els membres del Consell de Direcció (FOU núm. 464):

«g. Dirigir i coordinar les funcions referents a: les publicacions oficials de la universitat (FOU), l’assessorament jurídic i la tramitació dels convenis.»

La Secretaria General s’encarrega de la tramitació (no de l’elaboració) de convenis.

Quina documentació s’ha d’adjuntar a la proposta?

El proponent ha d’enviar la proposta consensuada amb l'altra part a la Secretaria General <secretaria.general@uib.es>. La proposta s’ha de trametre en document Word per correu electrònic. La proposta ha de ser en català si l’entitat o les entitats amb què signam el document estan ubicades a l'àmbit territorial de parla catalana, o en castellà si es tracta d’entitats ubicades en territori espanyol.

Quin és l'òrgan competent per signar convenis a la UIB?

El representant legal de la UIB.

Qui és el representant legal de la UIB?

El representant legal de la UIB és el Rector. El Rector és l'òrgan competent per firmar convenis, perquè té atribuïda la representació de la Universitat (art. 20.1 de la LOU i art. 38 dels Estatuts): el Rector és la màxima autoritat acadèmica i en té la representació.

Diferència entre un acord marc i un conveni específic

A l’acord marc s’estableixen les línies directrius que obliguen les parts; al conveni específic es desenvolupa i especifica alguna o totes les obligacions contingudes en un acord marc.

Es pot fer un conveni específic sense que s’hagi fet un acord marc prèviament?

Sí. Es pot fer un conveni específic quan s’estableixin les obligacions a què es comprometen les parts.
D'acord amb la normativa vigent per la qual es regeixen els convenis (Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, LRJSP), és necessari que el conveni s’acompanyi d’una memòria justificativa on s’analitzi:

  • La necessitat i oportunitat
  • L’impacte econòmic
  • El caràcter no contractual de l’activitat
  • El compliment del que preveu la llei.

Si hi ha obligacions financeres, què caldrà incloure a la proposta de conveni?

En aquest cas, el conveni ha dur adjunta o ha d’incloure una memòria econòmica en què se n’ha de fer constar cost aproximat, periodicitat i finançament. En cas d’obligacions econòmiques assumides per la Universitat, s’ha d’expressar el concepte pressupostari amb càrrec al qual es finançarà el conveni, i la persona, òrgan o unitat que assumeixi l’obligació de pagament.

Quan es pretengui modificar una o més clàusules d’un conveni, caldrà fer un conveni nou?

No, no serà necessari fer un conveni nou. En aquests casos es farà una addenda o un document administratiu que completi el conveni o l’acord de què es tracti.

Quan es pot modificar un conveni?

Un conveni es pot modificar mentre sigui vigent.

Es pot canviar l’objecte inicial del conveni?

La modificació no pot afectar l’essència del conveni.

Quina vigència ha de tenir un conveni?

La durada del conveni ha de ser concreta, no pot ser indefinida i no pot ser superior a quatre anys, tret que normativament es prevegi un termini superior.

Es pot prorrogar un conveni?

Si és el cas, la pròrroga s’ha d’acordar de forma unànime entre les parts dins el període de vigència del conveni. Si el conveni té una durada de quatre anys, se’n pot acordar una pròrroga per quatre anys addicionals com a màxim o l’extinció. Per tant, els convenis poden tenir una durada màxima de vuit anys, pròrrogues incloses, tret que normativament s’hagi pogut establir un termini superior.
La pròrroga ha de ser sempre expressa, no pot ser tàcita en cap cas.

Qui aprova els convenis?

La iniciativa de subscriure convenis l’ha d’aprovar el Consell de Direcció: «La iniciativa de subscriure convenis correspon tant al personal de la UIB com als òrgans de la UIB i l’aprova el Consell de Direcció» (art. 147.2 dels Estatuts).

Qui autoritza la ratificació i revocació, si escau, dels convenis?

Aquesta competència recau en el Consell de Govern (art. 24.2.24 dels Estatuts).

Es pot signar un conveni si no està ratificat?

Sí, un cop aprovat pel Consell de Direcció, es pot signar el conveni. En cas que el Consell de Govern no el ratifiqui posteriorment, el conveni s’haurà de rescindir i deixarà de tenir efectes.