Mercè Picornell és llicenciada en Filologia Catalana (UIB, 1998) i doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (UAB, 2003). Actualment és Professora Titular en el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. Forma part del grup de recerca LiCETC (Literatura Contemporània: Estudis Teòrics i Comparatius, UIB) i és membre del CEDID (Centre d'Estudis sobre Dictadures i Democràcies, UAB).

La seva investigació se centra en la literatura catalana contemporània (literatura i canvi polític, poesia i arts experimentals, estudis culturals) i la Literatura Comparada (contacte literari i cultural, relacions interdisciplinàries).

Durant l'etapa predoctoral se centrà en les relacions entre literatura i antropologia, en relació amb l'escriptura testimonial. Aquesta línia motivà la seva tesi doctoral (Política i poètica de l'etnoficció: escriptura testimonial i representació de la veu subalterna, dirigida per la Dra. María José Vega). Els avenços obtinguts en aquesta línia s'han concretat en la publicació d'estudis teòrics i aplicats sobre escriptura etnogràfica, i investigacions sobre els vincles entre literatura i memòria en el context llatinoamericà, espanyol i català. Fruit d'aquesta línia fou també la monografia Discursos testimonials en la literatura catalana recent (Barcelona: PAM, 2002) i publicaciones en les revistes Feminismo(s), Revista d'Etnologia de Catalunya, Kamchatka. Revista de Análisis Cultural, Historia, tiempo y forma, Brújula o Cuadernos Americanos.

Amb la incorporació com a investigadora i docent postdoctoral (Ajudant Doctora) a la UIB va iniciar la seva participació amb el grup d'investigació LiCETC, en el marc del qual ha participat en quatre projectes competitius. La seva aportació particular s'ha concretat en tres sublínies: a) la narrativa experimental catalana dels anys 70; b) la poètica experimental, i la seva vinculació amb els elements visual, performatiu i polític i c) els debats crítics en contextos transicionals aplicats al camp cultural català, però també amb anàlisis comparatives respecte de la cultura espanyola i xilena. Les aportacions d'aquesta línia s'han publicat en els volums d'autoria col·lectiva, dels quals ha estat també editora: Incidències: Poesia Catalana i Esfera Pública (2016), Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys 70 ençà (2010), Poètiques de ruptura (2008) o Textualisme i subversió (2007); així com amb la coordinació de números monogràfics de les revistes Journal of Iberian and Latin American Studies, Catalan Review, Journal of Catalan Studies i Kamchatka. Revista de Análisis Cultural. En aquesta mateixa mateixa línia, ha publicat articles a revistes com Catalan Review, Journal of Catalan Studies, Catalan Journal of Cultural Studies and Communication, Els Marges o Letras Femeninas. És fruit d'aquesta línia la monografia Continuïtats i desviacions. Debats crítics sobre la cultura catalana en el vèrtex 1960/1970 (Lleonard Muntaner, editor 2013).

Investiga sobre els estudis insulars, en relació amb: a) la representació de la identitat mallorquina contemporània i b) els processos de contacte literari i cultural provocats pel turisme. El segon són les poètiques ruïnoses, des del punt de vista de la representació literària i artística de les ruïnes contemporànies, camp sobre el qual ha publicat ja diversos estudis a Liminalities, Confluencia i Caplletra, així com un tercer llibre, Sumar les restes. Ruïnes i mals endreços en la cultura catalana postfranquista (PAM, 2020).

En l'àmbit de la docència, fa part del col·lectiu ocasional 'La forma dels somnis', que s'actualitza en el marc de l'assignatura Aproximacions Interdisciplinàries a la Literatura (grau de Llengua i Literatura Catalanes) i que signa el volum Quimeres: somnis, literatura i salut mental (Di7 edició, 2022).

Ha realitzat estades de recerca a la Universitat Autònoma de Barcelona, la University of Sheffield, la University of Cambridge (Fitzwilliam College) i a la Universidad de Chile.