Doctor en Història per la Universitat de les Illes Balears (2020) amb la tesi doctoral Legati ab Carthagine. Representación de la praxis diplomática púnica en las fuentes filorromanas (264-146 a. C.), Gabriel Rosselló es va llicenciar al mateix centre el 2005, on també va obtenir el Diploma d'Estudis Avançats (DEA) a partir de l'exposició de la Memòria de Recerca Estudio sobre la fiscalidad en Hispania y Sicilia en época romano-republicana (siglos III y II A.C.), dirigida per la catedràtica María Luisa Sánchez León. Durant aquesta etapa va dur a terme una estada de recerca a La Sapienza. Università di Roma i a l'Istituto di Studi Romani, sota la supervisió del professor Mario Mazza (2006-2007).

Les seves línies de recerca se centren en Cartago i el món púnic, amb especial atenció a la seva diplomàcia i relacions exteriors en el context mediterrani. Així mateix, analitza l'impacte de l'expansió romano-republicana al nord d'Àfrica (segles III-I a.C.) i la percepció etnocentrista de les fonts literàries. També estudia la guerra i la diplomàcia durant l'expansió de Roma, a més de diversos aspectes de la història antiga de les Balears.

Tot i que la seva principal activitat científica es desenvolupa en el si del Grup de Recerca Civitas (UIB), també és membre extern del Grup de Recerca Occidens (UAM). Així mateix, participa activament a la Xarxa d'excel·lència Libera Res Publica i està integrat a Toletum. Xarxa per a la recerca sobre la Península Ibèrica a l'Antiguitat.

Ha participat en els projectes estatals El regalo diplomático: simbología, ritualidad y política en el contexto de la expansión romano-republicana (siglos III-I a.C.) (PGC2018-096415-B-C21) i La expresión diplomática en el Mediterráneo central y oriental bajo la expansión romana: el regalo en su contexto político e institucional (PGC2018-096415-B-C22). Actualment és membre de l'equip de recerca del projecte IANUA. Entornos para el diálogo: los espacios de la diplomacia en el ámbito provincial romano durante la República (PID2022-137408NB-100), a partir del qual realitzarà una estada a l’Institut Ausonius, ubicat a la Université Bordeaux Montaigne, sota la direcció del catedràtic François Cadiou. També és membre de l'equip de treball de El tiempo de las Guerras Púnicas y sus relatos: interacción, hibridación y multipolaridad en el Occidente mediterráneo (PID2022-141458NB-I00).

En l'àmbit d'R+D+i, cal destacar que lidera com a Investigador Principal un projecte d’innovació docent titulat: Una imatge val més que mil paraules. La Història acadèmica vs les fake news en format audiovisual (PID232511). A més, ha estat organitzador o coorganitzador de diverses reunions científiques, entre les quals destaca la celebració anual del Seminari Internacional d’Estudis en Història Antiga. Guerra i diplomàcia en època de la República romana, que ja ha arribat a la seva quarta edició.

És autor d’un nombre considerable de contribucions científiques en revistes de prestigi nacional i internacional (Gerión, SHHA, DHA, Ktèma, Latomus, etc.). Entre els seus llibres i capítols de llibre, cal destacar la monografia del 2023: Relaciones exteriores y praxis diplomática cartaginesa. El período de las guerras púnicas, Col·lecció Libera Res Publica n. 8, Prensas de la Universidad de Zaragoza; Editorial de la Universidad de Sevilla.

Al llarg de la seva carrera, ha acumulat una sòlida experiència docent en nivells mitjans i universitaris, i actualment exerceix com a director del Màster Universitari en Estudis Mediterranis (MMED).